Festa Major de Premià de Mar, juliol de 2008

Premianencs a la defensa! Hi ha veus que els pirates ronden per la costa. Per tant, cal concentrar-nos el màxim de premianencs, vestits com cal, a la nostra platja, i fer onejar les banderes, que Premià és nostre i cal defensar-lo!

Niu de pirates. Pirates de Premià, ei, pssst! no feu soroll i veniu a unir-vos amb els que venim del mar per guanyar de pallissa! Ens trobarem tots a l’espigó de Llevant arran de mar. Que no us vegin abans d’hora aquest coi de premianencs!

Moros a la costa! (El desembarcament). Al crit de “Moros a la costa!” comença tot l’aldarull. La gent s’esvera, els nervis estan a flor de pell i les mirades fixes en els vaixells que envaeixen Premià. Els canons no els aturen, i els pirates arriben a rem fins a la sorra. L’Omar fa encendre els focs i la batalla és dura entre els crits i el fum! La piratada assalta l’escenari i redueixen a cops d’espasa en Martí. L’Omar proclama que Premià és pirata, i l’himne omple de festa tota la platja!

El saqueig! Si bé a la platja els pirates han guanyat, els premianencs intentaran resistir pels carrers del poble. És per això que encapçalaran la resistència acompanyats del gegant Martí a ritme dels tabalers de premià, amb els trabucaires, que intentaran fer de defensa davant dels pirates que estaran encapçalats per l’Omar, els presoners (inclús la geganta!) i el grup de percussió, que s’encarregaran de posar marxa a la conquesta.

Els premianencs intentaran evitar l’avenç dels pirates amb diverses barricades, però els pirates respondran amb el saqueig d’algunes cases. Premianencs desperteu! El poble està en alerta!

Assalt a l’Ajuntament! Tot i els intents dels premianencs, els pirates han fet un cop de força i han aconseguit arribar a la plaça de la Vila, on l’Omar podrà hissar la bandera pirata i la ciutat quedarà definitivament potes enlaire durant els propers cinc dies. Quedaran per endavant nits de sexe, festa i rock’n’roll. És moment d’aprofitar-ho!

Premià, ciutat pirata. Amb la caipirinha que ens corre pel cos, falta fer la presa definitiva de la ciutat! Primer, però, silenci a la plaça! els capgrossos premianencs cauran vençuts després del BALL DE L’ATAC contra els capgrossos pirates. Després, la invasió pirata a la plaça! Sortiran pirates de tot arreu, que faran festa i espectacle, per acabar escoltant l’Omar, que dictarà la llei pirata per tots aquests dies.

I dies més tard...

La Revolta premianenca. Premianencs: com diu el nostre himne,”Premià no es compra ni es ven!”, i ens revoltem contra els bàrbars que ens han envaït! Per això volem tothom amb banderes premianenques en la gran cercavila que encapçalen els dos gegants, l’Ester i en Martí, amb els capgrossos premianencs, i un dels nostres carros.

Els pirates es reuniran a la plaça de l’ Ajuntament, mitja hora més tard, amb el gegant Omar i els capgrossos pirates per anar a contraatacar.

A la plaça Nova hi haurà la gran batalla de confetti, i tot seguit, el Ball de la Revolta dels capgrossos.

Concentració pirata. Pirates! anem cap a la batalla! Veniu a menjar meló per agafar forces, que després engegarem la corrua cap a la plaça.

Concentració premianenca. Veniu a menjar síndria per refrescar-vos de la xafogor i a fer pinya per derrotar els pirates! Banderes a punt, que avui guanyem!

Ball de l’expulsió i canvi de presoners. Els capgrossos premianencs vencen els capgrossos pirates en el ball del mig de la plaça. Tot seguit, l’Omar intercanviarà l’Ester per algun dels bergants de la seva tropa. I mentrestant, els dos bàndols a punt, carregats de farina a cada costat de la plaça esperant l’ordre final...

La batalla final. L’Omar i en Martí donen l’ordre: a l’atac! i comença una batalla que omple la plaça d’eufòria, farina i un núvol blanc immens!

Ruixada. Els premianencs han vençut! Sona el seu himne i l’aigua comença a córrer! Veniu tots a ballar sota el potent raig!

Expulsió. Els premianencs vencedors baixaran en comitiva, amb els bergants lligats, fins a l’Ajuntament. Allà, en Martí tornarà a hissar la bandera premianenca des del balcó, i llençarà tres coets per declarar Premià lliure de pirates!


Gràcies als Serveis Personals de Participació Ciutadana (Festes)

Nosaltres i Premià de Mar, juny de 2008

La senyoreta Eva Farrerons i el senyoret Pau Vilaplana, en el seu propi nom i dret, són propietaris pel títol que a continuació es cita de la següent finca:

Vivenda al quart pis, porta quarta, al terme municipal de Premià de Mar, davant el Passeig Marítim de nom innombrable, avui Camí Ral, números entre el cent i el dos cents. Té una extensió d’uns pocs decímetres quadrats i es compon de poc més d’una esplèndida terrassa amb vistes al mar i a la muntanya (en l’ordre invers). Llinda: per veïns que esperem agradables i silenciosos. Quota: la seva quota de participació és la més petita de la finca. Referència i valor cadastral, doncs segons l’article 51 de la Llei 13/1996, de 30 de desembre i fetes de forma expressa les advertències especials previstes per dita norma, és aportada la documentació a l'efecte per la seva incorporació perceptiva a la carpeta titulada Piset de Premià de Mar.

Manifestem la part compradora que la finca descrita ens és del nostre deleït i que l’ocuparem amb la màxima satisfacció i il·lusió que ens atorga l’estipulació de la nota simple de l’escriptura amb valor registral de percepció de bens indivisos segons l’article de la propietat horitzontal del paràgraf 4rt que modifica la llei exigida pel certificat que així aportem a efectes notarials i fiscals. D’aquesta manera es procedeix a la liquidació dels honoraris del senyor registrador, que manifesta que inscrits a la finca indicada ens sigui cobrada al compte corrent tramitat pels seus efectes del concepte que adverteix i disposa el següent article per tal que la quota tributària a raó del dit impost declarat de les responsabilitats que se’n pugui derivar sigui, amb caràcter de confidencialitat i sense perjudici de les remissions d’obligat compliment, abonat.

Sigui com sigui, amb atorgament i autorització, rubriquem i signem que ara sí, premianencs.

Donem Fe.

Pd: i per si no us ha quedat prou clar, ens acabem de comprar un piset!

Revetlla de Sant Joan, juny de 2008

Desitjar-vos a tots una bona revetlla de Sant Joan des de Tossa de Mar!

Tossa de Mar ha estat el marc incomparable per passar el pont i la revetlla de Sant Joan. Aquest, és un bonic poble de la costa Brava que es caracteritza pel seu relleu muntanyós i un litoral abrupte on s’hi encabeixen algunes petites cales i s'hi pot trobar ambient tranquil i familiar que difereix d’altres ambients molt més “guiris” de la costa catalana.

És destacable parlar de la Vila Vella que és l’únic exemple de població medieval fortificada que encara existeix a la costa catalana i que va ser declarat Monument Històric Artístic Nacional l'any 1931, i que es troba dins el recinte emmurallat construït entre els segles XII i XIV.

En Miso ens va reunir a una colla per a gaudir de l’inici de l’estiu així com de la nit més curta de l’any. D’aquesta manera, Tossa de Mar ha donat el tret de sortida als primers banys de la temporada i a les primeres bronzejades (amb cremeta) de pell.

Al sopar de la revetlla no podia fallar la coca, el cava i els ja clàssics "huevos de dragón" que tant espanten al Miso i apareixen misteriosament sota la taula per fer-lo saltar amb cara de "os voy a matar y no me hace ni p... gracia, mamones!". Ell sap que en el fons, molt en el fons, ho fem amb carinyo, oi?

El contingent que ha anat passant aquests dies per Tossa l’han format: Miso, Mandeep, Pablo i la seva dona, Erin, Sandra, Jordi, Germans del Val (Javi i Saúl), Guti, Xavi, Lluís, David, Irhad, Masha, Ira, Ernest, Eva i Pau... 19 persones! ... per no contar les adolescents perilloses de la disco... ;)

Espero que ens retrobem tots ben aviat!

XXX Cursa del Corte Inglés

La 30a Cursa del Corte Inglés, ha comptat amb la nostra presència per sumar-nos a la celebració d’aquesta tradicional cursa per a tots els públics que recórrer els carrers de Barcelona.

Entre la multitud, 55.000 persones inscrites, nosaltres també hem format part de l’espectacle i hem corregut i caminat tant ràpidament com les nostres, últimament, poc entrenades cames ens han permès.

El tret de sortida a precedit els reglamentaris 5 minuts d’espera fins que no hem passat la línia de sortida xino-xano. Seguint amb aquesta mateixa tònica hem caminat Passeig de Gràcia amunt degut a la impossibilitat de donar una passa suficientment llarga que es pogués definir com a córrer...

No ha estat fins ben entrat el carrer Aragó que hem començat a trotar i la sensació era que estàvem disputant una cursa d’obstacles (carrets de nens, avis i avies, mares i pares, tiets i tietes, frikis, gossos, ...) i fent el doble de quilòmetres per la impossibilitat d’anar en línia recte. Finalment, a Plaça Espanya, hem pogut agafar el nostre ritme però uns metres més tard ens hem trobat amb la primera gran dificultat, la pujada a Montjuïc. Amb més pena que glòria hem realitzat, amb els braços aixecats, l’entrada a l’Estadi Olímpic de Montjuïc i hem pogut fer una volta a la pista atlètica que tant protagonisme havia gaudit l’estiu del 1992.

La baixada ha estat més dura de l’esperat i a l’arribar al Paral·lel les cames ja flaquejaven. Hem fet alguns metres caminant fins que a l’últim quilòmetre ens hem decidit a batre el nostre propi rècord de l’any passat (1h 41m). Fent un últim esforç i sense deixar de córrer hem pogut acabar els 11 quilòmetres amb un temps oficial d'1h i 33m!!! Tot i això cal dir que portàvem el xip (el Champion Chip del Federació Catalana) cedit per l'Oriol i el temps real (des del pas per la sortida fins l’entrada a meta) ha sigut d’1h i 26m!!! No està malament! Però podia ser millor... ;)

Una mica magulladets ens hem fet una sessió de fisioteràpia a l’arribar a casa que ha anat la mar de bé!!

Fins l’any que ve!

PD: volem deixar constància que l’any que ve ens prendrem aquesta cursa amb uns altres ulls i la intenció és fer els 11km entre 1 hora i 1 hora i 5 minuts. Aquí queda dit!!

Distància: 11 km
Temps Oficial: 1h 33m
Temps Real: 1h 26m

Aniversari Eva, abril de 2008

Doncs sí, demà faig 30 anyets.

En Pau m’ha preparat una sorpresa, diu que ens hem de llevar d’hora, moolt d’hora. No em puc imaginar, quan sona el despertador RING! RING! que són les 4.45h del matí, no m’ho puc creure, quina son... En prou feines me n’adono, mig adormida, que ja estic vestida i a punt de marxa. Demano poder esmorzar quelcom, però se’m nega la petició. Això sí que no, VULL ESMORZAR!

A les 5.15h ja sortim per la porta direcció no sé pas a on. Jo amb la meva bossa preparada per anar a un balneari, em va dir que portés banyador, així que ja m’espero la sorpresa. Estic més desperta, quina emoció, això de les sorpreses m’encanta!! No m’ho puc creure, estem anant en direcció a l’aeroport, em faig moltes preguntes: “Aquesta nit tinc un sopar amb les amigues, no podem agafar un avió, i el banyador? i... però...”. No entenc res.

De sobte em dóna un sobre: “FELICITATS EVA! TRIA UN SOBRE, EL DESTÍ ÉS A LES TEVES MANS... A, B o C??” He de triar 1 dels 3 sobres! Això és massa, no tinc temps per reaccionar i encara sense poder-m’ho creure escullo el sobre C (no em pregunteu perquè). Uuuaaauu... són 2 bitllets d’avió a MENORCA, i l’avió surt JA! Estic com fora de si, no reacciono, quan me n’adono ja som dins l’avió, això sembla que va de veritat. L’arribada a Menorca des de l’aire és impressionant, es pot veure tota la costa amb les seves platges paradisíaques. Em sembla que m’estic emocionant... A les 7h ja hi som, un cotxe de lloguer ens espera a la porta.

Això és massa... Directes cap a la platja, Binigaus ens espera, solitària i tranquil·la, per oferir-nos un dels millors paisatges, i el sol que ens bronzeja només tocar-nos la pell. L’aigua està freda... Ens relaxem, estirats a la sorra, això és impressionant... Agafem el cotxe cap a Es Toro, la muntanya més alta de Menorca, i quines vistes des d’aquí dalt!! Tenim tota l’Illa als nostres peus. Seguidament, anem a fer una volta per Es Vilar, com sempre tant blanca i bonica, i amb aquella tanca menorquina que tant m’agrada.

Ja és hora de dinar, a Cap Roig ens espera una taula reservada amb vistes al mar. No us vull fer enveja però els xipirons són espectaculars, sobretot acompanyats per un bon vinet blanc. I més regals: un àlbum preciós amb moltes fotografies, entrades, tiquets... de tot el que hem fet junts des de que ens coneixem. Pau, avui t’estàs superant, això és increïble, quins records... Gràcies, m’agrada moltíssim.

Una mica piripis, i encara sense reaccionar de tantes emocions, ens dirigim al nord, cap a Cala Pregonda, una de les meves preferides. Però tenim poc temps, hem de marxar. Després de 12h a Menorca que han passat volant ens espera l’avió per tornar cap a casa. Ha sigut un dia increïble, ara ja sé per què havia de portar banyador! Moltes gràcies Pau, ha sigut una sorpresa totalment inesperada, és el millor regal que em podies fer, t’estimo...

Arribem a casa cap a les 20h, ara ens toca dutxar-nos i ràpid cap a Mataró, hem quedat allà amb tota la colla per sopar. Estic molt cansada però ha valgut la pena. Estic molt a gust amb totes les amigues allà, tenia ganes de veure-les. Sopem i més sessió de regals. Laura i Víctor, Anna i Kiko, Eva i Marc, Clara, Cele, Esther i Nacho, Jordi i Edgard, i Pau i Eva, quina colla! Sou les i els millors de tots! Una copeta i ens retirem, portem 24 hores desperts i el cos ja no aguanta, que ja tinc una edat!!

L’endemà dinar amb la família, un bon àpat i el meu pastís preferit, el Sacher amb una mica de nata i una copeta de cava. Bufo les espelmes i demano un desig, a veure si es compleix. Més sorpreses, em regalen un àlbum de fotografies, quantes fotos! Des de que vaig néixer fins ara, quants records... Els meus pares, el meu germà, els avis, els tiets, cosines i cosins, tots els amics i amigues... aquí hi ha representada en fotografies tota la meva vida. Moltes gràcies familia!

Una abraçada a tots els que heu fet que aquest cap de setmana fos tant especial per a mi,

EVA