dimarts, 29 de desembre de 2009

Paris, desembre de 2009

Des de dalt de tot de la Torre Eiffel us desitgem bon any 2010!!

Dia 1

La nit abans vam arribar a Paris, en Lluís i la Catherine ens van venir a buscar a l’aeroport d’Orly. Molt gentilment, ens van acompanyar cap a casa l’Stephan que ens cedeix el seu pis durant els 5 dies que passarem a Paris.

El primer dia ens llevem una mica despistats, ostres estem a París! Comencem la nostra visita a la ciutat en el romàntic barri de Montmatre. Aquest manté un cert encant gràcies al seu aire de poblet al mig de la gran ciutat. La Place du Tertre, amb un ambient pintoresc, és el centre turístic de Montmatre i és famosa per estar plena de retratistes i pintors. Una altra plaça famosa és la des Abesses: on hi acull la parada de metro amb una de les poques estacions art-noveau originals. L’edifici més important d’aquest barri és l’església del Sagrat Cor, d’art neoromànic-bisantí. La vam visitar des de les bóvedes de la cripta fins a les grans vistes que ofereix la cúpula ovoide que és el punt més alt de Paris després de la Torre Eiffel. A la tarda, vam visitar el sector més eròtic de París capitanejat pel famós Moulin Rouge.

Al vespre, quan ja comença a fer-se fosc, anem al barri dels Marais a on s’hi ubica l’Òpera de París (moderníssima i controvertida òpera europea que trenca amb l’estil del segle XIX) i la plaça de la Bastilla presidida per la columna de Julio. Seguim passejant i comprant alguna cosa, fins que arribem a una de les places considerades més maques del món per la seva simetria, la Plaça des Bojes (hi ha la casa de Víctor Hugo). A la Rue de Rosieres hi ha ubicat el barri jueu, i tot i que sembli estrany no en veiem cap, però s’hi respira un cert aire amb algunes botigues i restaurants que llueixen l’estrella de David. Ja fosc, arribem a l’Ajuntament, l’Hotel de Ville, el qual està molt ben il·luminat i ple de patinadors que gaudeixen de la pista de gel que hi instal·len durant l’època hivernal, quina cua!

Avui no podem fer tard, hem quedat amb la família Mir per anar a sopar a casa la Lalia i en David i conèixer a un nounat, en Nathanael. Una preciositat de nen, hem jugat amb ell, l’hem agafat, li em ensenyat a tocar el xilofon (amb poc èxit, és molt petit!), i no ha plorat ni un cop, només reia. Després del magnífic sopar que ens han preparat i la bona companyia anem a descansar, que demà serà un altre dia intens.

Bonne nuit!


Dia 2

El segon dia a París coincideix amb l’últim dia de l’any 2009, això significa que avui a tot a arreu hi haurà festa grossa. El matí el dediquem a fer el turista i seguir visitant la ciutat. Anem al Pantheon, és una gran església amb una cúpula enorme, a la zona universitària. Després visitem els Jardins de Luxemburg amb el Palau de Luxemburg, tot i que no ens hi estem gaire estona ja que a l’hivern el parcs i jardins no llueixen tant. L’estiu passat ens vam aficionar als àpats orientals i aprofitant que passem per un carrer ple de restaurants Japonesos entrem en un per deleitar-nos amb un shushi, un pinxos de carn i gambes i una mica d’arròs que ja em aprés a menjar amb els pals. Ens va bé per escalfar-nos, que fa un fred bastant considerable! Sort de la bufanda, el gorro, els guants i els leotards que portem sota els texans. Després de dinar visitem el Barri Llatí. Els carrers són estrets, plens de bullici, moltes botiguetes i restaurants de tot el món. Hi ha l’edifici més estret de París, curiós. Com que no n’hem tingut prou dinant, aprofitem per menjar unes creps de xocolata i confitura de maduixa boníssimes mentre seguim passejant pels carrerons d’aquest barri fins arribar al riu.

Seguim el riu fins a la famosa Catedral de Notre Damme que està al mig del Senna, a l’illa de la Cité. És una catedral d’arquitectura gòtica. Els turistes fan una llarga cua amb aquest fred glacial que penetra dins dels ossos, nosaltres continuem caminant. Pels voltants observem altres edificis rellevants com el Palau de Justícia i el pont de Neuf (el pont més antic de París).

Al capvespre ens apropem al Centre Pompidou, el museu nacional d’art modern de París a on les conduccions d’aire i aigua, així com l’esquelet de l’edifici, estan col·locats a la vista i de diferents colors. Aprofitem per fer els últims canvis al Supermanager, no fos cas que hi hagués algun lesionat (tots tenim les nostres fricades).

Ara és tard, és l’últim dia de l’any i decidim que soparem a casa. Comprem apreciats formatges en una formatgeria que ens han recomanat, patés, pernil d’oca, un pollastre, vi, champagne, raïm i unes tarteletes dolces. El pla és clar, gaudir d’un bon sopar a casa i anar a passar el cap d’any, fent el turista, al peu de la Torre Eiffel. Sopem amb la companyia televisiva del president francès, Nicolas Sarkozy, que fa el típic missatge de cap d'any, buff... mentretant preparem un tupper amb 24 grans de raïm (es veu que els francesos no ho fan això del raïm, però nosaltres serem fidels a la nostra tradició), el champagne i ho carreguem tot a la motxilla. Som-hi, cap al centre de París. La Torre Eiffel fa més goig que mai, com sempre la veiem il·luminada de color però de cop i volta, quan falta mitja hora per canviar d’any, comença un espectacle de colors i música que il·lumina la torre com mai l’havíem vist. Ens endinsem entre la gran multitud que rodeja la torre, no hi cap ni una agulla. Tothom espera el gran moment. No toquen les campanades però de cop es van apagant els colors de la Torre tot fent un compte enrere. Mentre en Pau fa fotos sense parar, anem menjant ràpid els grans de raïms, 1,2,3...i 12!

Bon any 2010 a tothom!!! Tornen els colors i la música, quina emoció! Són les 12h en punt, tothom treu les ampolles de Champagne tal i com ens revela el soroll sec de centenars de taps empesos per les bombolles de carboni. Tothom ho celebra fent fotos, brindant, hi ha gent per tot arreu, és meravellós. Ens abracem, saltem, caminem entre la gent, sentim parlar català: Bon any! Bon any! jeje estem per tot arreu. Ja tard anem de tornada cap a casa, el metro està obert tota la nit, i és gratuït (igual que a Barcelona, oi? jeje), això sí, està ple a rebentar. La gent canten, criden, tothom està gaudint del començament d’aquest nou any, en el qual esperem que les coses vagin una mica millor per a tothom. A descansar, i fins demà!


Dia 3
Ens llevem tard, és 1 gener de 2010. Una dutxa i un cafè per despertar-nos, i cap al metro que queda prop de casa, les Olimpíades, direcció la Defense. És el centre de negocis de París ple de gratacels i on hi ha una escultura d’en Miró. Pugem a le Grand Arche. Fa un dia hivernal típic parisenc, gris, plujós i ventós, i de tant en tant sembla que caiguin petites volves de neu. El Gran Arc està alineat amb l’Arc de Triomf i la piràmide del Lovre. Posteriorment, anem cap a l’Arc de Triomf, edifici monumental que es troba a la plaça Charles de Gaulle. Fem les fotografies de rigor. Ja es comença a fer fosc i anem cap els Camps Elisis. Hi ha el petit i el gran Palais. Passegem pels jardins dels Camps Elisis amb les fonts. Aquest és l’escenari de les desfilades de les victòries de les guerres mundials. El pont d’Alexandre III, és el pont més bonic de Paris decorat amb faroles i ninfes a l’estil de l’art noveau. Als Invàlids hi ha l’església del Dome amb una cúpula daurada i exuberant i la tomba de Napoleó alhora que està ple de plaques commemoratives dels morts de les guerres; també s’hi ubica el museu de l’exèrcit. Retrocedim cap a la Plaça de la Concòrdia, és on hi ha la Nòria i l’obelisc de Luxor. Al vespre anem a sopar a la Creperie de les Arts, recomanada per l’Stephan. Us la recomanem molt, és molt bonic el lloc, les creps estan boníssimes i no és massa car. Per acabar la nit anem a veure des d’una nova prespectiva la Torre Eiffel il·luminada, ara des del Trocadero, al barri de Chaillot. Ens volen vendre la típica figureta que s'il·lumina de la Torre Eiffel, però resistim la temptació. Ja n’hi ha prou per avui, al metro i a dormir.


Dia 4
Aquest matí ens hem llevat amb l’esperit intel·lectual especialment motivat per anar al Museu del Louvre. Sortosament, en David ens va donar uns passis gratuïts per entrar al museu que guardava des que va deixar de treballar al museu (treballava al gabinet d’advocats del Louvre), i això ens suposa poder entrar sense pagar i sense fer cues! El museu està presidit per la famosa piràmide de vidre que dóna accés a les catacumbes del museu i a la que diuen és una de les millors col·leccions d’art del món amb infinitat d’obres que repassen gran part de la història de la humanitat, des de l’antiga Grècia fins a pintors clàssics més recents.

Entre les escultures, quadres de totes les èpoques, colors i mides, detalls arquitectònics de cultures i èpoques diverses, de cop i volta trobem una multitud de gent en una de les sales. Tots lluiten per aconseguir un bon lloc, el millor lloc, per aixecar la càmera de fotos més a munt que els altres i amb un dibuix als llavis que no sabem si és d’alegria, d’apatia o tristesa, observen i cliquen la càmera delirantment per gravar a les seves retines i sobretot a les seves targetes de memòria l’obra d’art més famosa de Leonardo de Vinci, la Mona Lisa, la Gioconda. Una altra sala on hi trobem un ambient similar però ni molt menys tant embogit, és a la que s’hi ubica una de les més famoses escultures del món, la Venus de Milo.

Hem recorregut centenars de metres pel museu durant tot el matí i l’estomac comença a demanar una mica d’atenció. Dinem sota l’arc de triomf del carrussell, el carrussell del Louvre, un centre comercial subterrani, amb moltes botigues i restaurants.

Després marxem cap al barri de l’òpera i visitem, com el propi nom del barri indica, la façana de l’òpera Paris Garnier. Passegem per l’avinguda de l’òpera i arribem a les exuberants Galeries Lafayette, molt decorades i il·luminades per aquestes dates de Nadal.

Ara ja és negre nit i els propis llums de la ciutat ens il·luminen el camí per anar a veure l’estàtua de la llibertat (al pont de Grenelle). És molt més petita que la que van regalar als EUA i famosa imatge de Nova York. De tornada per la vora del riu Sena fem un repàs d’alguns dels ponts més famosos que connecten ambdues parts de la ciutat. Primer trobem al Pont de Bir-Hakeim. Després passem el Pont d’Iena, el pont que hi ha entre la Torre Eiffel i el Trocadero. Més endavant el Pont de l’Ànima on hi ha el monument de la flama de la llibertat. Aquesta passejada a la vora del riu té un encant especial, però ja comencem a no sentir-nos les cames del fred que fa. Marxem cap a casa, necessitem recuperar-nos per demà, l’últim dia de visita.


Dia 5
La Torre Montparnase, és la segona torre més alta d’Europa. Pugem a la planta 96, gairebé tant ràpid com el que triguem amb l'ascensor de casa nostra a pujar fins al 4rt pis, uau! El dia ens acompanya, està serè, menys fred i surt el sol per primer cop des de que estem a París. Un sol esmorteït però fa que les vistes siguin més clares i els edificis sembla que brillin. Us recomanem que hi pugeu, no hi ha cues, no és car i hi ha les millors vistes amb diferencia, 360º de París que ens permeten fer un repàs de tota la ciutat que ens envolta. És un moment que ens fa emocionar, tenim tot París als nostres peus, és tan bonic!

Paris mon amor, ciutat de la llum, ciutat de l’amor i romàntica pel seu encant, ja ens toca tornar cap a casa, però tornarem ben segur a fer un cafè au lait en algun del seus Bistrots.

dimarts, 22 de desembre de 2009

Catalunya vs Argentina, desembre de 2009


Avui és un dia molt nostrat. No és 11 de setembre però la catalanitat es fa notar a Barcelona, concretament a les rodalies del Camp nou. Avui juguem el ja tradicional partit de Nadal. Aquest partit té un clar element reivindicatiu des d’un punt de vista festiu i esportiu. Volem que reconeguin la nostra Selecció. Sota el lema “Catalunya, la nostra terra, la nostra selecció”. És un èxit. 50.000 persones al Camp Nou s’ha de considerar un èxit. El partit té un clar dominador Catalunya, perquè mai ens deixarem tòrcer. 4-2 la victòria és nostra. Visca Catalunya!

PD: durant el transcurs del partit he començat a rebre missatges al mòbil de familiars i amics. Es veu que quan surts per la tele la gent et truca! És curiós. Doncs sí! Ens han fet un plano curt a l’Eva i a mi i ens han ben reconegut per tv3! Això d’estar arran de gespa al Camp Nou té les seves recompenses.

divendres, 2 d’octubre de 2009

Vol a Vela a la Cerdanya, octubre de 2009


Ha estat qüestió d’un instant i ara ja sóc oficialment un any més gran. Avui faig 29 anys.

És divendres i tot i que m’hagués agradat prendre’m el gustàs de fer festa, el gruix de la feina pendent no em permet demanar el dia lliure, i tal i com està el món doncs més val així. Correus electrònics, sms, trucades no paren de recordar-me que és el dia que van néixer personatges tan coneguts a la història mundial com Mahatma Gandhi, Groucho Marx o Sting.

Ja és hora de marxar cap a casa i tot just sortir de la feina em trobo a l’Eva! Que fas aquí!? Vinga anem a dinar al restaurant d’aquí davant que és tard i tenim un dia per celebrar. Sortim ben tips i l’Eva que agafa el volant del cotxe resulta que no es dirigeix cap a casa. A on em portes Eva?? Però si anem en direcció contraria… Tot sembla indicar que es cou una sorpresa. Apa doncs a deixar-se sorprendre. … i tal és la sorpresa que de cop i volta ja estem a la Cerdanya… però que fem a la Cerdanya i jo sense pijama, ni mudes, ni abric… Resulta que la nena ha pensat en tot i em treu la meva bossa del maleter per passar el cap de setmana a la Cerdanya. Quina il·lusió gaudir dels darrers “vinti” en aquest paratge. És tard i com no, tornem a tenir gana. Aquest cop em convida a sopar a la Formatgeria de Llívia, boníssima la raclet que serveixen. Finalment les postres venen acompanyades d’un avió de paper… un avió de paper que és un val regal per efectuar un vol a vela a la Cerdanya! Uaauu!! Compliré una d’aquelles il·lusions de petit… quan em preguntava com devia ser volar en un planejador d’aquells amb les ales tant llargues…

El vol a vela, té la peculiaritat que l’aparell no es propulsa amb un motor sinó que, senzillament, planeja a l’aire. Aquest fet, obliga a que una avioneta l’hagi de remolcar fins ben amunt i un cop a l’alçada establerta l’aparell es desenganxa i planeja buscant els moviments de les masses d’aire.

Dissabte ens llevem a una hora prudent i ens dirigim cap a l’Aeròdrom. Començo a notar les primeres pessigolles a la panxa… em poso el paracaigudes (espero no haver-lo de menester… ara que pel mateix preu… quina mentalitat tant catalana), i m’assec, no em dificultats dins de l’estreta cabina de l’aparell. El pilot, que seurà darrera meu, m’explica els últims detalls de seguretat. Un cop ficats a dins l’aeronau, l’avioneta que ens remolca agafa velocitat i ens elevem. Aquest moment m’impressiona molt…. Veure els moviments oscil·lants que agiten l’avioneta fa una mica de iuiu. Però a mesura que agafem alçada la tranquil·litat m’envaeix i començo a gaudir de les vistes i de la sensació de volar. Ara ens desenganxem de l’avioneta, hem pujat uns 1.000 metres respecte la plana (2.200m d’alçada) i sobrevolem el sector de la Molina, Alp, i la plana de la Cerdanya… el paisatge és preciós i el dia és magnífic. L’únic soroll que sento és el tall de l’aire amb les ales de l’aeronau i algun click de la meva càmera… això és impressionant! Les turbulències es fan notar i de tant en tant s’arronsa una mica l’estómac, però és genial. Mitja hora de vol i prenem terra. La sensació de volar com un ocell sobre la Cerdanya ha estat magnífica. Una experiència que em fa viure noves sensacions. Gràcies Eva!

Eva, ara et toca a tu, no t’ho deixis perdre, t’ho recomano! I així és, l’Eva també gaudeix del vol a vela tot i que arriba un pel marejadeta. Avís per a navegants sensibles.

Eva, et torno a donar les gràcies!

divendres, 21 d’agost de 2009

L'últim dia a NYC i West New York (el nostre estudi), agost de 2009

Bon dia, ha arribat l’últim dia de vacances, ohhh...

Aprofitem per fer les ara sí les últimes compres, baixem Broadway des del 14 street passant per Tribeca i el Soho. Ens tornem a firar, en Pau una motxilla North Face, l’Eva un vestidet i alguna coseta més.

Ens despedim del Luigis, i hi tornem a fer un slice de peperoni, el nostre preferit. És curiós la quantitat de personal que hi ha en general als bars i restaurants, molts no estan fent res, però allà estan, i això fa que sempre t’atenguin amb gran rapidesa.

Al cel de Manhattan quasi sempre hi ha núvols, com si fossin pinzellades blanques posades de manera decorativa; però ara, de cop i volta, aquestes pinzellades són més fosques i més grans, s’ha girat un fort vent, comença a ploure. Cauen unes gotes enormes i els núvols ens obsequien amb una enorme cortina d’aigua. Dura poc, just el temps de dinar. Ara el cel torna a ser clar i aquella mena de boirina que hi ha entre els gratacels ha desaparegut, és un bon dia per fer fotos del skyline, llàstima que ja marxem.

El Lincoln Tunel està col·lapsat, suposem degut a la gran tempesta, però nosaltres necessitem creuar aquest pont per anar cap a l’aeroport, ai si perdem l’avió... al facturar les maletes ens diuen que passem, i molt, del pes, ens volen fer pagar 50$! Però portem una altra bossa i les coses que pesen més les posem allà, carai si que hem comprat!! Per sort o per desgràcia l’avió surt amb retard i el podem agafar. Bye, bye Manhattan, see you soon!

Extra:

El making off de les cròniques taronges americanes:


Després de cada llarga jornada agafem el bus o la guagua, segons la companyia, des de Port Authority (al costat de Times Sq.) fins a l’estudi de New Jersey (West New York). Aquest trajecte dura aproximadament 15-20 minuts. Un cop a les Harbor Towers, edifici en el qual es troba ubicat l’estudi, el primer que fem un cop hem descarreguem les motxilles i ens refresquem és iniciar la redacció de la crònica del dia. Això, acostuma a ser entre 22.00 i les 22.30 aprox. Ens repartim la feina i mentre un element de l’equip escriu la crònica l’altre s’encarrega de seleccionar les fotos. Mentre tant, anem preparant alguna cosa lleugera de sopar i seguim amb la nostra tasca. Finalment, composem el mosaic en base a la redacció de la crònica que és avalada per unanimitat. Clickem a publicar i apa, aquí ho teniu.

The End

Shopping, The Theatre District i The View, agost de 2009

Bon dia, ha arribat el penúltim dia de les nostres vacances, això ja s’acaba… Però no ens posem tristos, que avui segur que també ens espera un gran dia. Aprofitem per anar de compres en el 34 street i la part sud de Broadway, en Pau s’està firant aquests dies a NY, de “sales” en “sales”, no para de comprar!
Ens han sorprès molt els americans, són molt atents i simpàtics. Si volen saber quelcom de tu, directament t’ho pregunten. Molts quan ens senten parlar ens pregunten si som francesos o espanyols, si els diem que som de Barcelona tots saben on és (malaurdament la majoria és el primer cop que sent parlar de Catalunya, aviam si ens començem a vendre més pel món...). Si ens veuen mig perduts mirant el mapa, de seguida se’ns acosta algú per ajudar-nos, quina amabilitat i predisposició, a veure si n’aprenem una mica!

Ja es pon el sol i ens tanquen les botigues. Anem cap a Broadway, a la zona dels teatres (Theatre District). En Pau s’estira i em convida al teatre a veure el clàssic musical The Phantom of the Opera, al Majestic Theatre. Les entrades són cares, esperem que valgui la pena. Durant dues hores i mitja els actors ens deleiten amb les seves espectaculars veus, és quasi bé tot cantat, ho fan molt bé, tot hi que no entenem ni la meitat del que diuen. Sort que l’argument ens és conegut. L’escenari canvia a cada escena de forma màgica, resulta tot molt emotiu. Sortim del teatre encantats, hem gaudit moltíssim, quina emoció de cançons!

En Pau es torna a estirar per segona vegada aquesta nit, que ja tocava, i em convida a sopar a un dels millors restaurants amb vistes a Manhattan. El restaurant The View de l’Hotel Marriot de Times Square. Un bufet amb moltíssim menjar per escollir, una copeta de Cabernet Sauvignon i uns desserts per llepar-se els dits. Tot això mentre una estructura giratòria ens permet anar girant lentament per gaudir de tots els gratacels que ens envolten. Tornem a viure un moment màgic aquesta nit, és preciós. Quan ens porten el compte tornem a la vida real...

Ens despedim de Times Square mirant la llum i els colors que ens envolten. Si mirem el cel no veiem estrelles, el cel de Manhattan no té estrelles, i es transforma cap a tonalitats més púrpura en les zones on hi ha gratacels més il·luminats. Tot i això, es venen molts telescòpics, que deuen mirar des de les finestres del alts gratacels de Manhattan?
Es fa tard i ja no queda més que anar a reposar forces per tornar a començar i descobrir un nou trocet (i l'últim) de la ciutat que mai dorm... i en el nostre cas, mai millor dit. Exhausts, ens estirem al llit entre els grinyols de les molles que se’ns claven entre vertebra i vertebra... però ens és igual... volem descançar que demà ens espera un llarg dia.
! I quan no somniem que seguim caminant per la ciutat, finalment, ho aconseguim...zzzz... demà més!

dijous, 20 d’agost de 2009

Washington D.C., agost de 2009

Avui ens ha tocat matinar, un autobús de l’empresa HOLA BUS ens espera a les 8:45h a una parada de New Jersey. Arribem a Washington D. C. a les 12:30h. Ens deixa a prop d’on ens allotgem, el Hostelling International, situat al barri Xino, però molt diferent dels altres Chinatowns. Aquest està més arreglat, net i és més luxós. Hi ha pocs cartells en xinès, però no és tan autèntic i passa quasi bé desapercebut.

Abans de res, anem a dinar. No hi ha gaires restaurants, tot el que veiem són edificis d’oficines, bancs i Ministeris. Els edificis són alts, però res comparat amb Manhattan. La gent va arreglada, trajats i vestits jaqueta. En veiem molts que entren a un bar, i hi anem. S’agafen l’entrepà i l’amanida i s’ho emporten cap a l’oficina. Nosaltres ens ho mengem tranquil·lament, que estem de vacances.

Un cop tips comencem la nostra visita turística d’avui caminant en direcció sud cap al National Mall, és un parc natural enjardinat al sud de Washington. Al seu extrem oest trobem el Washington Monument, l’estructura més prominent de Washington. El monument té forma d’obelisc de color blanc d’uns 170 m. Va ser construït en honor a George Washington que va portar el país a la independència i es va convertir en el primer President. Caminant més cap a l’oest, uns enormes jardins ens porten fins al Lincoln Memorial, un monument commemoratiu creat per honrar la memòria del president Abraham Lincoln. L’edifici té forma de temple grec i té una escultura d’Abraham Lincoln assegut amb les inscripcions de dos coneguts discursos seus. En aquest lloc s’han dut a terme molts discursos importants, trobem la inscripció a terra del famós discurs que va fer Martin Luther King “ I have a dream”, el 1963.

Direcció nord trobem The White House, la residència oficial i principal zona de treball del president dels Estats Units. No sembla gaire gran i està molt tapada dels arbres del jardí, es veu que gran part de les sales es troben distribuïdes en els subterranis. Aparentment sense una vigilància extrema, l’Obama deu estar de vacations.

Al costat est dels enormes jardins del National Mall, hi ha el U.S. Capitol. Té una gran cúpula al centre, amb unes escalinates que no ens deixen pujar, i dos edificis annexes a cada costat. L’ala nord correspon al Senat i l’ala sud és la càmera dels Representants, on es reuneixen els congressistes. Des del Capitoli en línea recta tenim una meravellosa vista del gran obelisc i dels jardins del National Mall.

Es comença a fer fosc, a veure que trobem per sopar. No hi ha massa coses, hem trobat un carrer que hi ha més moviment, algun restaurant car, i un bar de tapes! Doncs sí, cansats de tantes slice de pizza i hot dogs anem a fer un pa amb tomàquet i manxego, unes patates braves i unes croquetes de pollastre. Tot és molt semblant a la cuina catalana, però el tomàquet no és sucat, és triturat amb ceba i julivert, és molt bo! La carta està en castellà, i fan mongetes amb botifarra, truita de patates... Deu venir l’Antoni Bassas a fer unes tapes?

2on dia:

Bon dia, hem descansat prou bé en aquestes lliteres del Hostelling. Ens vestim i ara cap al National Mall un altre cop. Al voltant d’aquest jardins es troba The Smithsonian Institution. Va ser fundada per un anglès que va dedicar tota la seva vida a la investigació de mineralogia i geologia, i va donar milions de dòlars per que es crees aquesta institució dedicada a la difusió, coneixement i investigació entre els homes. Està format per diferents museus (alguns museus adjunts situats a Nova York) amb peces de gran valor per ajudar al coneixement entre les persones, són molt didàctics i amb grans centres d’investigació que actualitzen la informació. Hi ha moltíssims museus de molts temes diferents, nosaltres en triem dos.

El National Air and Space Museum, que té la col·lecció més gran del món de naus espacials i avions. A part, és un centre d’investigació de la història, la ciència i la tecnologia de l’aviació i el vol espacial, així com de les ciències planetàries, la geologia terrestre i la geofísica. És un museu molt entretingut de visitar, en el qual et fan participar en jocs que t’ajuden a entendre temes complexes i fins i tot pots entrar dins d’una nau espacial, és molt recomanable.

I el National Museum of Natural History, que té més de 125 milions d’espècimens de plantes, animals, fòssils, minerals, meteorits i objectes culturals humans. És el grup més grans d’investigació dedicat a l’estudi cultural i natural del món. La Butterfly Pavilion, amb papallones de més de 300 especies diferents, és la part del museu que gaudim més i la càmera treu fum buscant papallones de mil colors que volen en llibertat pel modern hivernacle. Hem de vigilar no trepitjar-les, perquè n’hi ha per tot arreu. Al Pau, una se li enganxa a la motxilla, però a l’Eva... la papallona més grossa de totes decideix fer un aterratge forçós al seu front, s’hi deu trobar bé allí i l’hem de forçar a marxar. Bona jornada de museus. I sobretot, són free! (quasi tots).

YES WE CAN.

dimarts, 18 d’agost de 2009

Coney Island i Empire State Building, agost de 2009

Hi! Avui agafem el metro per fer un trajecte aproximadament d’una hora, anem a Coney Island, Brooklyn. Hi ha el famós i històric parc d’atraccions a l’estil americà que surt a moltes pel·lícules. A principis del segle XX és quan va ser més famós i després de la segona guerra mundial va decaure. Avui en dia han tancat moltes atraccions i està força deixat i brut, però encara continua conservant el seu encant i fantasia. De fet, es veu que tenen plans per restaurar el poc que queda d’aquell gran parc d’atraccions. Hi ha la Wonder Wheel, la famosa nòria. Però l’atracció per excel·lència és la muntanya russa, el Cyclone, que és una de les poques que queden al món que funciona per gravetat i sobre rails de fusta. Això no ens ho podem perdre. Per 8$ cada un accedim a l’atracció. Aquests rails de fusta no donen gaire confiança i l’aspecte deixat de tot plegat encara menys. Per acabar-ho d’adobar el noi ens fa seure davant de tot, i ens diu que tenim sort, que aquesta plaça capdavantera del vagó va molt sol·licitada. La primera pujada ens remunten cap a dalt de tot, la primera és la més alta i a partir d’aquí dalt una caiguda en vertical (en vertical de veritat, aaaahh!) ens fa fer un crit com feia temps que no fèiem. Va molt ràpid i no tenim força ni per aguantar el cap!! i d’aquesta velocitat n’aconsegueix l’embranzida suficient per tornar a fer pujar el vagó i tornar a baixar verticalment, i tornar a pujar, i així ja no recordo quantes vegades, és espectacular la velocitat que hem agafat. Arriba fins els 95 km/h, i els experts la consideren una de les millors del món. No fa cap looping, però us dic del cert que impressiona molt més que el Dragon Khan. Buf, sort que s’ha acabat, les cames ens tremolen, uau! Quanta adrenalina, estem molt exaltats, ha sigut brutal!

Triguem força estona per recuperar-nos de l’emoció. Decidim anar a relaxar-nos a les platges que hi ha a tota aquesta zona. És una zona molt típica pels habitants de NY per que són les platges que tenen més properes. Grans extensions de sorra fina i una mica fosca amb la imatge de la nòria i el parc d’atraccions al darrera. Hi ha socorristes amb un xiulet que no paren de fer servir per avisar als banyistes que no nedin mar endins, ens queda un zona força petita per banyar-nos tenint en compte la quantitat de gent que hi ha. Però farem cas als socorristes, ja que ens diuen que fa un parell d’anys van aparèixer taurons a la zona, i no voldríem pas tenir un ensurt d’aquesta categoria.

Abans d’acomiadar-nos de Coney Island no podíem passar per alt anar a fer un mós al Famous Nathan’s original. Fan Hot Dogs des del 1916 i és on es fa el concurs internacional de qui se’n menja més en un temps determinat. El rècord masculí està en 68 i el femení en 41. Crec que més de 8 no ens els podríem menjar, però tampoc ho provarem. Ens mengem un Hot Dog i un fish and chips, està força bo. El perrito caliente es va inventar a Coney Island el 1874.

Per acabar el dia, anem a veure la posta de sol des del més alt de Manhattan. Aquest títol honorífic correspon a l’Empire State Building! Es va inaugurar el 1931 i va costar 45 milions de dòlars. A l’antena de l’Empire State és on es va penjar en King Kong en la clàssica pel·lícula el 1933. El 1970 va perdre el títol de l’edifici més alt del món. Tenim NY als nostres peus, una bonica imatge de la ciutat en miniatura que queda gravada a les nostres pupiles, mentre es van encenent els llums dels edificis al mateix ritme que el cel es va enfosquint. Cada dia l'il·luminen d’un color diferent, haurem de baixar per mirar-lo des d'una altre perspectiva i veure de quin color és avui.

A dormir poques hores per demà marxar cap a una nova ciutat, Washington DC, la capital.

dilluns, 17 d’agost de 2009

Nevada Smith, Brooklyn i Times Square, agost de 2009

Bon dia a tots! Avui ens hem llevat una mica tard, el cansament ja es comença a acumular. Ens decidim a anar a buscar el metro, a veure si sabeu on anirem avui? .... doncs no! anem a l’East Village a passejar pels seus bonics carrers de cases i fins al mític Nevada Smiths. És un pub Irlandès ple de grans pantalles on emeten partits de diferents equips de futbol i és a on s’ubica la seu de la Penya Barcelonista de NY (el seu lema és: “where futbol is religon”. En Pau és inclús soci d’aquesta Penya, així que no podem obviar un partit com el d’avui on a les 16h juga el Barça- Athlètic de Bilbao. Hi ha molt d’ambient, la gent canta i crida a favor del seu equip, fins hi tot hi ha gent amb la samarreta del Barça, està ple de catalans! Estem per a tot arreu.

Després de l’eufòria, el Barça ha guanyat, anem a relaxar-nos tot creuant el Pont de Brooklyn caminant. És el primer pont penjant del món i tot un símbol pels neoyorquins. Estem uns 30 min. comptant les grans parades tècniques per fer les fotografies que ara tan contents us mireu. Les vistes a Manhattan són magnífiques, però com cada dia encalitjades.


Fem una visita ràpida a Brooklyn. La majoria dels seus habitants són negres, però nosaltres anirem a visitar un barri en concret, Williamsburg on justament són els que menys abunden. És curiós, però tota la ciutat de NY està segregada per barris amb zones més o menys grans que engloben ètnies, cultures, formes de pensar, religions, etc... molt diferents. El barri que visitarem avui consta de tres zones: els portorriquenys, els “moderns” i els jueus. Anem cap el barri jueu, ens assentem en un parc a descansar. Els jueus d’aquest barri són hasídics i dins d’aquests formen part de la secta Satmar, que són molt conservadors i estrictes, inclús no reconeixen l’estat d’Israel i creuen que el messies arribarà i fundarà el seu país. Els veiem d’aprop, parlen en Yiddish, i en Hebreu per resar. Els cartells que hi ha pel carrer estan escrits en Yiddish i inclús els autobusos són propis i conduits per ells mateixos. Els nens porten el kipah al cap i salten tots contents fent volar els dos rínxols que els pengen del davant de les seves orelles. Les dones discretes, vestint robes fosques i molt austeres, dissimulant els seus cabells sota un turbant, inclús apreciem algunes que porten perruca (potser per això hi ha tantes botigues de perruques per NY, no sabíem el perquè, i estem veiem que els jueus tenen molt i molt pes en aquest país) i els homes amb tratge negre i llarg i un sombrero com el del Màgic Andreu amb els rínxols ben llargs, fan que la seva presència no passi gens desapercebuda. Notem que no els agrada que els mirem, ni que els hi fem fotos. Viuen en una zona aïllada, força degradada i bruta, tot i que porten cotxes espectaculars, i se sap que són gent econòmicament bastant pudent. Encara no hem pogut parpadejar que ja canviem de zona i anem a veure els “moderns”, a Bedford Street, que són grups de gent molt jove vestits des de l’estil vintage i fins l’estil dels anys 80. Els nois van amb elàstics, pantalons molt cenyits i samarreta blanca imperi, els cabells amb la ralla de costat i com si no s’haguessin pentinat, i les noies amb vestidets de nenes, llacets, pentinats amb tupés i porten roba de l’època dels nostres avis, és realment impressionant de veure. És com si fossin actors de pel·lícules com Grease, i de l’estil. Ara ens passen pel costat uns que són Heavys, vestits amb indumentària negre i els cabells llargs, i uns altres que semblen monjos franciscans amb els hàbits i el cordó franciscà. Quin dia el d’avui, sembla ben ve que estiguem dins del rodatge d’una pel·lícula i que en un moment o altre sentirem: Talleu! I tots es trauran les disfresses.


S’ha fet fosc, agafem el metro i aprofitem per que en Pau faci unes fotillus a Times Square de nit, amb la gran lluminositat dels cartells, la multitud de gent i la gran quantitat de taxis que ens envolten.


Un altra dia que anirem a dormir tard, fins demà i visca el Barça!!

diumenge, 16 d’agost de 2009

Times Square, Central Park i Chrysler Building, agost de 2009


El metro ens deixa a Times Square, la unió entre la 7a avinguda i Broadway. Està plena de cartells de neó lluminosos, leds i pantalles gegants on hi ha els anuncis de Coca-Cola, Corona, Samsung, Chevrolet, Toshiva, Yahoo, el musicals que fan actualment a Broadway, actualitzacions del mercat procedents de les principals cadenes CNN, BBC... i la demostració d’alta tecnologia en un edifici cilíndric amb informació del NASDAQ. Hi ha molta gent caminant en totes direccions, és un caos. Aquí hi ha les guixetes TKTS per comprar amb descomptes pel mateix dia les obres de teatre que es fan actualment, amb unes cues impressionants que decidim no fer. Veiem el “Vaquero desnudo”, que s’ha fet popular per que l’home és passeja per Times Square només amb uns calçotets i una guitarra i si li pagues 1$ es deixa fer una foto amb tu. Potser així ens guanyaríem millor la vida fins hi tot nosaltres, no?

Allà hi ha l’Hotel Marriot Marquis, agafem l’ascensor per fer una mica els xafarders. Primer hem de marcar el pis on volem anar i el marcador et diu quin ascensor has d’agafar de la A a la P, o inclús més. Pugem en el D i en un moment estem al pis 60, va molt ràpid. És transparent i podem veure tot l’hotel i el hall per dins que és força luxós.

No podíem obviar el Toys’R’us, amb una nòria immensa dins la botiga, en la qual es pot pujar. Els edificis més emblemàtics de la ciutat estan fets amb peces de Lego, aquests americans no tenen mida! Trobem la casa de la Barbi, quins records en la infantesa de l’Eva, però en Ken i la Skipper no hi són, es devien separar, i ara han fet moltíssimes versions de la mateixa Barbi, un bogeria.

Passem per davant l’Hotel Plaza on s’allotgen grans famosos, veiem sortir gent molt elegant però no sabem pas qui són.

Cap al Central Park! Passegem pels seus caminets, té unes dimensions gegantesques. Anem fins el llac menjant un Hot dog i ens estirem a descansar i prendre una mica el sol a una esplanada on la gent s’hi posa amb banyador a menjar una mica o fer uns refrescos. Hi ha el famós restaurant Tavern on the Green amb cotxes espectaculars aparcats al davant, i tauletes en un gran jardí il·luminat. Passem per l’Strawberry Fields un jardí amb un mosaic amb la paraula Imagine que honra a John Lenon.

En el 73 street West hi ha l’edifici Dakota, on vivia en John Lenon i on l’any 1980 el van assassinar.

Direcció sud passem pel Columbus Circle, on hi ha el Times Warner Centre, un complexe d’oci, compres i gastronomia que formen dues torres bessones que s’aprecien en el skyline de Manhattan.

A la 5a avinguda trobem les millors marques del grans dissenyadors com Bergdorf Goodman, Bulgari, Cartier, Versace, Ferragamo, Gucci, Gap... (aquestes botigues sense el preu marcat enlloc fa molta por entrar, per raons obvies, i no ho fem). Entremig entrem a la Nike Town i trobem un parell de peces de roba que ens fan el pes i ens firem. També hi ha la botiga de joies Tiffany, aquí però, només hi entrem per fer el tafaner. Hi ha boniques peces d’or i brillants amb molt poca gent disposada a pagar les grans quantitats que en demanen. També hi trobem la FAO Schwarz, una botiga de joguines i sobretot peluixos, força espectacular. Entrem a la Trump Tower, amb unes escales mecàniques que ens pugen a la planta superior i des d’on podem observar una gran cascada d’aigua que llisca per la paret del hall, en Donald Trump té molt de gust i diners.

Finalment veiem el Chrysler Building que és el segon edifici més alt de NY però no es pot visitar. L’arquitecte que el va construir va utilitzar símbols com rodes i tapes de radiadors d’acer inoxidable que s’assemblen als ornaments del capó dels cotxes Chrysler.

Fins aquí per avui, que hem de fer una laundry, comprar sopar i, sobretot, necessitem descansar, good night.

divendres, 14 d’agost de 2009

Guggenheim, MoMA, Rockefeller Center, agost de 2009


Bon dia a tots! Fem un cafetó i comencem la nostra ruta, avui museus. Agafem la línea verda del metro, però quina calor que fa a les estacions i quin fred fa dins el vagó, el nostre termostat corporal no ho aguanta!

Ens deixa a prop del museu Solomon R. Guggenheim que és l’únic edifici que Frank Lloyd Wright va construir a NY. És un edifici blanc que ascendeix en espiral fins acabar en una claraboia en forma de bòveda. Wright va ser un brillant arquitecte capaç de dissenyar edificis molt sòlids, pràctics i alhora d’espectaculars formes circulars en espais rectilinis. De la gran quantitat d’edificis que va dissenyar, que es poden veure en el museu en diferents planells, maquetes i imatges en 3D, se n’ha arribat a construir molt pocs. Trobem grans obres de Kandinsky, La dona planxant de Picasso, entre moltes d’altres.

Ara cap a visitar les grans sales del Museum of Modern Art (MoMA). L’arquitecte va construir l’edifici del museu i després el va emmarcar amb un nou edifici que el cobreix amb vidres per veure l’exterior. Les obres més admirades del museu per nosaltres són entre moltes d’altres: La Nit estrellada de Vincent Van Gogh, La persistència de la Memòria de Salvador Dalí (quadre que fa uns mesos estava exposat al Museu Dalí de Figueres i que també vem veure en directe) , Les senyoretes d’Avinyó de Pablo Picasso, L’ocell del món de Joan Miró, els Nenúfars de Monet, pel·lícules i audiovisuals, gravats i llibres il·lustrats, fotografia, escultura, la Gold Marilyn Monroe i les Campbell’s Soap Cans de l’Andy Warhol. En el nostre mosaic damunt la crònica hem afegit una gran obra falsa, a veure quin expert en història de l'art (sense ofendre a ningú) la troba primer?

Passem per davant d'un Deli, entrem, paguem, mengem i marxem.

Ens orientem i comencem a caminar cap a St. Patrick’s Cathedral, és de les catedrals més grans del món, tot hi que és espectacular no té res a envejar a la de Barcelona.

Anem entre la 5a i 6a avinguda, passem pel Radio City Music Hall, un dels teatres més coneguts del món. Continuem fins arribar al famós Rockefeller Center, ara ple de bars per a consumir i sense la mítica pista de gel ni l’enorme arbre de Nadal. Sabeu on està l’arbre ara? Si només hi és per Nadal, és que deu ésser de plàstic? Quines preguntes que us plantejo...

En Pau augmenta el ritme de caminar i la llargada de la seva ja llarga passa, ah!! la NBA Store. Es compra un pantaló de bàsquet a la secció de nens, és que les talles són enormes!! Però samarretes amb el 23 dels Chicago Bulls del mític Michael Jordan ens diuen que ja no es fabriquen, com pot ésser això!

Aprofitem que ja es comença a pondre el sol per pujar al Top of the Rock, l’observatori que hi ha a dalt de l’edifici del Rockefeller. Des d’aquí dalt tenim una vista privilegiada de tot Manhattan, veiem tots el gratacels des del Dakota, la Trump Tower, el Sony Building, el Waldorf Astoria, el Crysler i sobretot l’Empire State Building (avui il·luminada de color verd i vermell). En Pau busca un bon espai on plantar el petit trípode i alleujar les seves ànsies de fotografia.

Estem rebentats, fins demà, zzzz zzzzz...

dijous, 13 d’agost de 2009

Met, Central Station, Flatiron i Madison Sq Garden, agost de 2009


Comencem el dia d’avui amb una visita a un dels grans museus de la ciutat, el Metropolitan Museum of Art (Met). Aquest museu és enorme, té una gran col·lecció aparentment interminable. Fem una selecció del que volem anar a veure: l’art egipci amb diferents tombes de mòmies, estàtues, papirs i el Temple de Dendur; l’art grec i romà amb escultures i joies; l’art modern on trobem pintures de Picasso, Miró, Roy Lichtenstein i molts d’altres; pintures europees amb grans quadres de Van Gogh, Dalí, Monet, Johan Christian Dahl i una infinitat d’etcs més.

Necessitem omplir l’estomac, una Big Burger amb coca-cola ens va perfecte. Sembla que a avui ens acompanyarà un xirimiri tot el dia i nosaltres sense paraigua!

Agafem el metro fins a la Gran Central Terminal, la principal estació de ferrocarrils de NY amb un gran vestíbul central, dels més grans del món. Hi ha un gran bullici de gent que van amunt i avall, és preciós observar-ho des de dalt de les grans escales, on en un lateral en Michael Jordan hi té un restaurant molt xic.

Anem cap al Gramercy Park que és l’únic parc privat de la ciutat, exclusiu pels residents de la zona. Continuem caminant fins a Union Square, plaça molt concorreguda, amb molta gent jove i peculiar.

Pugem per Broadway fins al Madison Square Park des d’on podem observar el famós Flatiron (en forma de planxa), que va ser el primer gratacels i es va construir el 1903.

Continuem direcció cap al midtown fins a la Pennsylvania (Pen) Station. Al costat hi ha l’espectacular, i ara ja il·luminat, Madison Square Garden que és l’estadi dels New York Knicks i dels New York Rangers. Podem accedir a l’interior, però avui fan un concert i no ens deixen visitar l’estadi. A prop hi ha la monumental General Post Office (oficina de correus).

Passem per la famosa Fashion Avenue (7a av.) on hi ha el conegudíssim Macy’s, un dels magatzems més grans del món. Hi ha moltíssimes coses per triar i remenar, bolsos, perfums, roba..., però l’Eva es compra unes ulleres d’un dissenyador americà a la última moda. Et fan unes targetes internacionals d’estalvi del 10%, dada important per les butxaques!

Fins demà, que també ens espera un altre gran dia!

dimecres, 12 d’agost de 2009

West Village, agost de 2009



Good morning guys! Avui ens estrenem amb la primera visita a un museu, l'American Museum of Natural History. Ens passem tot el matí descobrint les espectaculars quatre plantes plenes de grans esquelets de dinosaures, amb un Barosaurus de quasi 17m, animals prehistòrics, peixos, boscos, un meteorit de 34 tones descobert a Groenlàndia, rèptils, amfibis... El Rose Center for Earth and Space, un planetari simulador de la realitat virtual que ens porta als orígens de l'univers.


Repetim Luigis per dinar, un parell de slice de pizza amb pepsi, espectacular!


A la tarda fem un agradable passeig per descobrir el West Village. El Greenwich Village, zona oest és com un petit poble entre els gratacels. Aquest barri es caracteritza per les pintoresques cases de maons vermells a l'estil anglès, també hi trobem caminets enjardinats amb bancs, la Sheridan Square, passem pels apartaments de la famosa sèrie de Friends i el Gay Street, zona d'alliberació gai els anys 70. Anem al Village Vanguard un dels més importants clubs de jazz, ens fan pagar 30$ per persona sense comptar els "tips" (propina) i més la consumició, buf! anem a un altre pub. Demanem dues Corones (nosaltres en diem Coronites) i ens deixem transportar per la veu de la cantant i el so del saxo.

dimarts, 11 d’agost de 2009

Soho, Little Italy, Chinatown i Tribeca, agost de 2009



Avui agafem el metro fins al Soho. El metro de NY és increïble, igual que a les pel·lícules! hi ha gent de tot tipus, sense prejudicis en la vestimenta.


El Soho està ple de botigues molt xic, poc accessibles per les nostres butxaques, però on es pot entrar i mirar, només mirar. Molta gent utilitza la bicicleta com a mitjà de transport en aquest barri, hi ha carrils preparats per elles i en trobem de tots tipus i gustos, aparcades en les voreres formen part de la decoració dels carrers. Passem per botigues de famosos dissenyadors i fins i tot trobem Mango en un edifici de ferro treballat i vidres que és molt bonic, i per dins la botiga és increïble, amb miralls i grans focus. Bolsos, sabates, restaurants de moda, uuaaaa aquí em torno boja!!!


Seguim la caminada per Little Italy, plena d'italians amb cares de mafiosos, però amb el millor cafè que hem pres fins ara! Anem cap al sud fins a Chinatown, tots els cartells estan escrits en xinés, i està ple de restaurants, botigues de curiositats, mercats de menjar... No ens perdem el Columbus Park, ple de xinesos assentats a taules i jugant a cartes i d'altres jocs. És impactant! Ens ofereixen rellotges al mig del carrer poc legals que ni regatejant ens convencen. Per alleugerir les sobrecàrregues musculars dels meus peus em decideixo a deixar-me fer un massatge als peus en una mena d'antro on un xino, que parla l’anglès igual de malament que jo, m'apreta els punts més dolorosos del meu peu.


Alleujada i a punt per continuar la passejada per la ciutat anem cap a Tribeca. Zona amb grans botigues, més accessibles i on ens firem bastant, camisa de quadres, Levi's, pantalons d'esquí en ple mes d'agost, i el "gran xollu" unes bambes Merrel molt xules per només 20€ (en Pau ha triomfat avui)!!! Impressionant la botiga Holisters de tot un edifici. Per dins, llum molt tènue amb decoració surfera, el moviment de les ones del mar es visualitza a l'interior de les finestres i t'atenen nois i noies mig nus, físicament perfectes, i el més estrany de tot és que els preus són bastant accessibles.


Per acabar amb el dia d'avui anem a passejar pel Washington Square Park, passem per sota l'”arc de triomf” i ens relaxem escoltant de fons l'ambient que ens rodeja, amb nois cantant i tocant diferents instruments.

dilluns, 10 d’agost de 2009

Central Park i Financial District, agost de 2009


Agafem el bus de Nova Jersey cap a Manhattan que ens deixa a Port Authority, ruta que haurem de fer cada dia. És diumenge, i a Harlem és el dia de les Misses Gospel. Entrem en una d'elles i ens deixem envair per la passió del discurs del seu predicador i pel ritme de les cançons que ens fan aixecar els braços i moure els cos al seu ritme.

Anem a dinar al Luigis, pizzeria que porta vells records a en Pau. Quines pizzes!
L'Oscar i la Ivet avui acaben les vacances i per fer un bon comiat lloguem unes bicis al Central Park. Dins del Parc podem pedalar amb facilitat mentre ens creuem amb gent corrent, fent estiraments, jugant a beisbol i a bàsquet (en Pau aprofita per fer uns tirillus), alguns acalorats nedant a la piscina, d’altres passejant a la vora dels llacs, i de fons ens fa companyia la banda sonora dels ocells mentre veiem algun esquirol saltant de branca en branca.

Comencem el nostre segon dia a la ciutat aprofitant els descomptes del City Pass, per la qual cosa ens dirigim a fer una ruta amb vaixell en direcció al Downton amb el Circle Line Sightseeing. Baixem pel riu Hudson, entre Manhattan i Nova Jersey fins acostar-nos a l'Estàtua de la Llibertat que "me la imaginava més gran..." i pugem per l'East River, passant pel Brooklyn Bridge. L'skyline del downtown és indescriptible amb la majestuositat dels seus gratacels. La ruta ha valgut molt la pena.
Ens hidratem en un Deli i continuem caminant cap al Financial District. Passem pel City Hall Park que ens porta al City Hall de NY, al qual no es pot accedir. Davant ens trobem el Woolworth Building que, en el seu moment, va ser l'edifici més alt del món. Donem un cop d'ull al JR, coneguda botiga d'electrònica. Anem fins a la New York Stock Exchange (Borsa de NY), abans es podia visitar la planta superior però ens diuen que després de 11S ja no s'hi pot accedir. Fem fotografies a les façanes dels grans gratacels, però ens fan marxar i no ens deixen temps per fer una bona foto, potser per raons de seguretat (sí, és que som tant perillosos...). Seguim caminant, fa molta calor avui i molta xafogor, hem vist a la tele d’una cafeteria que la previsió és superar els 41 graus de temperatura de “comfort”...

Ja som a Battery Park, té unes boniques vistes al riu Hudson, a NJ i a l'estàtua de la Llibertat.

Anem cap a Wall Street i ens trobem The Bowling Green Bull, que simbolitza l’agressivitat financera i l'optimisme de la borsa (jajaja). Arribem a la Zona 0, que està tota ballada, i només es poden observar les grues treballant en la nova construcció de la zona i els edificis danyats de l'entorn. Hi ha un centre comercial davant des d'on podem observar, en una alçada considerable, el gran buit que van deixar les Torres Bessones. Al costat hi ha l'Hotel Hilton, inconfusible pel seu color negre. La capella de St. Paul's va sobreviure als atacs de 11S i es va utilitzar com a centre de voluntariat per ajudar a més de 14 mil persones durant uns 8 mesos. Degut a la pols que va entrar a l'òrgan de l’església aquell dia ja no ha pogut tornar a ser utilitzat.

Per avui ja en tenim prou, anem a descansar, good night!

diumenge, 2 d’agost de 2009

Boston, Niagara Falls & Toronto, agost de 2009


L'aventura americana comença amb un route trip. El viatge el compartim amb l'Oscar i l'Ivet, dos intrèpids catalans, que amb els quinze dies que porten caminant per l’asfalt novaiorquès, s'han convertit en uns autèntics caimans de la gran poma.
Som-hi! Primera sorpresa, no ens lloguen un cotxe, sinó un tanc! Aparteu-vos americans que venim!


NYC-Boston : 4,5h
La primera etapa passa per conèixer la història americana que ens presenta la ciutat de Boston. El Freedom Trail, un itinerari que recórrer tota la ciutat, ens permet saber que Boston va ser fundada el 1630 i que va tenir un paper clau en la Guerra d'Independència dels Estats Units. Després de la guerra, la ciutat va continuar desenvolupant-se com a port internacional de comerç.
El Freedom Trail et mostra: El Parc del Boston Common, el parc públic més antic dels EEUU; el Monument a Robert Gould Shaw, gran defensor de la igualtat de drets entre blancs i negres; the State House, la "generalitat" de Massachussetts; Park Steet Church, església protestant; The Granary Burying Ground, un famós cementiri; The Kings Chapel; Old Corner Book Store, el centre del moviment literari durant el 1.800; The Old South Meeting House, un temple de reunió dels bostoniants de l'època; The Old State House, on es va proclamar el 1.776 la declaració d'independència; Boston Massacre, l'estrella que marca on es va produir la massacra de Boston; Fenuil Hall, el mercat; Paul Revere House, heroi nacional; Old North Church, un de les esglésies més importants de la història de la guerra revolucionaria americana; Coop's Hill Burying Ground, un altre cementiri; USS Constitution, el vaixell de guerra més antic de l'armada dels EEUU i a on et venen una moto patriòtica que fa por; finalment, el Monument Bunker Hill, que commemora la batalla que pren el mateix nom.Després d'aquesta empapada històrica-socio-econòmica-política, anem a una taverna Irlandesa a menjar el plat més típic d'aquesta terra, un lobster, una insípida però resultona llagosta bullida sucada en mantega.


Boston-Niagara Falls: 8h
Següent parada, Niagara Falls (les cascades del Niàgara).
La ruta cap a Niàgara ens depara immensitats de boscos verds, llacs diversos i llargues carreteres. Finalment, passem la frontera sense problemes i entrem a Canadà just abans que es pongui el sol. Un cop instal•lats a l’hotel, recorrem els carrers decorats a l'estil d'un petit parc temàtic que recorda a Las Vegas en miniatura. Passat aquest inevitable impàs, podem gaudir d’una de les grans meravelles del món, les cascades del Niàgara. Les càmeres de fotos treuen fum mentre petites gotes d’aigua s’enganxen als objectius procedents de la força amb la qual davalla l’aigua del riu ... en forma de grans cascades. Al fer-se fosc, les il•luminen de colors diversos al més pur estil americà. I per acabar-ho d’arrodonir, ens deleiten amb focs artificials.
L’endemà al matí, anem a tocar la base de la cascada amb una vaixell preparat per tal incursió. Abans, però, ens hem hagut de disfressar d’abominables homes de les aigües amb uns ponxos blaus. Quin espectacle! Quina força! Quanta aigua!
Acabem la visita comentant els millors moments mentre gaudim de les vistes des del més alt de l’SkyWheel, la nòria que no podia faltar en el “parc d’atraccions”.


Niagara Falls-Toronto: 1,5h
Tercera etapa, Toronto. Àlies Torontontero.
El llac Ontàrio, que presideix la base de la ciutat, és la llavor sobre la qual ha crescut un impressionant i inconfusible Skyline. La CN Tower, dota de personalitat una ciutat cosmopolita, jove, oberta i plena d’energia. Ens allotgem al Super 8 del barri de China Town, per la qual cosa tenim la sensació de fer un viatge cap a l’orient. Els xinesos omplen els carrers, les botigues, els mercats, els restaurants i la Xina es respira per tot arreu. La ciutat també ens ofereix un alt Downtown amb rascacels de tots els colors i formes que es completa, com hem comentat abans, amb la CN Tower, la torre més alta del món (553m). Decidim pujar als seus ràpids ascensors i ens condueix cap a 447m, el nivell més alt possible des d’on gaudim d’una banda, de la gran extensió urbana de Toronto i de l’altre de l’enorme llac Ontario, Al mateix ritme que es pon el sol, les llums de la ciutat van il•luminant-se, transformant el paisatge en un bonic mosaic de llum i color. Al bar de dalt la torre, en Mauricio, un simpàtic cambrer, ens serveix un aperitiu amb un impressionant i indescriptible vi negre de les vinyes de Niàgara. 14$ la copa. Ens toca fer de “guiris” i hi accedim.
L’endemà, recorrem els carrers més juvenils de la ciutat i amb molta gent jove a l’última moda, i també visitem el PATH que és una connexió subterrània entre els diferents edificis del downtown, centres comercials i el metro, que és molt útil sobretot als dies més freds del cru hivern Canadenc.
Al vespre, mentre ens dirigim cap al port, trobem cues de gent al Rogers Centre, resulta que els Toronto Blue Jays s’enfronten als Baltimore Orioles de la Lliga de Beisbol. Decidits, paguem els 9$ que donen accés al galliner per viure de primera mà aquest esport que torna bojos als americans. Abans d’acabar el soporífer partit, reconduïm la ruta prevista per agafar un petit vaixell que ens porta a fer un tomb pel llac Ontario i ens ofereix en perspectiva el bonic skyline de Toronto.


Toronto-NYC: 10.00h, 472milles
El viatge de tornada està essent més entretingut del que esperàvem. Passem per unes petites poblacions de l'Amèrica profunda, on tot és possible. Pobles petits, amb cases de fusta, un gran jardí amb floretes, el porxo i la bandera americana presidint totes les entrades. Els diumenges és típic fer intercanvi i venda d'objectes de tot tipus, i veiem els jardins de les cases plens de qualsevol cosa que us pugueu imaginar, des de cotxes a bicicletes i a inimaginables "trastos". Després passem per petits pobles amb llargs i solitaris carrers que donen un caire tètric a la nostra aventura.

Arribem a casa, a la casa de Nova Jersey amb vistes a tot Manhattan!


Total: 5 dies, 24hores de cotxe, 2.050km

dimecres, 24 de juny de 2009

Festes de Sant Joan a Ciutadella, 21, 23 i 24 de juny de 2009



Anem cap a Menorca a passar-hi el Sant Joan, festa coneguda pel Jaleo de Ciutadella.


Aquestes festes populars de Menorca són protagonitzades pels cavalls (adornats amb llaços, brodats i clavells multicolors) i la Junta de Caixers (genets vestits de blanc i negre). Es reviu cada any aquest ritual que neix a principis del segle XIV i és d'origen religiós.

Els diferents caixers representen l'antiga societat ciutadellenca: noblesa (caixer senyor), clergat (caixer capellà), artesans (caixers casat i fadrí), i pagesos (caixers pagesos). Tal com ho feien les antigues obreries, són nomenats per ocupar aquest càrrec durant un bienni.

"Diumenge des be" és el diumenge abans del dia del Sant i és l'inici de totes les celebracions. Aquest dia es reuneixen els membres de la Junta dels Caixers al palau del Caixer Senyor, on aquest entrega la bandera al Caixer Fadrí. A les 9h en punt, el fabioler toca per primera vegada el tambor i el fabiol; després, i seguint un ordre rigurós, la Comitiva visita l'Ajuntament, i el Sr. Bisbe, els nobles i els cavallers prenen part en la cavalcada. El personatge més vistós i que només podem veure aquest dia és "s'Homo des Be"; un home vestit amb pells de be, creus pintades als peus i braços i carregat amb un anyell; és la simbologia viva de Sant Joan Baptista.

El dissabte de Sant Joan, a les 14h el fabioler cavalcant amb un ase de cria, va al palau del Caixer Senyor a sol·licitar permís per iniciar els actes. Dos actes a destacar, el primer de les festes, a la plaça des Born, l'espectacular i colorit Caragol des Born, i el segon, la visita a l'ermita del Sant per resar vespres, acte d'un vertader sentit espiritual. A la posta de sol, la cavalcada torna a ser als carrers per fer les Corregudes a sa Plaça i el Caragol de Sta. Clara.

El dia de Sant Joan és fa la Missa dels caixers a la Catedral. Després, els caixers es van arreplegant amb el fabioler al capdavant i una vegada reunits van sortint a la plaça cap els carrers del poble a celebrar el tradicional "Jaleo". Els caixers fan botar els seus cavalls mostrant les seves habilitats mentre sona una música típica, una jota molt coneguda a la regió interpretada per una banda de músics local. La gent participa d'aquesta festa ajudant a botar el cavall i donant ànims al seus genets com a símbol de poder i noblesa. A la tarda la cabalcada baixa al Pla, on espera la corporació municipal, que ha estat expressament convidada. Després de fer un primer cargol es fan els espectaculars jocs de l'ensortilla, carotes i córrer abraçats. Acabats els jocs es fa el darrer cargol i s'acaben els jocs. Més tard els cavallers surten de Cal Caixer Senyor i van a deixar el Caixer Capellà a casa seva, es pot sentir en silenci els darrers sons del tambor i el fabiol.

El dijous 25 de juny a la nit anem cap al passeig marítim a veure el castell de focs artificials, terrestres i aquàtics, i així despedim de festa, pensant tornar algun altre any.
Aquestes festes se celebren al llarg de tot l'estiu menorquí als diferents pobles de l'illa. Cada poble té les seves particularitats a l'hora de celebrar la festa. Les primeres festes en celebrar-se són les de Sant Joan a Ciutadella i les darreres les de la Mare de Déu de Gràcia a Maó.

Per animar la festa la beguda típica és la pomada, gin xoriguer més llimonada, i a gaudir del Jaleo!!

dijous, 9 d’abril de 2009

Via Ferrata Canal de Mora. Roc del Quer (Canillo, Andorra), 9 abril 2009



Retornem a les ferrates fent una via senzilleta i passada per aigua. Agafem la carretera de Canillo-Ordino que passa per sota del triangle rocós del Roc del Quer. Cinquanta metres abans del km 1 trobarem l’inici de la Via Ferrata, a peu de carretera.

Comencem pujant per una escala lligada a la roca, i seguim per uns esglaons de ferro incrustats a la roca que ens permeten pujar amb força facilitat. Hi ha un punt on em quedo bloquejada (Eva), de tant en tant em sol passar, sembla que no trobo cap bon recolzament pel peu, buff… sort que en Pau amb una empenteta per sota m’ajuda a resoldre aquest impàs. Passem dos trams horitzontals equipats amb cable que ens acosten a la canal de Mora. Superem diferents resalts equipats amb esglaons i trams caminant, o bé grimpant una miqueta. Caminem pel rierol i intentem posar els peus damunt les pedres però, de mica en mica la canal es va tancant i començem a notar que l’aigua que va caient de la canal ens mulla. Ahir va nevar i ploure per aquestes contrades, així que ens esperem el pitjor! Pujem pels esglaons la paret de la canal que ens obliga a creuar cap a l’altre paret per continuar la ferrata i passar just per on l’aigua baixa amb força. Un cop superat aquest tram fàcil i divertit, una mica molls arribem a un bosc. Tenim dos camins: a la dreta l’escapatoria cap a la carretera de Canillo-Ordino, i cap a l’esquerre per continuar la ferrata. Decidim continuar, és clar! Caminem uns 300 m. pel bosc, hi ha algunes plaques de neu, però podem caminar bé. Arribem a l’aresta del Roc del Quer i continuem aquest tram equipat amb esglaons fins arribar al mirador del Roc del Quer. Les vistes són magnífiques, en un dia assoleïat i clar, i divisem tot Canillo amb les seves muntanyes nevadotes. Fem alguns estiraments, perque no sigui dit, i ens hidratem una mica.

Iniciem el descens per un camí que puja una mica fins que trobem a mà dreta un caminet que baixa fins a Canillo. Una altra ferrata anotada a la nostra llista!

Dificultat: mitjana
Desnivell: 330 m.
Recorregut: 2.900 m.
Horari aproximació: 5 min.
Horari itinerari: 1 h.
Horari descens: 45 min.

Deixem pendent la via ferrata Directísima del Roc del Quer, aquesta és més difícil amb més trams aèris i espectaculars.