diumenge, 11 de setembre de 2011

Via ferrada del Roc d’Esquers i Via Ferrada de Lló, Diada de Catalunya.


Ja són les 20h de divendres, plego de treballar i marxem cap a Càldegues, la Cerdanya. Aquest cap de setmana de la Diada de Catalunya el passem amb l’Anna i l’Edgar (l’any passat també! però per Barcelona) que s’estrenen en el món de les ferrades.

Arribem ràpid, no hi ha trànsit. Sopem una bona amanida i pasta, i a dormir que demà ens espera una llarga jornada. Fa fresqueta, que s’agraeix molt.

Ens llevem a les 8h del matí, esmorzem, fem el cafetó i cap Andorra, a la zona d’Engordany, direcció el llac d’Engolasters. Anem a fer la via ferrada del Roc d’Esquers, una facileta per començar, perquè la puguin gaudir i , a poc a poc, entrar en contacte amb la roca de la muntanya. Primer de tot en Pau, el nostre guia, ens fa una molt bona explicació del material d’ús: l’arnés, el dissipador d’energia, els mosquetons, el casc... i com utilitzar-lo. Ens el col•loquem, comprovem que tot està correcte i comencem l’aproximació a la via. És una via llarga i divertida, transcórrer per una paret granítica que després fa un flanqueig a la dreta que superem amb facilitat, segueix un tram amb cadenes i diferents ressalts fins un tram més vertical i una mica aeri que ens porta fins a dalt d’una agulla, des d’on surt un pont nepalí (és curt, 5m) en direcció a l’espoló. L’últim ressalt és llarg i vertical. I ja arribem a dalt, genial, l’Edgar i l’Anna han superat molt i molt bé la seva primera via ferrada, enhorabona nois!! Seguim caminant per un caminet que puja força i fem una paradeta per menjar els entrepans i hidratar-nos. Un cop descansats ja comencem a baixar per una baixada de pedres. Ens refresquem els peus en un rierol i ja arribem a la carretera on hem aparcat el cotxe.

Dificultat global: mitja
Desnivell: 250 m
Recorregut: 530 m
Hora d’aproximació: 15 min
Hora d’itinerari: 2 h
Hora descens: 1 h

Anem a fer la visita rutinària a la zona de botigues d’Andorra (ja que estem per allà...) ens comprem alguna coseta al Viladomat i a les perfumeries Júlia.

Per celebrar que han aconseguit amb èxit la primera via ferrada ens conviden a sopar a la Formatgeria de Llívia. Uns cambrers molt amables ens serveixen la saborosa raclette de formatge que degustem amb ànsia acompanyada d’un tinto ribera del duero. També ens partim un filet de bou boníssim. Sopem de meravella! I a dormir…

Bon dia i bona Diada a tothom!! Aprofitem per descansar bé i a mig matí anem direcció Saillagouse fins a Lló, França. Farem la via ferrada de les Escaldilles que transcórrer per les gorges del riu Segre. Aquesta via és privada i et lloguen el seu material (no pots portar el teu) i et fan pagar, clar. Comença amb un pont penjant que passa per sobre del riu Segre, i segueix per un caminet cap a la dreta que es bifurca en la via fàcil de les llises de Lló, i la variant que agafem que són les llises dretes més difícils. Paret força vertical molt ben equipada, amb trams amb cadenes, i algun pas atlètic. Passem per damunt d’un tauló de fusta que patina força, sense massa dificultat. L’últim tram requereix una mica més de força de braços i de seguida ja arribem, a dalt hi ha la Capella Romànica de Sant Feliu, en runes. Hi ha unes vistes increïbles de la Cerdanya. Fa vent i decidim començar a baixar. Agafem el camí a l’esquerra que ens porta al poble de Lló i tornem al cotxe. Aquesta ferrada és una mica més complexa que l’anterior però l’Edgar i l’Anna l’han gaudit al màxim. Els hem portat a fer unes vies que sabíem que els agradarien, teníem l’èxit assegurat!

Longitud: 800 metres
Desnivell: 259 metres
Altitud inicial: 1.390 metres
Altitud màxima: 1.649 metres
Durada: 2,5 hores

Anem a dinar a una Brasserie a Saillagouse on ens fan un bon menú, i ja ens toca recollir i tornar cap a casa, i així hem passat un bon cap de setmana a la muntanya.