dilluns, 29 d’agost de 2011

Càstor (4.228m)


Per fi ha arribat el dia. Han estat dies d’entrenament i llargues jornades de muntanya pirinenca per la preparació física i tècnica per tal d’encarar amb la millor preparació l’ascensió al Càstor i al Montblanc. La canal Sàbat i Amagada, la Canal de l’Ordiguer, la Canal Vermicelle i la travessa pel Parc d’Aigüestortes i Sant Maurici d’aquest estiu no han fet més que sumar per a la culminació alpina del 2011. L’Oriol, el Nué, el Francesc i jo mateix formem l’expedició.

El Montblanc ens dona la benvinguda a l’arribar a Chamonix. Massís blanc i majestuós el que creix pronunciadament des de la Vall de l’Arve.

Abans del Montblanc, però, el nostre guia i amic Francesc Sàbat ens ha preparat una primera jornada d’aclimatació. El cim del Càstor es converteix en el nostre objectiu per aconseguir una bona aclimatació per posteriorment intentar coronar el cim més alt dels Alps i de l’Europa Comunitària. Passem el túnel del Montblanc en cotxe i ens hi aproximem per la Vall italiana d’Aosta.

A destí, iniciem l’aproximació al refugi Quintino Sella on superem gran part del desnivell amb un telefèric i un telecadira que ens puja fins a la cota 2.600m. El camí a peu des d’aquest punt està molt ben senyalitzat i té una part final de grimpada fàcil però aèria i en alguns trams equipada amb ferro i algun pont de fusta. Tot arribant al refugi, situat a 3.585m, i al peu de la glacera, ja visualitzem l’itinerari que ens espera per demà.

Ens llevem ben aviat, a les 4h de la matinada per encarar el cim. La nit l’hem passat sense dormir massa però passar aquestes hores a més de 3.500 metres ja suma en la nostra aclimatació.

De nit i amb el frontals, ens abriguem, ens calcem els grampons i iniciem la pujada al Càstor. L'estat de la neu és perfecte i la primera rampa per la glacera és suau però hem d’anar “saltant” algunes esquerdes. Ben aviat la pendent comença a fer-se notar i entrem en calor. Quan el dia comença a clarejar, iniciem el darrer tram del Castor que és molt espectacular per la llarga cresta glaçada, estreta i aèria que en alguns trams llargs no fa més de dos pams d’amplada, just per clavar-hi el grampó i avançar a poc a poc.

Els nostres passos són lents, la respiració és acompassada i intensa per tal de suplir la falta d’oxigen que es nota al pulmons, i la tensió i l’atenció creix a mesura que ens apropem al cim i la cresta s’afila.

La sensacions han anat millorant a mesura que avançaven els nostres passos però això no treu que haguem d’apretar el cul per la impressió que fa la cresteta. En una mica més de 3 hores arribem al cim.

L’ascenció és un èxit, l’aclimatació és bona, la companyia ha estat excel•lent i el guia immillorable, que més es pot demanar? El Montblanc! Propera parada.

dimarts, 23 d’agost de 2011

Puig del Carlit


Estem de vacances i encara encara que sembli mentida ens llevem a les 5h del matí per dirigir-nos, des de Càldegues (Cerdanya), cap a la zona de les Bulloses i coronar, per fi, el cim del Carlit (2.921m). Ho vam intentar fa uns anys però el mal temps ens ho va impedir. Aquesta vegada el temps esperem que ens acompanyarà. Ens traiem les lleganyes i carreguem motxilla petita amb els frontals.

El cel està esplèndid, estrellat sense cap núvol. Arribem amb cotxe fins al peu de la presa del llac de les Bulloses, sortosament hem arribat abans de l’hora que tanquen l’accés i t’obliguen a pujar-hi en autobús. Ja són les 6:30h. Comencem a caminar cap al Carlit, no hi ha ningú, silenci absolut, una vaca ajaçada a l’herba en dóna un bon ensurt, continuem la marxa seguint les marques grogues del circuit dels llacs. Amb 2 hores arribem a la falda del Carlit on ens avança un noi corrent. En aquest punt deixem el camí marcat del circuit i iniciem el tram final. Aquesta és una grimpada llargueta però fàcil, intentem seguir els punts vermells que marquen l'ascenció sinó la cosa es complica una mica més. Es gira un vent fort, i fem cim amb 3h. Unes vistes genials de tota la zona del Pas de la Casa d’ Andorra i del Cadí per una banda i d
el Puig Peric a França i el Canigó per l’altre. Des d’aquest punt es divisen 3 països.

Baixem ràpid perquè fa molt de vent i és una mica molest. Baixem grimpant amb compte, la pedra rellisca força. Mentre nosaltres anem tornant veiem el camí d’ascens del Carlit ple de formiguetes que és gent que forma una fila com si fos una possessor! la imatge és impressionant. Ens anem creuant contínuament amb una bandada de gent, és un no parar de francesos que van a fer el "seu" cim més alt de la zona. Per arribar al punt on tenim el cotxe tanquem el bucle pel circuit dels 12 llacs per gaudir del preciós paisatge. Tornem cap a casa amb el 7è cim de l’estiu, fàcil i molt recomanable per a tots els públics.

dissabte, 20 d’agost de 2011

Ruta pels Refugis d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici

Jornada 1


Ens preparem les motxilles i cap a Espot, on comença la nostra ruta de refugis pel Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Deixem el cotxe al pàrquing de Prat de Pierró (una mica més amunt d’Espot, està indicat). Plou molt, comencem bé... anem seguint el GR 11 fins el Llac de Sant Maurici. Passem pel Salt de Ratera i ens fem la foto de rigor. Seguim cap a l’Estany de Ratera fins al XALET D’AMITGES 2.366 m. (on arriben Taxis 4X4). El temps ha millorat i tenim una bonica vista dels Encantats i els dos caçadors convertits en pedra. La Llegenda explica que els caçadors no van voler anar a missa i el Superior els va convertir en pedra.

Durada de la jornada: 2:30 h
Desnivell acumulat: 732 m


Jornada 2 (Cims del Tuc d'Amitges i Tuc de Saboredo)


Ens llevem, aquest any no ens ha nevat com fa 3 anys, i podem començar tranquil•lament la nostra ruta d’avui. Passem per l’Estany Gran d’Amitges fins al peu de les Agulles d’Amitges en direcció el Coll d’Amitges 2.760 m. Fem el Pic d’Amitges 2.848 m., fàcil i bonic, des d’on veiem el refugi on hem dormit amb els Encantats al costat. No en tenim prou i fem el Tuc de Saboredo 2.829 m., just a l’altre banda del coll, des d’on veiem el refugi de Saboredo i el Tuc de Sendrosa, propers objectius. Carenegem avall fins el Coll de l’Estany Gelat i voregem l’Estany Gelat i l’Estany Major de Saboredo en direcció al refugi. Hem de caminar ràpid perquè la boira comença a pujar i sembla que ens persegueixi, finalment arribem al REFUGI DE SABOREDO 2.310 m. És petit i molt acollidor, el guarda amb uns ideals molt clars ens explica com cada dia puja i baixa tot el menjar i les deixalles a l’esquena, pensa que l’helicòpter contamina massa si ha de fer tants viatges. Hem sopat de meravella, el Julio és un xef amb sentiments culinaris i ens fa un sopar que degustem amb la mateixa il•lusió que ell ens l’ha preparat. Persisteix una boira el voltant del refugi, no ens deixa gaudir de les vistes ni de les Llàgrimes de Sant Llorenç.

Durada de la jornada: 8h

Desnivell jornada: 598 m
Desnivell acumulat total: 1.330 m


Jornada 3 (Tuc de Sendrosa)


Ens llevem sense boira, un bon esmorzar ens dóna força per fer el Coll de Sendrosa 2.451 m. i fer l’ascensió al Tuc de Sendrosa 2.702 m. És fàcil i al final té un tram de grimpar força divertit. Baixem cap el Circ de Colomers seguint l’itinerari dels Carros de Foc. Anem fins l’Estany de Cabidornats (el del pluviòmetre) i fem una nedada refrescant i necessària. Passem la presa de l’Estany Major de Colomers i anem a veure l’antic refugi de colomers i el seu peculiar wàter amb vistes, i ja arribem l’actual REFUGI DE COLOMERS 2.138 m. Tot el dia somiant amb la típica truita de riu de Colomers i resulta que avui per sopar ens fan botifarra amb cigrons, oohhh... Sort que aquí sempre ens tracten tant i tant bé.

Durada de la jornada: 8h

Desnivell jornada: 613 m
Desnivell acumulat total: 1.943 m.


Jornada 4 (Tuc de Ratera)


Anem cap el Port de Ratera 2.594 m. per fer l’ascensió a un pic força emblemàtic de la zona, el Pic de Ratera 2.862 m. No té massa dificultat i des de dalt les vistes són magnífiques, per a mi les millors. Podem veure tot el Circ de Colomers a un costat amb l’Aneto a l’horitzó i tota la vall de Ratera i Sant Maurici a l’altre. De baixada seguim el GR 11 fins el Mirador de l’Estany de Sant Maurici i d’allà aviat arribem al REFUGI ERNEST MALLAFRÉ 1.893 m. Un refugi molt petit i una mica descuidat, el sopar és molt senzill i tenim la gran mala sort que ens toca l’home que ronca més fort del planeta just al nostre costat, buff..

Durada de la jornada: 8h

Desnivell jornada: 770 m
Desnivell acumulat total 2.713 m.


Jornada 5 (Pic de Peguera)


Ens llevem amb molta son, amb la sensació (i la realitat) d’haver dormit poc, però amb la il•lusió d’aconseguir un dels cims més alts de la zona. Ens dirigim cap el Prat de Monestero, bonic paisatge amb l’Estany de Monestero. Fem el Coll de Peguera (W) 2.718 m. per aquest coll ja que per l’altre cara és bastant més complicat fer el pic, hi ha una gran paret només assequible per a experts grimpadors o escaladors. Coronem el Pic de Peguera 2.980 m. (el rècord d’alçada per l’Eva). L’últim tram té una grimpada important, d’un grau mig de dificultat, on has de posar les mans a la roca en zones sense bones preses i amb caiguda lliure a cada banda, si més no impressiona. Arribant al refugi de Colomina passem pel Pas de l’ós, sembla impossible de baixar però hi trobem unes escaletes que van molt bé. Ens aturem a l’Estany de Mar, amb uns blocs de pedra blancs i una aigua d’un color blau que sembla la Costa Brava. Prenem una mica el sol i ens mullem els peus, l’aigua està gelada!
Voregem el Llac fins al REFUGI DE COLOMINA 2.420 m. És un paratge pelat, sembla la lluna.

Durada de la jornada: 8h

Desnivell jornada: 1.037 m
Desnivell acumulat total: 3.750 m


Jornada 6 (Pic de Saburó)


Ens fan llevar a les 6h del matí (ahir ens van dir que sinó no tindríem esmorzar, ja els hi val!) i mig adormits tornem a vorejar el llac, refem el pas de l’ós (de pujada no impressiona tant) i ens dirigim cap a la Collada de Capdella o de Saburó 2.668 m. Fem el Pic de Saburó 2.906 m., de fàcil ascensió amb un últim tram de grimpada maca i un bloc gegant de pedra impossible d’ascendir (d’uns 4 metres d’alçada) no ens permet tenir la sensació d’haver coronat realment el cim però les vistes són boniques. Dinem el picnic a l’Estany de la Llastra, ens banyem, prenem el sol i amb forces renovades continuem fins al REFUGI J. M. BLANC 2.318 m. Paisatge idíl•lic on els hi hagi.

Durada de la jornada: 8h

Desnivell jornada: 728 m

Desnivell acumulat total: 4.478 m.


Jornada 7


Avui ja tornem, seguim el GR 11 fins Estany de Lladres per la vall del riu Peguera. Anem recordant tot el que hem fet aquests dies... ens hem acabat fent amics de roncadors de rècord Guinness, una parelleta que ens conviden a un bon vi de la Rioja, ens hem trobat amb urbanites de Barcelona, hem conegut Maresmecs/ques que espero que algun dia ens tornem a trobar a Burriac per exemple, francesos poc tolerants, famílies amb molta il•lusió per la muntanya, personatges peculiars, molt peculiars, dones muntanyeres amb grans idees d’un món millor és possible, i tants d’altres però sobretot, que tots ells han fet que passem unes vacances genials envoltats del 6 cims que hem coronat i dels magnífics paisatges que ens han rodejat. Ens desviem a l’esquerra per l’Avetar, la nostra ment deixa de divagar quan veiem que estem rodejats de maduixers. Omplim una ampolleta tota de maduixes, mmm... fins que ja arribem al Prat de Pierró, on van començar les nostres vacances i on avui s’acaben.

Durada de la jornada: 4h

Desnivell jornada: 102 m
Desnivell acumulat total 4.580 m.