dimarts, 23 d’agost de 2011

Puig del Carlit


Estem de vacances i encara encara que sembli mentida ens llevem a les 5h del matí per dirigir-nos, des de Càldegues (Cerdanya), cap a la zona de les Bulloses i coronar, per fi, el cim del Carlit (2.921m). Ho vam intentar fa uns anys però el mal temps ens ho va impedir. Aquesta vegada el temps esperem que ens acompanyarà. Ens traiem les lleganyes i carreguem motxilla petita amb els frontals.

El cel està esplèndid, estrellat sense cap núvol. Arribem amb cotxe fins al peu de la presa del llac de les Bulloses, sortosament hem arribat abans de l’hora que tanquen l’accés i t’obliguen a pujar-hi en autobús. Ja són les 6:30h. Comencem a caminar cap al Carlit, no hi ha ningú, silenci absolut, una vaca ajaçada a l’herba en dóna un bon ensurt, continuem la marxa seguint les marques grogues del circuit dels llacs. Amb 2 hores arribem a la falda del Carlit on ens avança un noi corrent. En aquest punt deixem el camí marcat del circuit i iniciem el tram final. Aquesta és una grimpada llargueta però fàcil, intentem seguir els punts vermells que marquen l'ascenció sinó la cosa es complica una mica més. Es gira un vent fort, i fem cim amb 3h. Unes vistes genials de tota la zona del Pas de la Casa d’ Andorra i del Cadí per una banda i d
el Puig Peric a França i el Canigó per l’altre. Des d’aquest punt es divisen 3 països.

Baixem ràpid perquè fa molt de vent i és una mica molest. Baixem grimpant amb compte, la pedra rellisca força. Mentre nosaltres anem tornant veiem el camí d’ascens del Carlit ple de formiguetes que és gent que forma una fila com si fos una possessor! la imatge és impressionant. Ens anem creuant contínuament amb una bandada de gent, és un no parar de francesos que van a fer el "seu" cim més alt de la zona. Per arribar al punt on tenim el cotxe tanquem el bucle pel circuit dels 12 llacs per gaudir del preciós paisatge. Tornem cap a casa amb el 7è cim de l’estiu, fàcil i molt recomanable per a tots els públics.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Enhorabona parella! Això és un símil de la vida: hi ha cims fàcils, n'hi ha de més difícils, n'hi ha que no s'hi arriba i sobretot hi ha tots els que s'ha compartit el goig de fer cim.
M

Anònim ha dit...

Hi ha que veure el saps, dir i fer.
l'enhorabona.
Lluís