dissabte, 17 d’abril de 2010

Excursió al Montcabrer i Burriac, Abril de 2010


Després de més de dos anys que l’Eva em cantés les excel·lències de l’excursió al Montcabrer i Burriac per fi avui ha arribat el dia. Ens fem uns entrepans i au, cap a Cabrils. L’aproximació a Cabrils la fem en cotxe i el deixem aparcat per la urbanització més propera a l’església del poble. En aquest punt doncs iniciem el primer ascens cap a Montcabrer. La primera part del recorregut la realitzem entre una urbanització amb cases de luxe, qui sap si algun dia ens toca la loteria i ens mudem en aquest barri... però ben aviat en una explanada se separen els camins de Moncabrer i Burriac. Primer fem via cap a Moncabrer entre els arbres i arbustos típics de la serralada litoral catalana.

Un cop arribats al punt més alt, a la creu de Montcabrer, no podem fer altre cosa que gaudir de les vistes del Maresme i Barcelona que ens ofereix aquest mirador privilegiat.

Ara és moment de tornar enrere per recuperar el camí que ens a de guiar cap a Burriac. I així ho fem. El camí en una primera part és una pista forestal i hi passen alguns cotxes i bicicletes, però en un punt determinat del peu del turó de Burriac, decidim abandonar la pista i agafar un camí poc visible però marcat amb pinzellades grogues que ens condueix directes amunt cap al cim del turó coronat pel Castell de Burriac. Aquest 20 minuts de pujada són drets i intensos, és el moment que suem més de l’excursió, però un cop arribats a dalt, podem tornar a gaudir de les vistes del mar mediterrani, el maresme i el Vallès que es divisen des del punt més alt. Mentre fem la visita a les ruïnes del Castell de Burriac observem que encara hi ha indemne la torre d’aquest i la porta és oberta. Fent el tafaner, descobrim que hi ha l’home que s’encarrega de realitzar el manteniment de la Torre (reconvertida en una estació meteorològica i restringida al públic) i molt amablement ens convida a entrar-hi i pujar per les escales de ferro verticals fins a dalt de tot. Avui hem estat afortunats, això no passa tots els dies. Ara sí que més amunt no podem arribar; aprofitem per contemplar altre cop les vistes a 360 graus que ens ofereix aquest punt únic.

És hora de recuperar forces amb els entrepans i tornar cap a casa. Pel camí de tornada agafem la pista forestal i un cop a la zona urbanitzada, aprofitem per endur-nos algunes margarides africanes de colors que replantarem en algun test de la nostra terrassa que paradoxalment té vistes a Moncabrer (Burriac queda amagat darrera aquest massís).

Una mica d’història

El Montcabrer és una muntanya de la Serralada Litoral catalana, que s'alça entre les poblacions de Cabrils i Cabrera de Mar, al Maresme. El turó principal de la serra està dominat per una gran creu, originalment de fusta i ara de ferro, documentada ja des del segle XVII. Per això, el cim del Montcabrer també es coneix localment com la Creu, com ocorre en d'altres llocs amb d'altres muntanyes que també tenen una creu al cim (com ara el Matagalls a Viladrau i el Puig d'Olorda a Sant Feliu de Llobregat).

El Burriac és un turó que s'alça entre les poblacions de Mataró, Argentona i Cabrera de Mar, de 387,5 m d'altitud. És famós pel seu castell, el Castell de Burriac, i el poblat ibèric que descansa a la seva vessant cabrerenca.

El Castell de Burriac és un castell que s'alça sobre el turó de Burriac, situat a 387,5 metres sobre el nivell del mar al terme Cabrera de Mar i tocant al d'Argentona. Per la seva situació és molt visible des de bona part del Maresme central.

El castell va ser construït sobre una torre de defensa anterior; la primera documentació que mostra l'existència del castell data de l'any 1017, en un document que Berenguer Ramon I va rebre de la comtessa Ermessenda, la seva mare.

Entre els segles XII i XIII van ser construïdes la torre de l'homenatge, els magatzems i la capella. Va ser de propietat de la família dels Santvicenç en un principi (se n'havia dit Castell de Sant Vicenç fins el 1313) i a partir del segle XIV del llinatge Desbosc, ciutadans honrats de Barcelona i més tard nobles.

Cap al segle XVIII, el castell va deixar d'utilitzar-se definitivament, però no va ser fins el 1836 que va cessar l'activitat de la capella. Actualment, pertany a l'ajuntament de Cabrera de Mar.

dimarts, 6 d’abril de 2010

Setmana Santa a la Cerdanya, abril de 2010

Dimecres:

Hem plegat de treballar, per nosaltres avui comença la Setmana Santa. Fem les maletes, carreguem les bicis al cotxe i cap a la Cerdanya. No trobem gaire caravana i amb una mica de sort arribarem just per veure la segona part de l’Arsenal- Barça. Malauradament no tenim l’aparell de TDT a casa i ens hem de conformar escoltant l’empat final a 2 per la ràdio.


Dijous:

Ens llevem tardet que estem de vacances, i cap al Carrefour de Bourg-Madame a proveir-nos de menjar per passar aquests dies, pasta, patés, formatges francesos, iogurts de la formatgeria de llívia, mmm...

Avui fem una petita ruta en bicicleta per escalfar els músculs. Passem per diferents poblets, a Llívia anem a la Farmàcia, que encara està en reformes i passem per la plaça plena de restaurants i continuem cap a Ur i Bourg-Madame, són uns 20 km. Bonica i fàcil ruta amb trams de carretera.

Ens dutxem ràpid, ja arriben els nostres amics, són la Cristina i en Jordi. Els portem a visitar Llívia, aquest cop però amb cotxe, tot aprofitant l’esdeveniment esportiu de la tarda. Passegem i busquem un bar on fan el Barça-Madrid de bàsquet. Victòria blaugrana!

Després tornem a casa, mirem l’últim capítol de Lost i a dormir aviat que demà ens espera un llarg dia.

Bona nit!


Divendres:

Sona els despertador a les 8:45h. Agafem els entrepans, l’aigua, les bambes i tot l’equipament per fer vies ferrades. Tots dins el cotxe ens dirigim cap Andorra, concretament a la Parròquia de Canillo, tot i que abans deixem a en Jordi i la Cris a Escaldes, on fan ruta comercial. A Canillo, ens espera la via ferrada Directíssima del Roc del Quer (al costat del Canal de la Mora, via que ja hem fet). Hi ha bastant de neu a les muntanyes però la via sembla neta i apte per fer l’ascensió. Ens col·loquem l’arnés, el dissipador, les cintes exprés per si necessitem descansar i, som-hi! La paret comença força dreta, em costa començar, la cama em tremola de l’emoció (sóc l’Eva), és una sensació indescriptible la que se sent estan aquí dalt penjat. Un cop passat el primer tram ja em sento més còmoda. Està molt ben equipada, amb algunes presses curioses d’escalada. Hi ha trams aeris força espectaculars amb un parell de trams extraplomats, que requereixen força de braços i que superem amb agilitat. Arribem a dalt, fem una mica d’estiraments musculars des de Mirador del Roc del Quer, amb unes vistes precioses de Canillo. Buufff! Una via més a la llista de reptes aconseguits, uuau! El descens, seguint un camí a mà dreta és curt però molt bonic, amb algunes plaques grans de neu entre els arbres que ens fan patinar i mullar els peus.


Desnivell: 358 m

Recorregut: 550 m

Durada: 1h pujada i 45 min baixada


Un cop al cotxe ens canviem de roba i cap al centre d’Andorra la Vella. Passegem per l’Avinguda Carlemany i cap a dinar al mític Don Denis. Està ple de botigues, inclús un nou centre comercial enorme, entrem al Viladomat i als Piryneés, les típiques botigues d’Andorra. Ja estem cansats, tornem cap a Càldegas.

Ens dutxem i a preparar el sopar que avui tenim sopar del bo! La Cristina prepara una amanida suculenta, en Jordi destapa l’ampolla de vi blanc francès, l’Eva talla llesquetes de pa i prepara la taula, en Pau talla els tres tipus de formatges francesos i els posa a l’aparell de la fondue amb un got de vi blanc, encén el foc i a remenar!!

Mmmm, que bo!! Suquem els trossos de pa a la barreja de formatges i devorem, quina gana que tenim. Després d’un dia intens d’esport, em cremat molta energia, necessitem recuperar les forces. Ara a pair jugant a l’Scrabble i cap a dormir. Per cert, existeix la paraula arrufar?


Dissabte:

Avui anem a visitar Puigcerdà. Pugem fins al llac, on un sol esplèndid crea reflexes perfectes en les seves aigües. Hi ha dos cignes que festegen i ens deleiten amb les seves danses amoroses, tot hi que sembla que la femella es fa rogar bastant... Anem al centre, a la plaça del campanar, l’han arreglat aquest any, l’han fet tota per a vianants, amb un parc infantil, bancs... ve de gust passejar-hi. Anem fins a l’Ajuntament per gaudir de les vistes del Cadí que ens ofereix la plaça, passant pels carrers plens de botigues i de molta gent comprant i passejant.

Ens despedim dels nostres amics, que tingueu bona tornada amb cotxe!

Les pastisseries estan plenes de Mones, pastissos i no ens podem estar de comprar bunyols, alguns farcits de crema per portar aquesta nit ja que ens han convidat a sopar en Lluís i la Catherine. Ens ofereixen un bon aperitiu amb champagne. Una sopa calenta de xampinyons, que amb el fred de la Cerdanya ens be molt de gust, i calamars farcits amb arròs. Maduixots amb nata, i els bunyols de postres. Tot això acompanyat d’una bona conversa i fotos del petit Nathanael que cada dia està més gran.


Diumenge:

Ens llevem tard. En Pau em prepara una bona tassa de xocolata per esmorzar. Ens ha de donar prou energia per fer la ruta en bici que tenim prevista.


Ruta: 45 Km

Duració: 4:30 h


Sortim de Càldegas direcció Puigcerdà per la carretera de Bourg-Madame i ens dirigim cap a Queixans per un camí paral·lel al riu Segre. Continuem pedalant cap al Vilar d’Urtx i seguim cap a Escadarcs i Estoll. Per una camí esfaltat seguim direcció l’Aeròdrom d’Alp fins a Sanavastre, passem pel costat de la mina i cap a Molí de Prats. Passem per rierols i bassals de fang que ens deixen la bici i tots nosaltres ben enfangats. Arribem a la part més allunyada del recorregut. Pedalem per Sansó i ens dirigim a Prats, el Plà i fins la Tartera. Creuem el riu la Vallirota fins a Mossoll, passem per la seva esglèsia i seguim fins a Alp. Retornem agafant un tros de carretera i a Queixans agafem el camí de sorra d’abans paral·lel a la carretera que ens duu fins a Puigcerdà. Per la carretera de Bourg-Madame arribem a Càldegas. Ens fa un dia preciós de sol durant tot el trajecte, però a la tornada comença de fer un vent en contra que ens dificulta molt la pedalada. Els nostres petits quàdriceps pateixen de valent però aconseguim pedalar contra el vent i arribem extasiats a casa desprès d’una bonica excursió per les entranyes de la Cerdanya.

Sopem escoltant el Barça de futbol per RAC1. Quina setmana santa més esportiva! I el color blaugrana torna a guanyar!


Dilluns:

Avui ja tornem, s’han acabat les mini vacances. Ens toca recollir-ho tot. Per Catalunya Informació ens diuen que l’operació retorn està essent esglaonada i que no hi ha massa retenció. Després de dinar marxem, no trobem gens de caravana, amb 2 horetes ja som a casa un altre cop.


Fins la propera, bona Mona per tots!