dissabte, 14 de juliol de 2007

Excursió al Puigmal, juliol de 2007


El Puigmal, amb 2.910 metres, és la muntanya més alta de la província de Girona i de tot el Pirineu Oriental Català. Està situat entre la comarca del Ripollès i la Cerdanya francesa. És un dels pics mítics de l'excursionisme català i, per aquest motiu, als mesos d'estiu els seus vessants es converteixen en autèntiques processons de gent (no ens deixéssim pas el ciri!). El seu nom, Puigmal, és sinònim de "puigmajor" (cim major) i és anomenat també Puigmal d'Er a l'Alta Cerdanya.

Està situat entre els termes municipals de Queralbs (Ripollès) i Er (Alta Cerdanya) i s'alça com el més alt dels cims que configuren l'anomenada Gran Olla, que rodeja la vall de Núria. És un pic ample i arrodonit i la seva ascensió és senzilla si les condicions climàtiques no són molt adverses. Al seu cim hi ha la una creu de ferro forjat i una placa amb versos de Mossèn Cinto Verdaguer:

«De puig en puig pel coll de Finestrelles s'enfilen del Puigmal a l'alta cima tota la terra que el meu cor estima des d'ací es veu en serres onejar». La Ruta prevista per aquest cim, és una de les clàssiques i tradicionals per l'excursionista català. Però nosaltres hi afegirem una llarga parada nocturna per a dormir al costat mateix del Santuari de Núria.

Comença a Fontalba i en aproximadament una hora i mitja, ens conduirà fins al santuari de Núria.

En aquest punt farem la plantada de la tenda (l'alberg està a topeee!! i no hi ha places... ooohh).

Des del santuari, començarem un camí senzill en direcció oest travessant el bosc de Sant Gil, des d'on seguirem el curs del torrent endinsant-nos a la coma de l'Embut i arribant finalment a un pluviòmetre. A partir d'aquí el camí es torna més rocós amb el pendent més pronunciat i s'ha de superar una feixuga tartera (si Edgard si! una altre!). Un cop arribats a la creu del cim haurem fet uns 900 metres de desnivell des del Santuari de Núria en unes dues o tres hores (depèn de les fotos que tinguem ganes de fer).

La tornada a Fontalba la farem per la vessant sud.

Alçada màxima: 2.910m

Desnivell teòric: 900m


dissabte, 9 de juny de 2007

Excursió al Bassegoda, juny de 2007


El nostre segon gran repte, en la conquesta dels cims més emblemàtics de Catalunya, ens portarà a la Comarca de la Garrotxa. La Garrotxa és una comarca pre-pirinenca que limita amb les comarques del Ripollès, Osona, la Selva, el Gironès, el Pla de l'Estany , l'Alt Empordà i el Vallespir. Té una extensió de 735,39 km2 i una població de 52.834 habitants. Comprèn l'alta conca del Fluvià i les capçaleres de les rieres d'Amer i de Llémena.


Justament un dels seus "sub-afluents" que neix a l'Alta Garrotxa, a la vall de Sant Aniol, ens acompanyarà en l'inici de la nostre excursió cap al Puig de Bassegoda. Està situat entre els municipis de Montagut i d'Albanyà. La seva característica forma punxeguda, la seva alçada i el fet d'estar aïllat dels altres cims més propers el fan fàcilment identificable.

El Puig de Bassegoda és el cim més emblemàtic de l'Alta Garrotxa (Girona), que encara que no és el cim més alt de la comarca, amb els seus 1373 metres gaudeix d'una vista excel·lent. Nosaltres farem la ruta proposada a la imatge que us adjunto. A més, el desnivell acumulat i la grimpada final, li donen un atractiu afegit. La grimpada farà contenta a una persona en particular, que s'ha descobert com un cul inquiet i que li agrada enfilar-se per les parets (en el bon i literal sentit de l'expressió)....


Al cim, hi ha una placa commemorativa on es recorda que Marià Vayreda (Olot, 1853 - 1903) fou un escriptor i pintor català. Hi va situar el començament de la Punyalada.


Dalt del Puig de Bassegoda, com posat exprés per a confort de l'excursionista afadigat, hi ha un canapè de blaníssima herba i sòlid respatller de pedra, on algun temps jo m'hi asseia sovint, contemplant sempre amb el mateix interès el grandiós panorama que s'estenia a mos peus.

Alçada màxima: 1.373 m

Desnivell teòric: 1.000 m

dissabte, 12 de maig de 2007

Excursió al Pedraforca, maig de 2007



El Pedraforca és una de les muntanyes més emblemàtiques de Catalunya. Té una forma molt peculiar, ja que està formada per dues carenes paral·leles (els pollegons) unides per un coll (l'Enforcadura). El Pollegó superior té una altura de 2.497 metres (amb un cim secundari, el Calderer de 2.493 metres) i el Pollegó inferior de 2436 m. L'Enforcadura se situa a 2.348 m i té una tartera a cada banda.

Està situat dins del Parc Natural del Cadi-Moixeró i, a més, els voltants del Pedraforca han estat declarats paratge natural d'interès nacional.

Els pobles del voltant són Gósol (a l'oest) i Saldes (a l'est); el Pedraforca fa de límit entre els seus dos termes.

Localització:
El massís del Pedraforca està situat al nord-oest de la comarca del Berguedà. S'hi pot arribar a través de la carretera B-400 que parteix del Collet, al quilòmetre 112,9 de la carretera comarcal d'Abrera a Bellver de Cerdanya Bellver de Cerdanya (eix del Llobregat: antiga C-1411 i actualment C-16/E-9). També podem arribar-hi venint a través de la carretera que passa per Tuixén, Josa de Cadí i Gósol(C-563).

És molt recomanable visitar el mirador de Gresolet. Es tracta d'un mirador que queda literalment penjant d'un cingle i des d'on, si el dia és clar, la vista general del paisatge és espectacular.

Excursionisme:
El Pedraforca és una de les muntanyes mítiques dels excursionistes. Dels dos cims, al Pollegó superior només s'hi pot pujar escalant. El cim del Calderer és el visitat pels excursionistes que hi pugen caminant. Les principals vies d’ascensió al Calderer són:

· Des de Gósol, pel camí de la clota, el bosc de la Tossa i la Tartera.

· També des de Gósol, seguint el tram del GR-107 fins a Font Terrers i anant per Set-Fonts i la Canal del Verdet.

· Des del Refugi Lluís Estasen, també seguint la Canal de Verdet (és el que farem nosaltres).

Alçada màxima: 2.493m

Desnivell teòric: 960m



Ver mapa más grande

diumenge, 1 d’abril de 2007

Menorca, abril de 2007


Menorca és una de les illes de l'arxipèlag de les Balears. El seu nom prové de Minorica, ja que és més petita que la illa de Mallorca. Té una extensió de 701.84 m2. La situació llevantina en el conjunt de les illes balears li dóna una situació privilegiada en la Mediterrània occidental. La situació geogràfica ha condicionat fortament la història, les formes de vida i l'economia menorquines i ha donat a l'illa una personalitat molt característica i diferenciada dins del conjunt balear.

L'horitzontalitat és la nota dominant del relleu menorquí. El terreny és pla, suaument ondulat.
El clima menorquí correspon al model mediterrani marítim i temperat.

L'agricultura és una de les activitats fonamentals, equilibrada amb una indústria i un creixent moviment turístic.

L'etapa més representativa en la història de Menorca i de la qual pertanyen la majoria de jaciments prehistòrics és la cultura talaiòtica. Hi ha grans monuments, poblats, a vegades molt grans, defensats per recintes amb muralles, amb grans torres (talaiots), cases de planta circular amb pati central i diverses cambres al voltant. D'altres monuments són la taula i la naveta.

No ens oblidarem de la gastronomia. Plats típics com la caldereta de llagosta, els xipirons (eh, Pau!), les ensaïmades de Menorca, la sobrassada, el formatge de Mahó i Sa gelateria, fan de Menorca una illa que ens deixa molt bon gust de boca.

Tornarem!


Mostra un mapa més gran

dissabte, 10 de març de 2007

En bicicleta pel litoral Maresmenc i Barceloní, març de 2007


El Maresme és una comarca de la província de Barcelona als peus de la serralada litoral. D'aquestes muntanyes en baixa l'aigua de la pluja formant rieres entre els pobles i anant a desenvocar a les platges de la Costa del Maresme.

Avui la nostra excursió començarà al passeig marítim de Premià de Mar, pugem a les nostres bicis i a pedalar!!

El recorregut és pla així que ens podem meravellar del paisatge que ens envolta, la mar està plana però sempre hi fa una mica de vent. El soroll de les ones del mar em provoca una mena de relax interior, m'agrada... A l'altre costat del passeig ens segueixen les vies del tren i la carretera nacional (N-II) que recorren paral·leles al passeig tota la Costa del Mareme.

Després de Premià de Mar, passem per Masnou i l'últim poble del Maresme, Montgat. Continuem cap a Badalona, Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià del Besòs i finalment a Barcelona.

Arribem sense cap dificultat fins al Fòrum de Barcelona. Ara cal menjar una mica, hidratar-nos bé, aprofitar per descansar i fer alguns estiraments per preparar la musculatura per a la pedalada de tornada.

Ha sigut un èxit, hem arribat a port amb ganes de repetir-ho en una altra ocasió.



Ver mapa más grande

dissabte, 3 de març de 2007

La Cerdanya, març del 2007


Gorges de Carançà

Comencem el nostre primer cap de setmana fent una bonica excursió per la Cerdanya francesa, les gorges de Carançà. Una caminada senzilla però on cal estar alerta perquè és un camí escarpat sobre les roques de les gorges d’aquest riu.

Comencem des de la zona d’aparcament a pujar per la muntanya, el paisatge és preciós. Anem pujant entre les roques escarpades amb el soroll del riu de fons. En una part del trajecte ens hem d’agafar a uns passamans de ferro per evitar possibles relliscades. Al final passem per un pont metàl·lic per creuar el riu on fem una paradeta per fer un mos i hidratar-nos una mica. La tornada la farem per l’altre costat del riu, sense dificultats i gaudint del paisatge que ens envolta.

Hem fet una caminada d’unes 4 hores de durada, 320 metres de desnivell i 6 quilòmetres de llargada.


Ruta en bicicleta

Sortim de Càldegues en direcció a Puigcerdà on ens desviem per un caminet que ens porta a Age, passem per Queixans, Urtx i cap a Alp. Tornem pel Pla d’Alp direcció Soriguerola i d’aquí tornem cap a Puigcerdà i Càldegues seguint el GR4.

dijous, 1 de març de 2007

Excursió a Montserrat, març de 2007


Comencem la nostra caminada des del Bruc, a la falda de Montserrat. Ens dirigim cap a la Masia de Can Jorba i des d’allà seguim el caminet, força concorregut, que ens porta muntanya amunt. Deixem l’inici de la Via Ferrata (la farem en una altra ocasió) i el camí més freqüentat, i continuem pel torrent, grimpant i amb alguns passos equipats amb ferros. L’ascensió és fàcil, tot i ser el meu primer contacte amb les parets de conglomerats. Primer sembla que no podré pujar aquella paret que es presenta davant meu, però després el contacte amb la pedra sembla que m’agrada, sempre trobo on agafar-me amb la mà i on col·locar els peus per poder seguir muntanya amunt. Sinó, sort que darrera meu em segueix en Pau, que procura per mi.

Fins a arribar a dalt d’una de les agulles de Montserrat, sense nom que nosaltres sapiguem. Però amb unes vistes privilegiades del Cavall Bernat, Sant Jeroni a la seva esquerra i tot Montserrat davant nostre.

Fem una parada a mig camí... Mmmm...

Continuem fins al Monestir de Montserrat, anem a veure la Moreneta i a encendre un ciri.

En obliguen a tornar caminant perquè la noia de la guixeta del cremallera s’equivoca en dir-nos l’horari de l’últim cremallera i ja no en passa cap més. Hem de replantejar-nos la tornada pel camí més ràpid, es comença a fer fosc. El mapa ens ajuda i seguim un camí que ens portarà de nou cap al cotxe, passant per Collbató i fins a Can Jorba.



Ver mapa más grande

dilluns, 1 de gener de 2007

La crònica taronja

El taronja. Una pilota de bàsquet, un intermitent, un anunci d'un pis de lloguer, un semàfor en taronja o la sirena d'una ambulància... Tots anuncien el mateix: un estat de transició, de canvi. Una tonalitat en moviment constant. "colors en serie"