dissabte, 17 d’abril de 2010

Excursió al Montcabrer i Burriac, Abril de 2010


Després de més de dos anys que l’Eva em cantés les excel·lències de l’excursió al Montcabrer i Burriac per fi avui ha arribat el dia. Ens fem uns entrepans i au, cap a Cabrils. L’aproximació a Cabrils la fem en cotxe i el deixem aparcat per la urbanització més propera a l’església del poble. En aquest punt doncs iniciem el primer ascens cap a Montcabrer. La primera part del recorregut la realitzem entre una urbanització amb cases de luxe, qui sap si algun dia ens toca la loteria i ens mudem en aquest barri... però ben aviat en una explanada se separen els camins de Moncabrer i Burriac. Primer fem via cap a Moncabrer entre els arbres i arbustos típics de la serralada litoral catalana.

Un cop arribats al punt més alt, a la creu de Montcabrer, no podem fer altre cosa que gaudir de les vistes del Maresme i Barcelona que ens ofereix aquest mirador privilegiat.

Ara és moment de tornar enrere per recuperar el camí que ens a de guiar cap a Burriac. I així ho fem. El camí en una primera part és una pista forestal i hi passen alguns cotxes i bicicletes, però en un punt determinat del peu del turó de Burriac, decidim abandonar la pista i agafar un camí poc visible però marcat amb pinzellades grogues que ens condueix directes amunt cap al cim del turó coronat pel Castell de Burriac. Aquest 20 minuts de pujada són drets i intensos, és el moment que suem més de l’excursió, però un cop arribats a dalt, podem tornar a gaudir de les vistes del mar mediterrani, el maresme i el Vallès que es divisen des del punt més alt. Mentre fem la visita a les ruïnes del Castell de Burriac observem que encara hi ha indemne la torre d’aquest i la porta és oberta. Fent el tafaner, descobrim que hi ha l’home que s’encarrega de realitzar el manteniment de la Torre (reconvertida en una estació meteorològica i restringida al públic) i molt amablement ens convida a entrar-hi i pujar per les escales de ferro verticals fins a dalt de tot. Avui hem estat afortunats, això no passa tots els dies. Ara sí que més amunt no podem arribar; aprofitem per contemplar altre cop les vistes a 360 graus que ens ofereix aquest punt únic.

És hora de recuperar forces amb els entrepans i tornar cap a casa. Pel camí de tornada agafem la pista forestal i un cop a la zona urbanitzada, aprofitem per endur-nos algunes margarides africanes de colors que replantarem en algun test de la nostra terrassa que paradoxalment té vistes a Moncabrer (Burriac queda amagat darrera aquest massís).

Una mica d’història

El Montcabrer és una muntanya de la Serralada Litoral catalana, que s'alça entre les poblacions de Cabrils i Cabrera de Mar, al Maresme. El turó principal de la serra està dominat per una gran creu, originalment de fusta i ara de ferro, documentada ja des del segle XVII. Per això, el cim del Montcabrer també es coneix localment com la Creu, com ocorre en d'altres llocs amb d'altres muntanyes que també tenen una creu al cim (com ara el Matagalls a Viladrau i el Puig d'Olorda a Sant Feliu de Llobregat).

El Burriac és un turó que s'alça entre les poblacions de Mataró, Argentona i Cabrera de Mar, de 387,5 m d'altitud. És famós pel seu castell, el Castell de Burriac, i el poblat ibèric que descansa a la seva vessant cabrerenca.

El Castell de Burriac és un castell que s'alça sobre el turó de Burriac, situat a 387,5 metres sobre el nivell del mar al terme Cabrera de Mar i tocant al d'Argentona. Per la seva situació és molt visible des de bona part del Maresme central.

El castell va ser construït sobre una torre de defensa anterior; la primera documentació que mostra l'existència del castell data de l'any 1017, en un document que Berenguer Ramon I va rebre de la comtessa Ermessenda, la seva mare.

Entre els segles XII i XIII van ser construïdes la torre de l'homenatge, els magatzems i la capella. Va ser de propietat de la família dels Santvicenç en un principi (se n'havia dit Castell de Sant Vicenç fins el 1313) i a partir del segle XIV del llinatge Desbosc, ciutadans honrats de Barcelona i més tard nobles.

Cap al segle XVIII, el castell va deixar d'utilitzar-se definitivament, però no va ser fins el 1836 que va cessar l'activitat de la capella. Actualment, pertany a l'ajuntament de Cabrera de Mar.

2 comentaris:

monda&lironda ha dit...

El vostre blog m'encanta!!! les fotos, els comentaris...tot!
Aprofito i us faig un encàrreg, molt facilet : vull que feu i m'envieu(x mail, es clar) una FOTO QUE HEU DE FER DEL BALCÓ DE CASA VOSTRA, AMB VOSALTRES I LA VISTA AL FONS...vaja la típica foto de parelleta al balcó, si pot ser que sigui un dia assolellat!!!!
Coses meves....per cert, no corre pressa...tampoc es obligatori,però quasi, he,he, faltaria plus !!!!
molts petonets !
Marta

Pau Vilaplana ha dit...

Hola Marta,

Farem el deures! Diuen que la setmana, que ve, per fi, farà sol... serà el moment!

Petons!