Nevada Smith, Brooklyn i Times Square, agost de 2009

Bon dia a tots! Avui ens hem llevat una mica tard, el cansament ja es comença a acumular. Ens decidim a anar a buscar el metro, a veure si sabeu on anirem avui? .... doncs no! anem a l’East Village a passejar pels seus bonics carrers de cases i fins al mític Nevada Smiths. És un pub Irlandès ple de grans pantalles on emeten partits de diferents equips de futbol i és a on s’ubica la seu de la Penya Barcelonista de NY (el seu lema és: “where futbol is religon”. En Pau és inclús soci d’aquesta Penya, així que no podem obviar un partit com el d’avui on a les 16h juga el Barça- Athlètic de Bilbao. Hi ha molt d’ambient, la gent canta i crida a favor del seu equip, fins hi tot hi ha gent amb la samarreta del Barça, està ple de catalans! Estem per a tot arreu.

Després de l’eufòria, el Barça ha guanyat, anem a relaxar-nos tot creuant el Pont de Brooklyn caminant. És el primer pont penjant del món i tot un símbol pels neoyorquins. Estem uns 30 min. comptant les grans parades tècniques per fer les fotografies que ara tan contents us mireu. Les vistes a Manhattan són magnífiques, però com cada dia encalitjades.

Fem una visita ràpida a Brooklyn. La majoria dels seus habitants són negres, però nosaltres anirem a visitar un barri en concret, Williamsburg on justament són els que menys abunden. És curiós, però tota la ciutat de NY està segregada per barris amb zones més o menys grans que engloben ètnies, cultures, formes de pensar, religions, etc... molt diferents. El barri que visitarem avui consta de tres zones: els portorriquenys, els “moderns” i els jueus. Anem cap el barri jueu, ens assentem en un parc a descansar. Els jueus d’aquest barri són hasídics i dins d’aquests formen part de la secta Satmar, que són molt conservadors i estrictes, inclús no reconeixen l’estat d’Israel i creuen que el messies arribarà i fundarà el seu país. Els veiem d’aprop, parlen en Yiddish, i en Hebreu per resar. Els cartells que hi ha pel carrer estan escrits en Yiddish i inclús els autobusos són propis i conduits per ells mateixos. Els nens porten el kipah al cap i salten tots contents fent volar els dos rínxols que els pengen del davant de les seves orelles. Les dones discretes, vestint robes fosques i molt austeres, dissimulant els seus cabells sota un turbant, inclús apreciem algunes que porten perruca (potser per això hi ha tantes botigues de perruques per NY, no sabíem el perquè, i estem veiem que els jueus tenen molt i molt pes en aquest país) i els homes amb tratge negre i llarg i un sombrero com el del Màgic Andreu amb els rínxols ben llargs, fan que la seva presència no passi gens desapercebuda. Notem que no els agrada que els mirem, ni que els hi fem fotos. Viuen en una zona aïllada, força degradada i bruta, tot i que porten cotxes espectaculars, i se sap que són gent econòmicament bastant pudent. Encara no hem pogut parpadejar que ja canviem de zona i anem a veure els “moderns”, a Bedford Street, que són grups de gent molt jove vestits des de l’estil vintage i fins l’estil dels anys 80. Els nois van amb elàstics, pantalons molt cenyits i samarreta blanca imperi, els cabells amb la ralla de costat i com si no s’haguessin pentinat, i les noies amb vestidets de nenes, llacets, pentinats amb tupés i porten roba de l’època dels nostres avis, és realment impressionant de veure. És com si fossin actors de pel·lícules com Grease, i de l’estil. Ara ens passen pel costat uns que són Heavys, vestits amb indumentària negre i els cabells llargs, i uns altres que semblen monjos franciscans amb els hàbits i el cordó franciscà. Quin dia el d’avui, sembla ben ve que estiguem dins del rodatge d’una pel·lícula i que en un moment o altre sentirem: Talleu! I tots es trauran les disfresses.

S’ha fet fosc, agafem el metro i aprofitem per que en Pau faci unes fotillus a Times Square de nit, amb la gran lluminositat dels cartells, la multitud de gent i la gran quantitat de taxis que ens envolten.

Un altra dia que anirem a dormir tard, fins demà i visca el Barça!!