Bon dia, ha arribat el penúltim dia de les nostres vacances, això ja s’acaba… Però no ens posem tristos, que avui segur que també ens espera un gran dia. Aprofitem per anar de compres en el 34 street i la part sud de Broadway, en Pau s’està firant aquests dies a NY, de “sales” en “sales”, no para de comprar!Ens han sorprès molt els americans, són molt atents i simpàtics. Si volen saber quelcom de tu, directament t’ho pregunten. Molts quan ens senten parlar ens pregunten si som francesos o espanyols, si els diem que som de Barcelona tots saben on és (malaurdament la majoria és el primer cop que sent parlar de Catalunya, aviam si ens començem a vendre més pel món...). Si ens veuen mig perduts mirant el mapa, de seguida se’ns acosta algú per ajudar-nos, quina amabilitat i predisposició, a veure si n’aprenem una mica!
Ja es pon el sol i ens tanquen les botigues. Anem cap a Broadway, a la zona dels teatres (Theatre District). En Pau s’estira i em convida al teatre a veure el clàssic musical The Phantom of the Opera, al Majestic Theatre. Les entrades són cares, esperem que valgui la pena. Durant dues hores i mitja els actors ens deleiten amb les seves espectaculars veus, és quasi bé tot cantat, ho fan molt bé, tot hi que no entenem ni la meitat del que diuen. Sort que l’argument ens és conegut. L’escenari canvia a cada escena de forma màgica, resulta tot molt emotiu. Sortim del teatre encantats, hem gaudit moltíssim, quina emoció de cançons!
En Pau es torna a estirar per segona vegada aquesta nit, que ja tocava, i em convida a sopar a un dels millors restaurants amb vistes a Manhattan. El restaurant The View de l’Hotel Marriot de Times Square. Un bufet amb moltíssim menjar per escollir, una copeta de Cabernet Sauvignon i uns desserts per llepar-se els dits. Tot això mentre una estructura giratòria ens permet anar girant lentament per gaudir de tots els gratacels que ens envolten. Tornem a viure un moment màgic aquesta nit, és preciós. Quan ens porten el compte tornem a la vida real...
Ens despedim de Times Square mirant la llum i els colors que ens envolten. Si mirem el cel no veiem estrelles, el cel de Manhattan no té estrelles, i es transforma cap a tonalitats més púrpura en les zones on hi ha gratacels més il·luminats. Tot i això, es venen molts telescòpics, que deuen mirar des de les finestres del alts gratacels de Manhattan?
Ja es pon el sol i ens tanquen les botigues. Anem cap a Broadway, a la zona dels teatres (Theatre District). En Pau s’estira i em convida al teatre a veure el clàssic musical The Phantom of the Opera, al Majestic Theatre. Les entrades són cares, esperem que valgui la pena. Durant dues hores i mitja els actors ens deleiten amb les seves espectaculars veus, és quasi bé tot cantat, ho fan molt bé, tot hi que no entenem ni la meitat del que diuen. Sort que l’argument ens és conegut. L’escenari canvia a cada escena de forma màgica, resulta tot molt emotiu. Sortim del teatre encantats, hem gaudit moltíssim, quina emoció de cançons!
En Pau es torna a estirar per segona vegada aquesta nit, que ja tocava, i em convida a sopar a un dels millors restaurants amb vistes a Manhattan. El restaurant The View de l’Hotel Marriot de Times Square. Un bufet amb moltíssim menjar per escollir, una copeta de Cabernet Sauvignon i uns desserts per llepar-se els dits. Tot això mentre una estructura giratòria ens permet anar girant lentament per gaudir de tots els gratacels que ens envolten. Tornem a viure un moment màgic aquesta nit, és preciós. Quan ens porten el compte tornem a la vida real...
Ens despedim de Times Square mirant la llum i els colors que ens envolten. Si mirem el cel no veiem estrelles, el cel de Manhattan no té estrelles, i es transforma cap a tonalitats més púrpura en les zones on hi ha gratacels més il·luminats. Tot i això, es venen molts telescòpics, que deuen mirar des de les finestres del alts gratacels de Manhattan?
Es fa tard i ja no queda més que anar a reposar forces per tornar a començar i descobrir un nou trocet (i l'últim) de la ciutat que mai dorm... i en el nostre cas, mai millor dit. Exhausts, ens estirem al llit entre els grinyols de les molles que se’ns claven entre vertebra i vertebra... però ens és igual... volem descançar que demà ens espera un llarg dia.
! I quan no somniem que seguim caminant per la ciutat, finalment, ho aconseguim...zzzz... demà més!
! I quan no somniem que seguim caminant per la ciutat, finalment, ho aconseguim...zzzz... demà més!
1 comentari:
M'havien dit que els musicals de Broadway havien perdut molt, però a nosaltres ens va encantar. Us recomanem aneu a veure The panthom of the opera, dels altres musicals ja no ho sabem...
Publica un comentari a l'entrada