dimarts, 22 de desembre del 2009

Catalunya vs Argentina, desembre de 2009


Avui és un dia molt nostrat. No és 11 de setembre però la catalanitat es fa notar a Barcelona, concretament a les rodalies del Camp nou. Avui juguem el ja tradicional partit de Nadal. Aquest partit té un clar element reivindicatiu des d’un punt de vista festiu i esportiu. Volem que reconeguin la nostra Selecció. Sota el lema “Catalunya, la nostra terra, la nostra selecció”. És un èxit. 50.000 persones al Camp Nou s’ha de considerar un èxit. El partit té un clar dominador Catalunya, perquè mai ens deixarem tòrcer. 4-2 la victòria és nostra. Visca Catalunya!

PD: durant el transcurs del partit he començat a rebre missatges al mòbil de familiars i amics. Es veu que quan surts per la tele la gent et truca! És curiós. Doncs sí! Ens han fet un plano curt a l’Eva i a mi i ens han ben reconegut per tv3! Això d’estar arran de gespa al Camp Nou té les seves recompenses.

3 comentaris:

Eva Farrerons ha dit...

Visca CATALUNYA!!

Unknown ha dit...

Pauet pauet
soc el teu veinet! jajaja. avui la teva mare ens ha fet propaganda del teu super bloc taronja, i te de dir k le trobat fantastic!! super wai, en serio. kina enveja, un dia jo tmb fare tot aixo k fas! e vist molta muntanya tmb, k wai! jaja
ma fet gracia aksta entrada pk jo tmb hi vaig anari! sisis, un partidas i un exit total en tots els sentits...

be, a veure si algun dia tenganxo per casa! aki stem la mar de be, ara mateix neva i dema ens espera un dia teta. am akets viejitos vaig una mica lentet, ja saps com son, pero be, confo k algun dia tornis a venir i axi trnar recuperar el ritme, jejeje.

be, cuidat pau,
sta be saber algo de tu de tan en tan!

una abraçada ; )
Joan

Pau Vilaplana ha dit...

Hola Joan,

Ja veig que t'han informat sobre el nostre blog... l'anem actualitzant a mesura que fem excursions, vacances, i activitats d'oci... així que ens agradaria poder actualitzar-lo més sovint... Però no ens podem queixar!

Ja m'han dit que els abuelitos, tot i que van lentets, encara donen canya...

Una abraçada i fins aviat!