Paris, desembre de 2009

Des de dalt de tot de la Torre Eiffel us desitgem bon any 2010!!

Dia 1

La nit abans vam arribar a Paris, en Lluís i la Catherine ens van venir a buscar a l’aeroport d’Orly. Molt gentilment, ens van acompanyar cap a casa l’Stephan que ens cedeix el seu pis durant els 5 dies que passarem a Paris.

El primer dia ens llevem una mica despistats, ostres estem a París! Comencem la nostra visita a la ciutat en el romàntic barri de Montmatre. Aquest manté un cert encant gràcies al seu aire de poblet al mig de la gran ciutat. La Place du Tertre, amb un ambient pintoresc, és el centre turístic de Montmatre i és famosa per estar plena de retratistes i pintors. Una altra plaça famosa és la des Abesses: on hi acull la parada de metro amb una de les poques estacions art-noveau originals. L’edifici més important d’aquest barri és l’església del Sagrat Cor, d’art neoromànic-bisantí. La vam visitar des de les bóvedes de la cripta fins a les grans vistes que ofereix la cúpula ovoide que és el punt més alt de Paris després de la Torre Eiffel. A la tarda, vam visitar el sector més eròtic de París capitanejat pel famós Moulin Rouge.

Al vespre, quan ja comença a fer-se fosc, anem al barri dels Marais a on s’hi ubica l’Òpera de París (moderníssima i controvertida òpera europea que trenca amb l’estil del segle XIX) i la plaça de la Bastilla presidida per la columna de Julio. Seguim passejant i comprant alguna cosa, fins que arribem a una de les places considerades més maques del món per la seva simetria, la Plaça des Bojes (hi ha la casa de Víctor Hugo). A la Rue de Rosieres hi ha ubicat el barri jueu, i tot i que sembli estrany no en veiem cap, però s’hi respira un cert aire amb algunes botigues i restaurants que llueixen l’estrella de David. Ja fosc, arribem a l’Ajuntament, l’Hotel de Ville, el qual està molt ben il·luminat i ple de patinadors que gaudeixen de la pista de gel que hi instal·len durant l’època hivernal, quina cua!

Avui no podem fer tard, hem quedat amb la família Mir per anar a sopar a casa la Lalia i en David i conèixer a un nounat, en Nathanael. Una preciositat de nen, hem jugat amb ell, l’hem agafat, li em ensenyat a tocar el xilofon (amb poc èxit, és molt petit!), i no ha plorat ni un cop, només reia. Després del magnífic sopar que ens han preparat i la bona companyia anem a descansar, que demà serà un altre dia intens.

Bonne nuit!

Dia 2

El segon dia a París coincideix amb l’últim dia de l’any 2009, això significa que avui a tot a arreu hi haurà festa grossa. El matí el dediquem a fer el turista i seguir visitant la ciutat. Anem al Pantheon, és una gran església amb una cúpula enorme, a la zona universitària. Després visitem els Jardins de Luxemburg amb el Palau de Luxemburg, tot i que no ens hi estem gaire estona ja que a l’hivern el parcs i jardins no llueixen tant. L’estiu passat ens vam aficionar als àpats orientals i aprofitant que passem per un carrer ple de restaurants Japonesos entrem en un per deleitar-nos amb un shushi, un pinxos de carn i gambes i una mica d’arròs que ja em aprés a menjar amb els pals. Ens va bé per escalfar-nos, que fa un fred bastant considerable! Sort de la bufanda, el gorro, els guants i els leotards que portem sota els texans. Després de dinar visitem el Barri Llatí. Els carrers són estrets, plens de bullici, moltes botiguetes i restaurants de tot el món. Hi ha l’edifici més estret de París, curiós. Com que no n’hem tingut prou dinant, aprofitem per menjar unes creps de xocolata i confitura de maduixa boníssimes mentre seguim passejant pels carrerons d’aquest barri fins arribar al riu.

Seguim el riu fins a la famosa Catedral de Notre Damme que està al mig del Senna, a l’illa de la Cité. És una catedral d’arquitectura gòtica. Els turistes fan una llarga cua amb aquest fred glacial que penetra dins dels ossos, nosaltres continuem caminant. Pels voltants observem altres edificis rellevants com el Palau de Justícia i el pont de Neuf (el pont més antic de París).

Al capvespre ens apropem al Centre Pompidou, el museu nacional d’art modern de París a on les conduccions d’aire i aigua, així com l’esquelet de l’edifici, estan col·locats a la vista i de diferents colors. Aprofitem per fer els últims canvis al Supermanager, no fos cas que hi hagués algun lesionat (tots tenim les nostres fricades).

Ara és tard, és l’últim dia de l’any i decidim que soparem a casa. Comprem apreciats formatges en una formatgeria que ens han recomanat, patés, pernil d’oca, un pollastre, vi, champagne, raïm i unes tarteletes dolces. El pla és clar, gaudir d’un bon sopar a casa i anar a passar el cap d’any, fent el turista, al peu de la Torre Eiffel. Sopem amb la companyia televisiva del president francès, Nicolas Sarkozy, que fa el típic missatge de cap d'any, buff... mentretant preparem un tupper amb 24 grans de raïm (es veu que els francesos no ho fan això del raïm, però nosaltres serem fidels a la nostra tradició), el champagne i ho carreguem tot a la motxilla. Som-hi, cap al centre de París. La Torre Eiffel fa més goig que mai, com sempre la veiem il·luminada de color però de cop i volta, quan falta mitja hora per canviar d’any, comença un espectacle de colors i música que il·lumina la torre com mai l’havíem vist. Ens endinsem entre la gran multitud que rodeja la torre, no hi cap ni una agulla. Tothom espera el gran moment. No toquen les campanades però de cop es van apagant els colors de la Torre tot fent un compte enrere. Mentre en Pau fa fotos sense parar, anem menjant ràpid els grans de raïms, 1,2,3...i 12!

Bon any 2010 a tothom!!! Tornen els colors i la música, quina emoció! Són les 12h en punt, tothom treu les ampolles de Champagne tal i com ens revela el soroll sec de centenars de taps empesos per les bombolles de carboni. Tothom ho celebra fent fotos, brindant, hi ha gent per tot arreu, és meravellós. Ens abracem, saltem, caminem entre la gent, sentim parlar català: Bon any! Bon any! jeje estem per tot arreu. Ja tard anem de tornada cap a casa, el metro està obert tota la nit, i és gratuït (igual que a Barcelona, oi? jeje), això sí, està ple a rebentar. La gent canten, criden, tothom està gaudint del començament d’aquest nou any, en el qual esperem que les coses vagin una mica millor per a tothom. A descansar, i fins demà!

Dia 3

Ens llevem tard, és 1 gener de 2010. Una dutxa i un cafè per despertar-nos, i cap al metro que queda prop de casa, les Olimpíades, direcció la Defense. És el centre de negocis de París ple de gratacels i on hi ha una escultura d’en Miró. Pugem a le Grand Arche. Fa un dia hivernal típic parisenc, gris, plujós i ventós, i de tant en tant sembla que caiguin petites volves de neu. El Gran Arc està alineat amb l’Arc de Triomf i la piràmide del Lovre. Posteriorment, anem cap a l’Arc de Triomf, edifici monumental que es troba a la plaça Charles de Gaulle. Fem les fotografies de rigor. Ja es comença a fer fosc i anem cap els Camps Elisis. Hi ha el petit i el gran Palais. Passegem pels jardins dels Camps Elisis amb les fonts. Aquest és l’escenari de les desfilades de les victòries de les guerres mundials. El pont d’Alexandre III, és el pont més bonic de Paris decorat amb faroles i ninfes a l’estil de l’art noveau. Als Invàlids hi ha l’església del Dome amb una cúpula daurada i exuberant i la tomba de Napoleó alhora que està ple de plaques commemoratives dels morts de les guerres; també s’hi ubica el museu de l’exèrcit. Retrocedim cap a la Plaça de la Concòrdia, és on hi ha la Nòria i l’obelisc de Luxor. Al vespre anem a sopar a la Creperie de les Arts, recomanada per l’Stephan. Us la recomanem molt, és molt bonic el lloc, les creps estan boníssimes i no és massa car. Per acabar la nit anem a veure des d’una nova prespectiva la Torre Eiffel il·luminada, ara des del Trocadero, al barri de Chaillot. Ens volen vendre la típica figureta que s'il·lumina de la Torre Eiffel, però resistim la temptació. Ja n’hi ha prou per avui, al metro i a dormir.

Dia 4

Aquest matí ens hem llevat amb l’esperit intel·lectual especialment motivat per anar al Museu del Louvre. Sortosament, en David ens va donar uns passis gratuïts per entrar al museu que guardava des que va deixar de treballar al museu (treballava al gabinet d’advocats del Louvre), i això ens suposa poder entrar sense pagar i sense fer cues! El museu està presidit per la famosa piràmide de vidre que dóna accés a les catacumbes del museu i a la que diuen és una de les millors col·leccions d’art del món amb infinitat d’obres que repassen gran part de la història de la humanitat, des de l’antiga Grècia fins a pintors clàssics més recents.

Entre les escultures, quadres de totes les èpoques, colors i mides, detalls arquitectònics de cultures i èpoques diverses, de cop i volta trobem una multitud de gent en una de les sales. Tots lluiten per aconseguir un bon lloc, el millor lloc, per aixecar la càmera de fotos més a munt que els altres i amb un dibuix als llavis que no sabem si és d’alegria, d’apatia o tristesa, observen i cliquen la càmera delirantment per gravar a les seves retines i sobretot a les seves targetes de memòria l’obra d’art més famosa de Leonardo de Vinci, la Mona Lisa, la Gioconda. Una altra sala on hi trobem un ambient similar però ni molt menys tant embogit, és a la que s’hi ubica una de les més famoses escultures del món, la Venus de Milo.

Hem recorregut centenars de metres pel museu durant tot el matí i l’estomac comença a demanar una mica d’atenció. Dinem sota l’arc de triomf del carrussell, el carrussell del Louvre, un centre comercial subterrani, amb moltes botigues i restaurants.

Després marxem cap al barri de l’òpera i visitem, com el propi nom del barri indica, la façana de l’òpera Paris Garnier. Passegem per l’avinguda de l’òpera i arribem a les exuberants Galeries Lafayette, molt decorades i il·luminades per aquestes dates de Nadal.

Ara ja és negre nit i els propis llums de la ciutat ens il·luminen el camí per anar a veure l’estàtua de la llibertat (al pont de Grenelle). És molt més petita que la que van regalar als EUA i famosa imatge de Nova York. De tornada per la vora del riu Sena fem un repàs d’alguns dels ponts més famosos que connecten ambdues parts de la ciutat. Primer trobem al Pont de Bir-Hakeim. Després passem el Pont d’Iena, el pont que hi ha entre la Torre Eiffel i el Trocadero. Més endavant el Pont de l’Ànima on hi ha el monument de la flama de la llibertat. Aquesta passejada a la vora del riu té un encant especial, però ja comencem a no sentir-nos les cames del fred que fa. Marxem cap a casa, necessitem recuperar-nos per demà, l’últim dia de visita.

Dia 5La Torre Montparnase, és la segona torre més alta d’Europa. Pugem a la planta 96, gairebé tant ràpid com el que triguem amb l'ascensor de casa nostra a pujar fins al 4rt pis, uau! El dia ens acompanya, està serè, menys fred i surt el sol per primer cop des de que estem a París. Un sol esmorteït però fa que les vistes siguin més clares i els edificis sembla que brillin. Us recomanem que hi pugeu, no hi ha cues, no és car i hi ha les millors vistes amb diferencia, 360º de París que ens permeten fer un repàs de tota la ciutat que ens envolta. És un moment que ens fa emocionar, tenim tot París als nostres peus, és tan bonic!

Paris mon amor, ciutat de la llum, ciutat de l’amor i romàntica pel seu encant, ja ens toca tornar cap a casa, però tornarem ben segur a fer un cafè au lait en algun del seus Bistrots.