dissabte, 26 d’abril de 2008

Aniversari Eva, abril de 2008



Doncs sí, demà faig 30 anyets.

En Pau m’ha preparat una sorpresa, diu que ens hem de llevar d’hora, moolt d’hora.
No em puc imaginar, quan sona el despertador RING! RING! que són les 4.45h del matí, no m’ho puc creure, quina son... En prou feines me n’adono, mig adormida, que ja estic vestida i a punt de marxa. Demano poder esmorzar quelcom, però se’m nega la petició. Això sí que no, VULL ESMORZAR!

A les 5.15h ja sortim per la porta direcció no sé pas a on.
Jo amb la meva bossa preparada per anar a un balneari, em va dir que portés banyador, així que ja m’espero la sorpresa. Estic més desperta, quina emoció, això de les sorpreses m’encanta!! No m’ho puc creure, estem anant en direcció a l’aeroport, em faig moltes preguntes: “Aquesta nit tinc un sopar amb les amigues, no podem agafar un avió, i el banyador? i... però...”. No entenc res.

De sobte em dóna un sobre: “FELICITATS EVA! TRIA UN SOBRE, EL DESTÍ ÉS A LES TEVES MANS... A, B o C??” He de triar 1 dels 3 sobres! Això és massa, no tinc temps per reaccionar i encara sense poder-m’ho creure escullo el sobre C (no em pregunteu perquè). Uuuaaauu... són 2 bitllets d’avió a MENORCA, i l’avió surt JA! Estic com fora de si, no reacciono, quan me n’adono ja som dins l’avió, això sembla que va de veritat. L’arribada a Menorca des de l’aire és impressionant, es pot veure tota la costa amb les seves platges paradisíaques. Em sembla que m’estic emocionant... A les 7h ja hi som, un cotxe de lloguer ens espera a la porta.

Això és massa... Directes cap a la platja, Binigaus ens espera, solitària i tranquil·la, per oferir-nos un dels millors paisatges, i el sol que ens bronzeja només tocar-nos la pell. L’aigua està freda... Ens relaxem, estirats a la sorra, això és impressionant...
Agafem el cotxe cap a Es Toro, la muntanya més alta de Menorca, i quines vistes des d’aquí dalt!! Tenim tota l’Illa als nostres peus. Seguidament, anem a fer una volta per Es Vilar, com sempre tant blanca i bonica, i amb aquella tanca menorquina que tant m’agrada.

Ja és hora de dinar, a Cap Roig ens espera una taula reservada amb vistes al mar. No us vull fer enveja però els xipirons són espectaculars, sobretot acompanyats per un bon vinet blanc. I més regals: un àlbum preciós amb moltes fotografies, entrades, tiquets... de tot el que hem fet junts des de que ens coneixem. Pau, avui t’estàs superant, això és increïble, quins records... Gràcies, m’agrada moltíssim.


Una mica piripis, i encara sense reaccionar de tantes emocions, ens dirigim al nord, cap a Cala Pregonda, una de les meves preferides. Però tenim poc temps, hem de marxar. Després de 12h a Menorca que han passat volant ens espera l’avió per tornar cap a casa. Ha sigut un dia increïble, ara ja sé per què havia de portar banyador! Moltes gràcies Pau, ha sigut una sorpresa totalment inesperada, és el millor regal que em podies fer, t’estimo...

Arribem a casa cap a les 20h, ara ens toca dutxar-nos i ràpid cap a Mataró, hem quedat allà amb tota la colla per sopar. Estic molt cansada però ha valgut la pena. Estic molt a gust amb totes les amigues allà, tenia ganes de veure-les. Sopem i més sessió de regals. Laura i Víctor, Anna i Kiko, Eva i Marc, Clara, Cele, Esther i Nacho, Jordi i Edgard, i Pau i Eva, quina colla! Sou les i els millors de tots!
Una copeta i ens retirem, portem 24 hores desperts i el cos ja no aguanta, que ja tinc una edat!!

L’endemà dinar amb la família, un bon àpat i el meu pastís preferit, el Sacher amb una mica de nata i una copeta de cava. Bufo les espelmes i demano un desig, a veure si es compleix. Més sorpreses, em regalen un àlbum de fotografies, quantes fotos! Des de que vaig néixer fins ara, quants records... Els meus pares, el meu germà, els avis, els tiets, cosines i cosins, tots els amics i amigues... aquí hi ha representada en fotografies tota la meva vida. Moltes gràcies familia!


Una abraçada a tots els que heu fet que aquest cap de setmana fos tant especial per a mi,


EVA

4 comentaris:

Gek0gg ha dit...

Edgar? Insisteixo... Tant debó em donèsin un EUR cada cop que algú escriu malament el meu nom! A hores d'ara ja tindria un "piquill"!
Però canviant de tema, quina és la finalitat del blog? Voleu aconseguir "menjar-nos" la moral amb la d'activitats que feu? Comparat amb vosaltres, el que ha fet 30, 35 o 40 sóc jo!

De tota manera, només us diré una cosa: "Feu enveja" gamberros! ;)

A passar-ho bé pendons!

Eva Farrerons ha dit...

Ostres, EDGAR-D, ja he corregit l'error. Crec q és el primer cop q escric el teu nom! Veig q altre gent tb l'escriu malament, així q espero em disculpis!!

En aquesta vida es tracta de passar-ho bé , a tope!

Q tal per Madri-d?

A veure si t'animes aviat a ser protagonista d'alguna aventura d'aquelles nostres per la muntanya i podem ampliar les cròniques taronges.

Fins aviaaaaaat!

Pau Vilaplana ha dit...

Va ser increïble el gran i llarg dia que vam viure... sobretot per tu! que encara l'estàs digerint... ;)

Aquelles ensaïmades, els xipirons, el vinet, el llenguado, els musclos, l'emperador, etc. (és que som uns panxacontents!) a Cap Roig... Buff

Jo també t'estimo Evita!

Esther ha dit...

Nois!!! ara ja estic més tranquil.la...el Nacho i jo no som els únics freakys d'aquest món!!! Nosaltres encara no tenim blog, però poc falta...
Jo també m'ho vaig passar molt bé pel teu cumple, i espero que en celebrem molts més juntes.

Apa, ens veiem aviat.

Esther