Grandvalira, el domini esquiable més gran dels Pirineus és testimoni de la nostra gran passió hivernal, l’esquí. Tres anys després de la última esquiada, per fi, hem tornat a fer bullir les cames i sobre la freda i blanca neu pirinenca hem dibuixat melòdicament els girs dels esquís que acompassadament ens han permès gaudir d’una jornada plena de velles i belles sensacions.Trepitgem tots els sectors de la gran estació andorrana: el Pas de la Casa, Grau Roig, Soldeu, el Tarter, Canillo i Encamp.
A l’esquiada no hi ha faltat eslàloms espectaculars de banda a banda de la pista, velocitat, girs made in Edgard, salts made in Edgard i fins i tot una breu i fracassada incursió a la pista de bams.
Empíricament, estem en disposició de resoldre un dels enigmes que sobrevola el cap dels esquiadors a principi de temporada. Esquiar, efectivament, és com anar amb bicicleta: no s’oblida. Tanmateix, la musculatura no té tanta memòria i s’ha d’exercitar, sembla que, efectivament, en aquest cas la manca d’activitat esportiva si que s’oblida...
Fantàstica jornada d’esquí: bon temps, poca gent, bona neu!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada