dimecres, 4 d’agost del 2010

Vietnam Sud, agost de 2010


Riu Mekong


Ens llevem a Phom Penh (Cambodja) i al mateix Capitol Guest House ens organitza l'entrada al Vietnam per 13$. Fem un primer trajecte de 1h 30min en bus fins a Neak Loung per agafar el ferry que ens durà fins al Vietnam pel famós i cabalós riu Mekong.

Per resumir, el riu Mekong en aquest tram es molt ample, marronós, en un entorn rural ple de camps de conreu i palmeres, i amb 4.350km és el riu més llarg del sud-est asiàtic. Un trajecte molt agradable, tranquil i recomanable.

La duana de sortida de Cambodja és ràpida. Continuem amb el Boat fins a Vinh Xuong per fer els tràmits per l'entrada al Vietnam. En aquest punt els patrons del Boat ens agafen els passaports i se'ls enduen durant uns 20min en paratge desconegut però resulta que ens fan el tràmit sense que a la duana comprovin les nostres cares (ja teníem el visat previ a l’ambaixada de Madrid, fer-lo a Cambodja ens hauria costat la meitat). Via lliure al Vietnam! Mentrestant gaudim de bona companyia al Boat amb l'Anna i l'Edgar, uns altres catalans viatgers que ens conviden a uns bons trossos de pernil del bo! S'apunta al carro un australià, un austríac mentre s'ho miren de lluny els alemanys i el japonés Jum amb qui també hem compartit converses durant el viatge. Avui estic una mica millor de la panxa, el dia d'ahir va ser horrorós...


Chau Doc


L'entrada a Chau Doc ens delecta amb les cases flotants que hi ha a ambdues lleres del Riu. Arribem al Port turístic de Chau Doc a les 18h i per variar ens avasallen els conductors dels "Xe Loi" (vehicle-carretó típic del delta del Mekong).

Chau Doc és un punt de pas. Ens allotgem al Thanh Mai Number 6 (8$, gens recomanable, ha resultat ser una casa de barrets) amb la resta de companys de viatge del boat. Sopem tots junts al Restaurant Truong Van, bons plats vietnamites a bon preu.

Al mateix hotel traiem els bitllets d'autobús per anar a Can Tho (4$). Primer ens duen en Xe loi, després pugem de paquets en dues motos, que fan malabarismes entre la diversitat de vehicles que circulen pels carrers, fins a la parada d'autobús. El trajecte dura 3h.


Can Tho

Ens allotjem a l'Hotel Restaurant 31 (10$).

Aquesta és la ciutat més gran del Mekong, molt transitada i amb petits carrerons estrets. Agafem una barca pels canals per anar a visitar els mercats flotants, el més turístic és el Cai Rang situat a 6km de Can Tho. El trajecte en barca és preciós i a mig camí fem una parada per caminar per un caminet molt agradable que segueix el curs del riu i agraïm l'ombra que ens fan les palmeres, els arbres fruiters, el bambú, etc. Veiem les cases flotants fetes de fusta i cobertes amb làmines metàl·liques o amb fulles, amb la seva roba estesa que hi dóna el toc de color, les seves atrotinades barques de fusta, la gent banyant-se al riu, molts nens sempre riallers ens saluden efusivament. Tot hi la pobresa, transmeten alegria i felicitat.

Ja deixem el Mekong, no visitem els seu Delta sinó que agafem un altre avió (Vietnam airlines, 45min duració, 14$!!!) cap a l’illa de Phu Quoc.

Illa de Phu Quoc

Al migdia arribem en aquesta illa que té forma de llàgrima i es troba en el golf de Tailàndia situada a l’oest del Vietnam. Té 48km de longitud, de la mida aproximada de Menorca. Hi ha sobretot cultius de pebre negre i una gran producció de salsa de peix (nuoc mam) de bona qualitat. Platges de sorra blanca i pintoresques poblacions pesqueres. Fa anys havia sigut un refugi de motxilleros però ara el turisme s’està apoderant de l'Illa i es pretén urbanitzar-la. Hi habiten uns peculiars gossos de caça amb la llengua blava i la cua encrespada que fan una mica de por. El Parc Nacional de Phu Quoc ocupa el 70% de la illa. El principal port pesquer és Duong Dong, la ciutat més important.

Ens allotgem al Kim Hoa Resort en un bungalow entre les palmeres a primera línia de mar, per cert molt moguda, i tocant a la sorra de la platja. Aquí els preus són més cars, el turisme que hi ve busca unes altres coses com piscina, cocktails davant del mar, bon menjar, tranquil·litat...

Dinem al xiringuito de l'hotel, a davant del mar, unes excel·lents i gustoses gambes llagostineres amb salsa de coco acompanyades, evidentment, d'un bol d'arròs.

Cap a les 15h lloguem una moto per 7$ i anem a l'aventura per camins i carreteres no senyalitzats. Mai abans havia conduit una moto durant tanta estona i encara menys per camins no asfaltats, de fang, grans bassals d'aigua, pedres mal posades... moltes motos amunt i avall sense stops a les cruilles... buf!! i amb l'Eva de paquet ben agafada a la cintura... Una aventura! Durant aquestes 4h de trajecte visitem la refrescant cascada de Suoi Tranh, situada al mig de l'Illa entre el frondós bosc selvàtic ple de lianes. Després anem cap al manantial de la superfície rocosa Suoi Da Ban. Aquest és un rierol d’aigües ràpides que es precipiten entre grans roques de granit i formen algunes banyeres a on ens refresquem de la calor que fa.

Per cert, la temperatura durant tot el viatge oscil·la entre els 25 i 35 graus però la xafogor que fa, en algunes ocasions arriba als 45 graus o més!

L'endemà, des del mateix hotel, el Kim Hoa Resort, ens organitzen una sortida al voltant de l’arxipèlag de An Thoi (12 illetes tropicals al Sud de Phu Quoc). Ben aviat al mati ens recullen en furgoneta i ens porten cap a la zona d'embarcament, tot hi que abans fem una parada en una factoria de perles on ens ensenyen les ostres i com fan les perles, es poden comprar.

La platja és de sorra blanca i molt fina, plena de palmeres, alguns xiriguitos i diverses barques preparades pels turistes tipus golondrines de les d'abans. El cel està ennuvolat però fa molta xafogor. Només sortir amb la barca fa una primera parada per comprar marisc (gambes, cargols, eriçons de mar, llagostins, cranc..) en una plataforma flotant com si fos un mercadillo al mig del mar. Mentre el cuiner ens prepara el dinar, la barca arriba en una zona d’aigües tranquil·les per a que ens puguem refrescar. Ens posem les ulleres i el tub i ens capbussem a la càlida aigua tropical. El fons marí, a la zona més costanera, està ple de coral de tots colors blanc, groc, blau i veiem multitud de peixos de colors de totes les mides i formes, crancs, cargols i fauna i flora marina diversa. Ha estat genial.

Tornem a la barca i fem un dinar a cobert mentre el monsó descarrega amb força. Mengem eriçons condimentats amb salsa de mostassa amb llima, és bo. Un peix fregit que sembla lluç força gustós. I es clar, no poden faltar els noodles i l'arròs. De postres síndria i pinya boníssimes!

A la barca coincidim amb uns nois i noies vietnamites de Saigon, que també estan de vacances, i compartim bones converses. Tenen un molt bon nivell d'anglès i, vacances i anglès, és que són de bona família. Demà ells tornen cap a casa i com que nosaltres també anem cap a Saigon, ens proposen quedar per fer uns beures allí.

De tornada el sol fa acta de presencia i ens bronzegem a la coberta com la resta de guiris a bord, devem ser uns 25. A l'arribada a la platja desembarquem i mentre fem un banyet de comiat comencen a caure gotarres de pluja. Un altre núvol pixaner. En Pau, encara té temps per apuntar-se a fer un partit de voley amb uns nois vietnamites que juguen molt bé. Això sí, sota la intensa pluja però és divertit.

Tornem a l'hotel que hem de fer la bogada per prosseguir el viatge. Sopem al xiringuito que tenim davant del nostre bungalow unes gambes amb la típica salsa de peix de l'illa, una copa de vi negre de Dalat i uns cocktails de fruites exòtiques. D’això sí que se'n diuen vacances!

Demà marxem cap a terra ferma, Saigon (Ho Chi Minh) ens espera.

8 comentaris:

Unknown ha dit...

Sembla realment fabulós això de Indoxina! Està clar que algun dia ho haurem de visitar.

CURIOSITATS:
Suposo que de moment els paisatges són plans, especialment al delta, però al'interior hi ha rellseus? Quines tonalitats dominen?

Com aneu de pluges? i de mosquits?

Molts records de la iaia Pepi, de l'avi Josep que ja és a Unya, i de l'Albert (a) que és al meu costat.

Pau Vilaplana ha dit...

Si, els paistges fins ara han sigut plans, sobretot al delta es clar.

Els colors predominants son els verds de plantes diverses i camps d arros inundats i marrons dels sediments de les aigues i dels carrers i carreteres sense esfaltar...

Veurem mes endavant si hi ha relleus...

De moment pluges i mosquits (banyats amb relex) ens respecten pero ja arribara ja...

Pau Vilaplana ha dit...

I records als avis! ja sabeu, mengem molt be i abundant :)

Mercè ha dit...

Ja he creat el compte personal i ara utilitzo la meva identitat real (l'altre compte era el del grup de recerca!)
Que bé que ja heu posat fotos! Feu molt bona cara!
Si podeu mirar el correu, us envio un email i una resposta que m'ha fet riure. Sobretot, veureu que teniu un nou lector!
Que seguiu bé! una gran abraçada.

Pau Vilaplana ha dit...

Sigui benvingut el nou lector.

Seguim be. Ara a la gran ciutat de Ho Chi Minh. Res a veure amb les zones rurals vistes fins ara.

Abracades!

Unknown ha dit...

REalment. això sembla apassionant.
és fantàstic que us ho esteu passant pipa. quina enveja. I quines menges més bones que feu! Apunteu-vos alguna recepta.

Segueixo amb les meves preguntes:

Què tal es porten les dues motxiles?

Què en queda del colonialisme francès, potser a Saigon ho esteu veient.

Es palpa l'esperit comunista o anticomunista?. Són també antiianquis? O depen de les zones o classes socials. Ei. NO consulteu la Viquipedia, eh? Vull les vostres impressions.

Que seguiu el bon viatge!

Nué

Pau Vilaplana ha dit...

Hola,

Ara que s ha espatllat l autobus a mig cami de Hoi An a Hue, aprofitem que hem trobat un cyber per respondre algunes preguntes.

Les Motxilles aguanten com jabates!

Del Colonialisme frances a Saigon i rodalies en queden pinzellades, edificis i construccions i la gent gran en parla pero poc en general.

SEguirem! que l autobus ha arrencat!!!!

Pau Vilaplana ha dit...

Responen a la pregunta sobre l aire que es respira, esta ple de simbologia comunista. No oblidem que es un pais governat per un partit socialista amb regim de partit unic.

Segons la nostra percepcio, no hi ha un sentiment antiyankie.

Pel que fa els edificis si que es conserva l estil frances amb columnes i sostres treballats i rajoles semblants a les que pots trobar als pisos de l eixample.