diumenge, 1 d’agost del 2010

Cambodja, agost de 2010

Siem Reap

Ens llevem molt aviat, a les 6h som a l’aeroport de Suvarnabhumi (BKK), ens dirigim cap a Siem Riep (Cambodja). Volem durant 1h en un avió molt pintoresc amb les hèlix en forma de palmera. A l'aeroport de Siem Reap fem els tràmits i paguem els 20$ del visat.


Ens allotgem al Mom’s Guesthouse (standart double room with king size bed 20€) i quan arribem a les 9h ens venen a buscar a l’aeroport i ens porten en tuk -tuk a visitar els temples d'Angkor. Allí passem 6h de temple en temple. La visita al temple és espectacular, estem absolutament impressionats de poder visitar una zona on hi habitava una civilització tant potent, que encara no saben com ni perquè van abandonar Angkor, i que la ciutat ha quedat engolida per la força de la naturalesa. El simpàtic noi que ens porta parla una mica anglès, ens explica que a Cambodja la gent no treballa perquè no pot accedir a l'escola, s'ha de pagar i no s'ho poden permetre. Estudien els que poden fins al 12 anys, i després van a la universitat els més afortunats, ell va estudiar 1 any dels 3 que es pot estudiar anglès. Fa molta calor, molta humitat i ens hidratem constantment. Pel camí gaudim de paisatges selvàtics i veiem com els naturals es desplacen en bici i moto amb fins a sis persones a sobre.

Dinem unes anques de granota i un peix fegidet molt bons, acompanyats d'una Angkor Beer.

Al vespre sortim a visitar el poble, un mercat nocturn enorme on em compro una motxilla d'imitació perfecte The North Face per 10$. Avui ens toca sopar del típic, demanem serp i cocodril fets a la barbacoa. La serp és estellosa i la musculatura de la mandíbula pateix de valent, però el cocodril és boníssim, no ens acabem de posar d'acord en si té gust de pollastre o de peix, una barreja! Anem a veure el Hall de l'Hotel de la Pau, luxe espectacular.

Comença a ploure, buff... el Monsó! ens toca corre plou molt.

A dormir, i fins demà.



Els Temples d’Angkor.

Angkor, una antiga paraula del sànscrit per referir-se a ciutat, és una regió de Cambodja que va allotjar les successives capitals de l'Imperi khmer durant la seva època d'esplendor, per la qual cosa, els seus monuments i temples van ser declarats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 1992.

La zona d'Angkor va estar habitada per petits pobles des del segle I dC , però la seva època daurada s'inicia l'any 802 dC, amb la influència arquitectònica de la religió hinduista com a protagonista. El primer temple de la zona va ser el Preah Ko, de finals del segle IX. Entre els anys 889 i 915 s'estableix la capital a la ciutat de Yashodarapura i al seu costat s'edificarà segles més tard Angkor Wat (La Ciutat del Temple), el temple més important d'Angkor, erigit a principis del segle XII i convertit en icona de la cultura cambodjana.

El període de major esplendor d'Angkor es correspon amb el regnat de Jayavarman VII, que va ampliar les fronteres de l'imperi i va fer construir els temples de Bayon, Ta Prohm i Preah Khan entre els anys 1181 i 1220 dC. i ja sota la religió budista. Part d'aquests temples van ser finalitzats sota el regnat del seu successor, Indravarman III i després parcialment destruïts després de la reconversió a l'hinduisme del rei Jayavarman VIII a finals de segle XIII. El regnat d'aquest monarca marcaria el final de l'època d'esplendor d'Angkor, que patiria repetides invasions en els anys següents: els mongols de Kublai Khan pel nord, l'any 1283, i els siamesos per l'est en repetides ocasions, assetjar l'imperi Khmer.

Després l'estat retornar a la religió budista, aquest cop de la branca Theravada, que és la religió que ha estat a Cambodja fins a l'actualitat. Després de la finalització del regnat de Srindravarman, el 1327, Angkor entra en una etapa de recessió, que culminarà en l'abandó de la capital cap a l'actual Phnom Penh a 1432.

Angkor serà novament habitada per un breu període: el 1550 el rei Ang Chan s'estableix allà, encara que la capital de l'imperi romandrà a la ciutat de Lovek, i fins i tot el 1576 la cort s'arriba a trasllada a Angkor, però finalment, el 1594 l'imperi és conquerit pels siamesos, i Angkor definitivament abandonada per causes encara no del tot aclarides. A la zona de Angkor hi ha comptabilitzats un total de 910 monuments.

Només recentment aquesta àrea ha estat recuperada de la selva, amb l'excepció del seu temple més important, el temple d'Angkor Wat, que encara que dedicat originalment al déu hindú Vixnu, mai es va arribar a abandonar, i és mantingut des de fa segles per monjos budistes.



Phom Phen

He passat la nit del lloro. No sé si ha sigut la serp, el cocodril, les granotes o els nous aires, però aquesta matinada ho he tret tot! La panxa em fa unes punxades que sembla que tingui contraccions i el malestar i la suor freda il·lustren el meu estat en aquests moments. Però el viatge ha de continuar.


Mentre el tuk-tuk circula entre el trànsit de la ciutat direcció l'estació d'autobusos, la meva imatge és decrèpita. Em passo el viatge traient el cap per l'habitacle i vomitant el suero vermell que m’he begut fa pocs minuts... osti tu, els cambodjans deuen estar al·lucinant...


Ja ens espera un autobús per portar-nos cap a Phom Phen, la capital. El trajecte de 6h passa prou ràpid donades les circumstàncies i segons l'Eva el paisatge és magnífic. La carretera està asfaltada però els costats i tots els carrerons estan enfangats i plens de grans bassals d'aigua. La gent va en moto pel fang com si res. Passem per mercats de fruites, de molts colors, de peixos, de carns, de fustes, de talladors de marbre, etc. Hi ha grans esplanades de cultius d'arròs i moltes palmeres.


Arribem finalment a Phom Phen, una gran ciutat plena de bullici, moltes motos, tuk-tuks, fortes olors, i molta pobresa.


Moltes noies van vestides amb uns pijames amb dibuixos d'ossets i moltes coloraines, és força curiós. Es veu que s'ha posat de moda (a tot arreu hi ha modes peculiars) i a part, és una roba molt còmoda de portar.


Ens allotgem al Capitol Guesthouse (10$), bastant cutre però per a dormir ja ens esta bé.


Visitem el museu de Tuol Sleng (o S-21), antiga presó del règim del Khrem Vermell (del 1975 al 1979). Aquest lloc és dur de veure, per les fotografies que s'hi exposen, per la sensació que es té quan es camina per les antigues cel·les i habitacions de càstig. Una petita explicació del que va passar en aquest país: El Khmer Vermell, a les ordres de Pol Pot, volia que Cambotja fos com abans, tots iguals i sense influència estrangera (estranya forma d’interpretar el comunisme). Considerava que la gent autèntica, la base de Cambotja, era la gent que vivia al camp abans de la revolució, i la resta de la població, els que vivien en ciutats, o els que van emigrar a la ciutat, i per tant, influenciats per cultures de fora, o els mestres, polítics, metges, els que parlaven més d’una llengua, militars de l’antic govern i tot aquell que podia ser vist com algú que podia organitzar una resistència van ser reeducats, és a dir, assassinats. Amb ells, tota la seva família, i la paranoia va arribar a tals extrems, que fins hi tot els que portaven ulleres també van ser eliminats perquè es creia que eren més intel·ligents. Es va prohibir la televisió, el cine, la música, les escoles, els mercats, els diners, la religió, els rellotges, les ciutats...Tot estava sota el poder de Pol Pot i els seus ideals paranoics, i si algú es pregunta que va ser d'aquest senyor i els seus, us direm que ell va morir de vell a Tailàndia el 1998 i els seus van ser jutjats el 2007, quan molts d'ells tenien 65 o 70 anys. Perquè la gent el va seguir?? no ho sabem, però la realitat va ser dura.

7 comentaris:

Unknown ha dit...

Osti nois, qu'aneu empollats d'història. Que porteu el Sr. Vikipedia D'ESPELMA, o és que el conductor del TUK TUK era un iL.lustrat?

Això de la història continua, era en aquest sentit literal?

Pau Vilaplana ha dit...

Ens has pillat. La Viquipedia es el nostre apendix...

Apunt d abandonar cambodja i entrar al Vietam!

Unknown ha dit...

Ara em sembla que em sortirà!!!
A mi el que més m'agrada és llegir les vostres anècdotes, però segeuxio sense defallir la crònica històrica. Algunes coses que expliqueu ténen molt a veure amb les idees i converses polítiques de quan érem joves i això de la utopia comunista ens seduia i horroritzava alhora.
Menjar serp em sembla sí que em sembña horrorós, com heu pogut? ... només de veure'n una foto ja se'm posen els pèls de punta (en sentit literal)
Petonets

Unknown ha dit...

Ei! qui és aquest admirador tant efusiu que us envia petonets?
L'Albert???????

Esther ha dit...

Quina enveja!!! espero que us ho passeu d'allo més bé

Pau Vilaplana ha dit...

Hola!

Us recomano el cocodril. La serp es inmenjable, i no pel gust sino perque no es pot mastegar be i ja sabeu que aixo a mi em fa bola...

De moment estem veient moltes referencies comunistes i la senyera vietnamita per tot arreu. Pero a jurar pel seu comportament la pela es la pela i la comunitat que s espavili.

Em sembla que si que es l Albert del vostre barri!

Fins aviat!

Eva Farrerons ha dit...

Hola Esther i Nacho, q guai q ens seguiu!!

Els Vietnamites ens pregunten sempre d'on som i quan diem: Barcelona! es tornen bojos: BARCA, Mesi, Savi (Xavi), Puyol!!!!!jeje

Bon viatge cap a Alemania,

1 abracada.