dilluns, 16 d’agost de 2010

Hanoi (Vietnam nord)


Arribem a Hanoi amb el tren (livitrans express tourist train) cap a les 4h de la matinada. Hem pogut dormir, però ens notem força cansats... Els taxistes ens atabalen tant que mig adormits marxem i comencem a caminar direcció al centre pels carrers estrets, solitaris i obscurs de l’actual capital del país. De sobte apareix un noi que ens ofereix allotjament en un hostel proper a bon preu, acceptem. Ens porta en moto durant 5 minuts fins que hi arribem; ens demanen els passaports i anem a veure l’habitació; petita però amb balconet, el primer que fem és posar l’aire condicionat, fa una calor insuportable i el soroll que fa l’aparell d’aire també. Així no podrem pas dormir. El noi del hostel no parla gens d’anglès i no entén (o no vol entendre) que no volem aquesta habitació. Sense pensar-nos ho més agafem els passaports del calaix on els té guardats i decidim marxar, a aquestes hores no estem per "històries". Un cop al carrer continuem caminant cap al centre, mentre es comença a fer de dia. Entrem a diversos hotels preguntant preus i finalment ens decidim pel Nam Hai I Hotel. Deixem les motxilles i sortim a descobrir Hanoi de dia. Estem al casc antic, al costat del llac Hoan Kiem.

Esmorzem un croissant i uns ous amb bacon i cafè a un bonic bar a la zona nord del llac. Passegem rodejant el llac fins el pont vermell The Huc (sol naixent) que ens porta fins una illa on es troba el Temple Ngoc Son (muntanya de Jade). En aquesta illa rodejada pel llac hi ha una tortuga gegant banyada d’or que simbolitza una llegenda. La llegenda explica que al s. XV el cel va enviar una espasa a l’emperador que va utilitzar per expulsar els xinesos del Vietnam. El dia següent de la batalla l’emperador es va trobar una tortuga gegant daurada que nedava pel Llac. La tortuga li va agafar l’espassa amb la boca i va desaparèixer en les profunditats del llac per retornar-la als seus propietaris divins. Actualment, es creu que hi ha algunes tortugues gegants però que surten a la superfície en comptades ocasions, i que porten sort a qui n’aconsegueix veure alguna. Avui no és el nostre dia de sort i no en veiem cap de gegant, només es deixen veure algunes tortugues petites.

Agafem un “xich lo” (ciclotaxi) que ens fa un bon passeig fins a la zona sud-est del llac on hi ha el Museu d’Història (10 VND amb el “carnet d’estudiant”). Hi ha una col·lecció de peces que va des de la Prehistòria fins a la lluita contra els francesos i l’inici del Partit Comunista. Va bé per fer un repàs de la l’historia del país i conèixer les diferents civilitzacions que han influït en la cultura i la història. Aquesta zona de la ciutat s'hi troben els majestuosos edificis dels Ministeris i les Ambaixades que contrasten amb la resta d’edificacions de la ciutat. Trobem luxoses botigues de grans marques com Gucci, Louis Vuitton... i restaurants de categoria que no es poden permetre les nostres humils butxaques. Veiem circular cotxes luxosos com Porsches, Bentleys i tot-terrenys que contrasten amb la quantitat de motos i bicicletes habituals dels carrers.

Tornem caminant fins el casc antic, fa molta calor i necessitem hidratar-nos molt. Anem a dinar al Bar Restaurant 69, una casa d’estil vietnamita ben restaurada, amb una carta essencialment vietnamita. Demanem suculents plats de peix amb lemongrass i steak beef amb arròs, mentre gaudim de música instrumental en directe, que ens evadeix del sorollós casc antic de Hanoi. A la tarda passegem pels carrerons del casc antic, el cor de Hanoi. Carrers estrets amb molt bullici, és com un gran centre comercial, ja que cada carrer està dedicat a algun producte. Trobem el carrer de les botigues de roba, de la seda, de la fusta, del cotó, de l’encens, dels barrets, dels ferrers, de les làpides, d’herbes medicinals, de les sabates, del bambú, del coure, del sucre, del peix, etc. Passem pel Mercat Dong Xuan, molt colorista i gran. Al costat, al llarg del carrer Pho Tanh Ha hi ha un tradicional mercat ple de vietnamites venent sucoses fruites tropicals, diversitat de verdures, i carns, peixos (tenen cubells plens de peixots i petxines) i granotes, que són executades i desbudellades davant nostre... és molt autèntic.

Anem a fer-nos una bona dutxa, per refrescar-nos de tanta calor i a posar-nos roba neta, avui anem al teatre. A la zona nord del Llac hi ha el Teatre Municipal de les titelles d’aigua (60 VND). Fan un espectacle amb titelles que es mouen sobre l’aigua i que representen històries del dia a dia i de les típiques llegendes com la de la Tortuga i l’Espasa. No és res de l'altre món, però s'ha de veure per la originalitat de l'escenari. Sopem al Little Hanoi I, recomanat a la Lonely Planet, mengem bé, però no té res d’especial.

Bona nit!


L’endemà al matí, en Xavi i la Sònia ens venen a buscar a l’hotel. Anem de visita obligada al Complex del Mausoleu de Ho Chi Minh, zona de peregrinació i el lloc més sagrat per molts vietnamites. El Mausoleu de Ho Chi Minh és un monumental edifici de marbre. Per visitar-lo fem una llarga cua formant dues files perfectes amb uns guardes vestits amb uniformes militars de color blanc fent passos militars que donen un aspecte autoritari, i que ens ordenen mantenir les nostres posicions, tot plegat força inquietant. A dins fa un fred que contrasta amb la calor sufocant de l’exterior. Ens fan passar ràpid pel costat del sarcòfag de vidre on descansen les restes embalsamades de Ho Chi Minh, tot plegat fa una mica d’impressió. Els visitants vietnamites mostren un profund respecte i admiració pel seu paper d’alliberador del poble vietnamita contra el colonialisme, i per la seva ideologia comunista. Al darrera hi ha el Palau Presidencial, uns bonics jardins amb un llac ple d’escarpes i la luxosa casa tradicional rural on Ho va viure durant una època. El Museu de Ho Chi Minh, ple de panells moderns amb missatges de felicitat, pau i llibertat, val la pena visitar-lo però cal tenir en compte l’horari perquè el migdia tanquen i, tot hi haver pagat l’entrada, els vigilants del museu ens tanquen els llums trepitjant-nos els talons, increïble, així que no sé massa que explicar d’aquesta visita tan ràpida del Museu. En aquesta zona també anem a visitar la Pagoda del Pilar Únic, delicada pagoda de fusta construïda sobre una única columna, dissenyada per semblar una flor de lotus, símbol de la puresa. Tots els bancs estan ocupats, no podem seure per descansar. Intentem seure com els vietnamites, els peus plans a terra, genolls doblegats, el cul tocant els talons i els braços recolzats als genolls però, o se’ns aixequen els talons, o caiem de cul a terra, els vietnamites riuen als veure’ns. Intent fallit. Finalment, seiem directament a terra mentre ens bevem l'ampolla d’aigua fresca que acabem de comprar sortint del museu.

Emprenem el camí cap al Temple de la Literatura. És un exemple d’arquitectura tradicional vietnamita, construït per honorar els erudits i els homes de lletres. A la sortida comencen a caure gotes d’aigua i decidim anar a dinar a prop, anem al “KOTO on Van Mieu”, té una bona carta d’especialitats locals, sandvitxos i pastissos deliciosos; creadors d’un projecte comunitari i altruista que forma i guia als nens que viuen al carrer. Fa una bona tempesta, que dura tant com l'estona que necessitem per engolir el dinar.

Tornem tot passejant cap a l’hotel, i ens acomiadem de la Sònia i en Xavi. Hem pogut coincidir i anar junts bastants dies i compartir paisatges, gents, àpats, fotografies i moltes aventures, però ara cadascú segueix el seu camí.

Ens preparem la motxilla, avui marxem (19.30h) amb el tren nocturn cap a Sapa. Hem agafat un tour amb l’agència Sinh Cafè, i mitja hora abans que ens vinguin a buscar a l’hotel anem al restaurant de davant a menjar unes pizzes. Just acabem de demanar-les i fent gala de la puntualitat vietnamita ja ens venen a buscar, el taxi ja és aquí. Ens emportem les pizzes amb unes caixes i cap a l’estació de tren. Al taxi coincidim amb una parella d’australians que no hi ha manera d’entendre la gran canterella amb que parlen l’anglès. La noia de l’agència ens ha acompanyat tota l’estona, fins i tot ens acompanya fins el nostre vagó a canvi d'una propineta, i allà ens deixa, preparats per menjar-nos finalment les pizzes.

Coincidim al camarot amb un espanyol que treballa en una refineria de petroli al Vietnam, ens explica coses interessants del país; i amb un vietnamita de Hue que parla un anglès molt acurat. Ens explica que va a Sapa perquè treballa per una ONG i el Govern vietnamita i es dedica a formar als professors per a que aprenguin a fer classe d’una manera més didàctica i més participativa de l’alumne durant les classes, evitant que el professor parli i l’alumne és mantingui passiu com succeeix en moltes escoles, quina feina més interessant. Per les famílies vietnamites cada vegada és més important l’educació dels seus fills.

Tot i que aquest tren és mou molt, aquesta vegada decidim no anar a fer cap volta al vagó restaurant i intentar dormir.

1 comentari:

Joan Manuel ha dit...

Contra la destrucció: CONSTRUCCIÓ! i bona conservació.