El trajecte en tren de Hanoi a Lao Cai podem dormir plàcidament fins que ens venen a despertar, són les 5 del matí, buff... Des de l'estació de Lao Cai agafem un autobús que amb 1 hora ens porta a Sapa.
Sapa és un petit poble en una vall, rodejada d’altes muntanyes amb interminables camps d’arròs posats de forma esglaonada. Una boira espessa avança entre les muntanyes creant un aspecte idíl·lic.
Esmorzem una miqueta i ja ens ve a buscar el guia. Un noi jove força simpàtic ens diu que el seguim, comencem el trekking. Anem en un grup amb una parella d’australians, uns altres d’escocesos, la Laura de Philadelfia i nosaltres. A les muntanyes de Sapa hi viuen unes ètnies minoritàries que, fora de l’època de collita de l’arròs, es dediquen ben aviat del matí anar cap a Sapa a buscar els turistes. Així doncs un grup de dones de la ètnia Hmong, vestides amb els seus vestits tradicionals ens acompanyaran durant tot el trekking. Ben espavilades elles s’adjudiquen a un turista cada una, i es converteixen amb les nostres inseparables. Així ens acompanyen, ens fan preguntes i ens agafen de la mà per ajudar-nos a passar pels llocs amb més difícil accés i sobretot perquè el terra està ple de fang i patina moltíssim! Nosaltres amb les nostres xiruques de marca anem patinant amb el fang i elles que porten unes xancletes de platja insignificants no rellisquen gens ni mica en aquest terreny tant irregular. Caminem tot el matí fins que arribem al seu poblat, allà ens venen les seves artesanies, ens acomiadem d’elles i anem a dinar. Després ens acompanyen dones d’una altra ètnia, la Dzao. Fins que arribem al Homestay on ens allotjarem aquesta nit amb tots els del nostre grup i aquí ens trobem un grup de catalans d’Ordal molt divertits. La família de la casa ens fan un bon sopar de rotllets vietnamites dels més bons que hem menjat, noodles, peix, tofu i acabem amb un xupito de licor d’arròs molt potent, mentre es va fent fosc gaudim del paisatge inoblidable que ens rodeja. Descansem mentre sentim com va plovent sense parar.
L’endemà ens donen esmorzar i ens acomiadem de la família que ens han cuidat molt bé, però amb els qual no hem parlat gens. El guia ens fa seguir la ruta entre el fang fins a una cascada d’aigua i passem tot el matí caminant rodejats de camps d’arròs. Això s’acaba, agafem una furgoneta que ens torna cap a Sapa. Passegem pels seus carrers i el mercat mentre no para de ploure amb intensitat.
Ens recull un autobús que ens torna cap a Lao Cai i allà agafem el tren. Ens acomiadem de tot el grup que hem anat junts aquest dies, ara toca seguir cadascú la seva ruta. El trajecte nocturn en tren cap a Hanoi passa ràpid, al vagó coincidim amb uns francesos, ens saludem cordialment i ens posem a dormir.
Arribem a les 5h del matí a Hanoi, un autobús ens hauria de tornar cap a l’hotel però no hi és, així que decidim, amb la motxilla a l’esquena, caminar uns 4 km fins al centre de Hanoi, hi ha un silenci indescriptible a aquestes hores. Veiem molts vietnamites amb xandall direcció cap al Llac, cada vegada n’hi ha més, és un espectacle veure’ls a tots direcció al Llac fent esport, uns fan tai-chi, altres amb música fan aeròbic, altres fan abdominals als bancs del costat del Llac, inclús altres porten aparells diversos per fer peses. Ens envolten centenars de vietnamites molt matiners disposats a fer esport una horeta i cap a les 8h van marxant cap a casa o la feina, digne d’admirar. Nosaltres anem fent la volta al Llac encuriosits per l’espectacle. Veiem un grup de gent mirant cap a l’aigua del Llac, no sabem què miren. Llavors recordem una Llegenda que explica que el cel va enviar una espasa màgica a l’emperador Le Loi que el va ajudar a expulsar els xinesos de Vietnam. El dia després de la batalla van trobar una tortuga gegant daurada nedant a la superfície del Llac, aquesta va aixecar l’espasa i aleshores va desaparèixer a les profunditats del Llac i la va tornar a les divinitats. Es diu que en l’actualitat hi ha tortugues gegants descendents d’aquesta daurada que viuen al Llac, es poden veure en comptades ocasions i porta sort a aquells que aconsegueixen veure’n una. Ens acostem encuriosits per mirar cap al Llac, no veiem res fins que de copi volta sorgeixen de les profunditats gran quantitat de bombolles d’aire, sembla que hi ha alguna cosa que es mou, i de sobte apareix a la superfície un cap gegant de tortuga que es torna a submergir. Els vietnamites contents ens desitgen sort, som afortunats per haver vist aparèixer la tortuga gegant, que sembla que li agrada que ens la mirem i surt unes quantes vegades més com si ens volgués dir alguna cosa. La llegenda té la seva part de realitat.
Sapa és un petit poble en una vall, rodejada d’altes muntanyes amb interminables camps d’arròs posats de forma esglaonada. Una boira espessa avança entre les muntanyes creant un aspecte idíl·lic.
Esmorzem una miqueta i ja ens ve a buscar el guia. Un noi jove força simpàtic ens diu que el seguim, comencem el trekking. Anem en un grup amb una parella d’australians, uns altres d’escocesos, la Laura de Philadelfia i nosaltres. A les muntanyes de Sapa hi viuen unes ètnies minoritàries que, fora de l’època de collita de l’arròs, es dediquen ben aviat del matí anar cap a Sapa a buscar els turistes. Així doncs un grup de dones de la ètnia Hmong, vestides amb els seus vestits tradicionals ens acompanyaran durant tot el trekking. Ben espavilades elles s’adjudiquen a un turista cada una, i es converteixen amb les nostres inseparables. Així ens acompanyen, ens fan preguntes i ens agafen de la mà per ajudar-nos a passar pels llocs amb més difícil accés i sobretot perquè el terra està ple de fang i patina moltíssim! Nosaltres amb les nostres xiruques de marca anem patinant amb el fang i elles que porten unes xancletes de platja insignificants no rellisquen gens ni mica en aquest terreny tant irregular. Caminem tot el matí fins que arribem al seu poblat, allà ens venen les seves artesanies, ens acomiadem d’elles i anem a dinar. Després ens acompanyen dones d’una altra ètnia, la Dzao. Fins que arribem al Homestay on ens allotjarem aquesta nit amb tots els del nostre grup i aquí ens trobem un grup de catalans d’Ordal molt divertits. La família de la casa ens fan un bon sopar de rotllets vietnamites dels més bons que hem menjat, noodles, peix, tofu i acabem amb un xupito de licor d’arròs molt potent, mentre es va fent fosc gaudim del paisatge inoblidable que ens rodeja. Descansem mentre sentim com va plovent sense parar.
L’endemà ens donen esmorzar i ens acomiadem de la família que ens han cuidat molt bé, però amb els qual no hem parlat gens. El guia ens fa seguir la ruta entre el fang fins a una cascada d’aigua i passem tot el matí caminant rodejats de camps d’arròs. Això s’acaba, agafem una furgoneta que ens torna cap a Sapa. Passegem pels seus carrers i el mercat mentre no para de ploure amb intensitat.
Ens recull un autobús que ens torna cap a Lao Cai i allà agafem el tren. Ens acomiadem de tot el grup que hem anat junts aquest dies, ara toca seguir cadascú la seva ruta. El trajecte nocturn en tren cap a Hanoi passa ràpid, al vagó coincidim amb uns francesos, ens saludem cordialment i ens posem a dormir.
Arribem a les 5h del matí a Hanoi, un autobús ens hauria de tornar cap a l’hotel però no hi és, així que decidim, amb la motxilla a l’esquena, caminar uns 4 km fins al centre de Hanoi, hi ha un silenci indescriptible a aquestes hores. Veiem molts vietnamites amb xandall direcció cap al Llac, cada vegada n’hi ha més, és un espectacle veure’ls a tots direcció al Llac fent esport, uns fan tai-chi, altres amb música fan aeròbic, altres fan abdominals als bancs del costat del Llac, inclús altres porten aparells diversos per fer peses. Ens envolten centenars de vietnamites molt matiners disposats a fer esport una horeta i cap a les 8h van marxant cap a casa o la feina, digne d’admirar. Nosaltres anem fent la volta al Llac encuriosits per l’espectacle. Veiem un grup de gent mirant cap a l’aigua del Llac, no sabem què miren. Llavors recordem una Llegenda que explica que el cel va enviar una espasa màgica a l’emperador Le Loi que el va ajudar a expulsar els xinesos de Vietnam. El dia després de la batalla van trobar una tortuga gegant daurada nedant a la superfície del Llac, aquesta va aixecar l’espasa i aleshores va desaparèixer a les profunditats del Llac i la va tornar a les divinitats. Es diu que en l’actualitat hi ha tortugues gegants descendents d’aquesta daurada que viuen al Llac, es poden veure en comptades ocasions i porta sort a aquells que aconsegueixen veure’n una. Ens acostem encuriosits per mirar cap al Llac, no veiem res fins que de copi volta sorgeixen de les profunditats gran quantitat de bombolles d’aire, sembla que hi ha alguna cosa que es mou, i de sobte apareix a la superfície un cap gegant de tortuga que es torna a submergir. Els vietnamites contents ens desitgen sort, som afortunats per haver vist aparèixer la tortuga gegant, que sembla que li agrada que ens la mirem i surt unes quantes vegades més com si ens volgués dir alguna cosa. La llegenda té la seva part de realitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada