Setmana Santa a la Cerdanya

Sortim el dijous a la tarda de Premià de Mar cap a Càldegues, la Cerdanya. No trobem gens de trànsit i a les 20:30h ja fem una parada al Carrefour de Puigcerdà per omplir bé la nevera. Un cop a casa sopem un pa amb tomàquet amb embotits, formatge de vaca i l’appenzell que tan ens agrada, tot acompanyat d’un Izadi (Rioja criança 2006), una delícia. Caiem molt ràpid al llit, un gran cansament s’apodera de nosaltres....

Ens llevem tard i esmorzem unes torradetes amb melmelada i un cafè. La previsió meteorològica augura mal temps, núvols i inclús pluja. De moment encara veiem el sol i decidim sortir en bici abans que arribin els núvols. Pedalem direcció l’estació de tren de Puigcerdà per la carretera, creuem pel pont de la via del tren i agafem un trencall a la dreta direcció Guils-Saneja. A 200m passem per un pont romànic a Sant Martí d’Aravó, compte amb el semàfor. Després del càmping entrem al poble de Saneja i ens dirigim cap a l’església. Seguim el GR fins al final del poble. S’acaba l’asfalt i trobem un tram pedregós (deixem una pista a la dreta que va a Iravals) és un tram amb força desnivell i força dur. He de baixar de la bici, no puc... fins que arribem a una carretera i l’agafem cap a l’esquerra direcció Gils, després seguim recte per una pista i entrem al poble de Gils. Veiem varies fonts en aquest poblet, és bonic. Fem una parada per recuperar forces, la pujada ha estat dura. Pensàvem fer una ruta més llarga però els ocells voleien baix i els núvols creixen i s’aproximen. Tornem enrere sobre les nostres pedalades però ens desviem en un petit camí per on hi passa un Rierol fins a La Tor de Querol. A partir d’aquí, ja circulem per camí asfaltat i seguim la via del tren pel pla d’Enveig. Des d’aquest petit poble surt una carretera direcció Ur i ja està indicat per carretera la tornada cap a Càldegues. El temps ens ha respectat. Arribem a casa perfecte per fer una mica d’estiraments i dinar un bon tros de carn amb amanida.

Ens llevem l'endemà, és el dia de Sant Jordi. Anem a passejar per Puigcerdà, tota la zona del llac i la plaça de l’església a mirar llibres i olorar roses. Fem un petit descans per fer els canvis del Supermanager, que tot i no sé el nostre millor any no fos cas que se’ns oblidés! Després anem cap a Llívia, on hi ha una fira artesana pels seus carrerons. Passegem pel poblet francés de Saillagouse i visitem Err (hi ha un parc d'atraccions aquàtiques que obren a l'estiu, ideal per a nens).

Avui anem cap a Andorra, a prop de Sant Julià hi ha un poblet que és diu Santa Coloma, allà farem la Via ferrada de Sant Vicenç d'Enclar. Al arribar a Santa Coloma hi ha una rotonda ovalada, en forma de 8, la passem i més enllà ja ens indica la direcció de la via ferrata. Hi ha uns bancs de fusta i el panell informatiu de la ferrata. Comencem pujant per un bosc uns 15 minuts seguint les marques grogues. Duració ferrata: 1:30h. Aquesta via està molt ben equipada, per això és ideal per la majoria de principiants però hi ha un pas força desplomat que requereix força de braços, es tracta de passar-la ràpid per no cansar-te i un cop passada pots descansar per poder continuar. Hi ha trams que estan equipats amb cadenes, fem alguns flanqueigs i aprofitem l’esquerda de la roca per posar els peus i seguir avançant. A l’arribar a dalt ens trobem amb la bonica Ermita de Sant Vicenç d'Enclar i les immenses vistes que ens ofereix. Hi va haver uns despreniments per sobre la tartera importants el 2008 i en el camí de descens s'ha d'anar en compte no ficar-s’hi perquè hi ha camins tallats amb la indicació del camí correcte. Anem baixant pel caminet entre la tartera durant uns 20 minuts. Perfecte, una altre ferrata a la nostra llista personal!

Ara a mirar botigues per Andorra, que no sigui dit! Un cop tornats a la Cerdanya, l'esforç físic d'avui el compensarem sopant una fondue de formatges (emental, appenzell i beaufort) exquisida!! Cada dia la cuinem millor!

Avui ja és dilluns de Pasqua, anem a Llívia a comprar una Mona i baixem a dinar amb la família. Bona Mona a tots!

Ruta de vins per la Rioja

Dinem uns espaguetis amb salsa carbonara i marxem ràpid, la Rioja ens espera. Passem a buscar la Cele i l’Alfons per Cabrils (uns experts en bodegues riojanes), ja hi som tots.

En Pau condueix durant unes 5 hores i a les 21h arribem a Haro, la Rioja Alta. Ens allotgem a una pensió cutre (Hostal Aragón) que està al Casc Antic, l’encarregada és una àvia treta d’una peli de por... Sortim a passejar cap a la Plaza de la Paz, amb una bonica glorieta al centre, a un costat de la plaça hi ha el Ayuntamiento de Haro i la Iglésia de Santo Tomás. Agafem un petit carreró just al darrera per anar a la famosa Herradura, que comença a la Calle Santo Tomás i fa la mitja volta, en forma de ferradura. Aquí trobem un munt de bars amb les tapes típiques de la regió, mengem des de pimientos rellenos, zapatillas, chistorra, orejas, bacalao con salsa i fins i tot tapa de pulpo, acompanyat d’uns bons criances D.O. la Rioja. Excel·lent gastronomia i millors vins!

Al matí anem de visita guiada (6€ per persona) a les Bodegas Muga, al centre històric del Barrio de la Estación. Ens ensenyen la luxosa bodega amb les barriques i el procés d’embotellatge. Ens expliquen les dues principals reaccions químiques que fa el vi: des de la fermentació alcohòlica on el sucre del raïm es transforma en alcohol gràcies a les llevadures en unes enormes tines de fusta, a la segona fermentació malolàctica que es fa en les barriques de roure on bactèries transformen l’àcid màlic en àcid làctic, per reduir l’acidesa del vi. Al final ens ofereixen una degustació d’un Muga blanc i un criança.

El dia anterior sopant entre tapes vam descobrir un vi que ens va agradar molt, Martínez Lacuesta crianza 2006 i decidim anar a visitar la bodega. Aquesta bodega estava al centre d’Haro i aquest any l’han traslladat a les afores, unes modernes instal·lacions que tot hi que encara no es poden visitar per les obres, un home de la família a qui vam caure en gràcia ens ofereix fer una visita i la degustació d’un Reserva 2004. Tot l’edifici és molt modern, la part que més ens impressiona és la majestuosa sala amb les barriques de vi, un “bosc” d’espectaculars columnes de formigó il·luminades estratègicament amb llum tènue que a l’arribar al sostre mantenen un arc fins la següent columna, sembla el sostre d’una catedral. Meravellós!

Dinem uns bocadillos especialitat d’Haro i un cafè per recuperar forces.

Ens dirigim cap a Bodegas Bilbaínas (8€), comprades pel Grup Codorniu, on ens ensenyen les enormes instal·lacions i baixem a les profunditats de la bodega per visitar els "calados". Ens expliquen tot el procés del vi mentre degustem 2 criances i un reserva. Ens fan olorar diferents pots amb olors característiques del vi, com olor a pebre, tabac, coco, cafè... costa d’encertar només fent servir l’olfacte!

Ja marxem d’Haro, anem cap a la capital de la Rioja, Logroño. Mentre gaudim del paisatge de les vinyes amb la superlluna que ens acompanya aquesta nit. Arribem al cap d’una hora i anem cap a l’hostal (Pension Villar, molt bé i barat) on ens allotgem, al centre mateix del casc antic. Sortim cap a la zona més típica, la famosa Calle Laurel, o “senda de los elefantes” (ningú marxa sense agafar una bona “trompa”). Fa dies que somio amb el Champi del Bar Soriano, mític i excel·lent pinxo. En Pau al·lucina com el cuiner prepara la planxa amb uns xampinyons força grossos, oli, mitja volta amb destresa i barreja secreta d’oli amb quelcom més, una gamba i ho punxa tot sobre una llesca amb molta molla de pa, increïble, és boníssim! Acompanyat d’un Martínez Lacuesta criança. La Cele i l’Alfons ens recomanen els Cojonudos del Bar Simpatia, també el pintxo de Foie, i al bar de les millors patates braves. Fins acabar al Pub del costat de l’Hostal ballant per fer baixar, una mica, tants pinxos que ens hem menjat. Bona nit!

Ens llevem aviat, agafem el cotxe i cap a la zona més septentrional de la Rioja Alavesa, anem a Labastida a la falda de la Sierra de Toloño trobem la Bodega Granja de Remelluri. És una granja situada en una zona privilegiada enmig d’hectàrees infinites de vinyes, és molt bonic. La visita es molt ràpida, van per feina i al final ens ofereixen una degustació del Remelluri Reserva 2005.

Agafem la carretera que passa entre els poblets de la Rioja Alavesa, preciòs, passem per Samaniego, Elciego i parem a Laguardia. Entrem per una de les portes de la muralla per endinsar-nos en els carrerons de Laguardia, on també degustem els bons pinxos i bons vins.

Aquest ha estat un gran cap de setmana de ruta amb bona companyia, pel bon vi i pels saborosos pinxos de la Rioja!

Cap d'any a Andalusia

Ens conjurem la família Vilaplana per anar a passar el cap d'any a Andalusia i fer "teràpia familiar-motivacional". Ja ens toca que fa molt de temps que no fem un viatge conjunt. Evidentment, l’Eva s’apunta a la festa, només faltaria que sempre dona el punt de serenitat i alegria necessari.

Nosaltres arribem el dijous 30 de desembre a Sevilla, la resta de l’expedició Vilaplana (Oriol, Mercè i Nué) ja fa un parell de dies que corren per aquesta terra. Avui a dormir aviat que demà és el dia de l’home dels nassos.

L’últim dia de l’any ens dediquem a fer turisme per Sanlucar de Barrameda, un destí turístic d’estiu per excel·lència però que en aquesta època de l’any s’hi respira tranquil·litat. Hi anem per passejar pel seu passeig marítim i per fer uns tastets en els famosos bars de tapes i manzanilla. A la tarda intentem acordar una visita en alguna de les diverses bodegues de Jerez, però ens és impossible, està tot tancat el darrer dia de l’any per la qual cosa fem un passeig per Jerez, anem a comprar el sopar de cap d’any i tornem cap a la nostra base a Sevilla. A Sevilla ens allotgem en uns apartaments (apartamentossevilla.com) relativament cèntrics, que són força correctes en la relació qualitat-preu.

El sopar de cap d’any el passem en família tot desitjant-nos un millor i feliç any 2011. Ens fonem en una emotiva abraçada…

Els joves del grup, decidim anar a investigar la nit de cap sevillana i ens enduem algues sorpreses. La primera de totes és que hi ha la tira de taxis per Sevilla que van buits! Inaudit en un dia com avui a les nostres latituds! I la segona és la calle Betis, un punt de trobada per fer gresca i xerinola dels joves sevillans. La situació és realment surrealista, hi ha un munt de gent jove (posem-li entre 18 i 25 anys) que fan botellon al carrer, un macrobotellon on tots els nois duen vestit negre, camisa blanca i corbata, i les noies vestits de nit espectaculars. Tots ells amb el got de plàstic, les ampolles embolicades amb bosses del “carrefú” i bevent i xerrant tranquil·lament celebrant l’inici del nou any. És curiós perquè tot i la quantitat de gent present que forma petits grups, l’ambient que s’hi respira és de calma i tranquil·litat. Un cop observat aquest fenomen decidim tornar a dormir que nosaltres estem de minivacances i demà s’ha d’aprofitar bé el dia.

L’endemà fem visita a Cadiz, la part de la ciutat emmurallada. És dia 1 de gener i està pràcticament tot tancat i poc moviment de gent, per la qual cosa ens dediquem a caminar i recórrer els estrets carrers del casc antic. A la tarda anem a investigar el poble veí, San Fernando.

I per fi, arriba el dia 2 de gener a on fem la visita estrella d’aquest viatge, el Parc Nacional de Doñana. Abans fem una visita fugaç per les dunes de la costa propera a Matalascañas. Doñana és un espai natural protegit situat a Andalusia, que té una extensió de 53.709 ha, entre el Parc Natural de Doñana i el Parc Nacional de Doñana, comprèn una gran extensió de maresmes que acull durant l'hivern nombroses espècies d'aus aquàtiques, que cada any arriben als 200.000 individus. Hi treballen diferents institucions científiques que vetllen per un desenvolupament adequat de les comarques limítrofs i per la conservació d'algunes espècies molt amenaçades que hi habiten. Doñana es considera la més gran reserva ecològica d'Europa i està declarat patrimoni de la humanitat per la Unesco. Fem una visita al parc amb un guia que ens acompanya amb un bus 4x4 i ens va explicant cada racó que veiem. Avui hem tingut mala sort i hem vist pocs animalons, i evidentment ni rastre del felí més famós d’aquestes contrades, el linx ibèric. Finalitzada l’excursió fem una visita ràpida al poble de l’Ermita del Rocio, famós per la seva romeria i la seva verge és un poble dels i pels cavalls que és el vehicle i l’individu protagonista d’un espai fet a la seva mida. Sense carrers asfaltats, amb amarradors de cavalls a totes les cases i fins i tot taules de bars a l’alçada dels genets.

L’últim dia de les vacances les passem de visita per Sevilla, “carrerejant” i menjant les tapes més típiques i exquisides que trobem.

Un bon viatge, per desitjar-nos un nou any 2011 ple de felicitat.

30è Aniversari Pau

Demà faig 30 anys i l'Eva se m'endú cap a una destinació secreta i amb unes intencions indeterminades (per mi). M'ensumo que anem cap a la Cerdanya.

Efectivament, a les tantes de la nit de divendres arribem a Càldegues, sigui el que sigui que té preparat anar a Càldegues pels 30 anys ja és un bon regal pels sentits! Sopem a casa tranquil·lament i brindem pels meus 30 anys. La sobretaula és el moment que l’Eva ha triat per treure el pastís que ha preparat i ho aprofita per fer aparèixer un paquet embolicat, vaja el que tradicionalment es coneix com a regal. El moment de sospesar i obrir un regal és un d’aquests instants més màgics i que a mi m’agrada allargar... Ohh! Un àlbum de fotos amb els nostre millors moments! Que bonic i quina feinada! No s’ha deixat res! Entre fotos que immortalitzen vivències amb la família i amics també hi ha les nostres activitats, viatges i excursions.

Anem a dormir que sembla que demà al matí ha preparat alguna cosa i al vespre tinc sopar amb els amics a Barcelona.

L’endemà al matí, ja sóc oficialment de club super 3. Mentre preparo l’esmorzar, escolto un cop al vidre de la Terrassa... osti, sembla que algú està tirant alguna cosa a la terrassa... Al sortir a la terrassa i comprovar que està passant, em trobo amb la més gran de les sorpreses. A l’uníson criden una colla d’”energúmens” des del jardí! Han pujat tots els meus amics a fer-me una sorpresa!! Increïble, quina emoció.

Esmorzem tots junts a l’apartament i decidim anar als Banys de Dorres. Sembla ser que hi ha preparada alguna sorpresa més tard i hem de fer temps... Sortint dels Banys de Dorres ben relaxats em comuniquen que ara comença lo bo... em tenen espantat, ai, quina em deuen haver preparat...

Doncs tindré el plaer de passar els meus 30 anys acompanyat dels meus amics i amigues jugant un partit de bàsquet al Pavelló de Puigcerdà! Jeje que bo! Juguem un partit de bàsquet equipats amb una samarreta de bàsquet que han fet per la ocasió a la qual hi ha impresa una caricatura meva que ha fet la Marta, la meva tieta. M’encanta. Entre triple i triple només tinc paraules d’agraïment. La tarda la passem tranquil·lament junts mentre la gent va tornant cap a casa i d’altres ens quedem una nit més a Càldegues.

L’endemà retornem a Premià, però de cop i volta l’Eva es desvia cap al poble d’Olvan. Una altra sorpresa més! M’ha preparat una activitat de dues hores amb Segway de muntanya! Una nova experiència pels sentits. Realment és una sensació que s’ha de viure per entendre com funciona aquest artilugi. Però potser el que no cal és viure-la com jo que m’he fotut de lloros en un moment determinat i m’ha cruixit la carcanada. Ull, que ja tinc una edat ehh!!

Moltes gràcies a tots i totes per aquest cap de setmana que recordaré sempre!

Badia de Halong (Vietnam nord)

Ens venen a buscar amb un mini bus a l’hotel, avui anem a Halong Bay. Un bon caramel per acabar les nostres vacances. Plou tot el trajecte, però just arribem a Halong i sembla que vol sortir el sol. La Badia de Halong va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco el 1994 i està formada per més de 3 mil illes que sorgeixen de l’aigua del golf de Tonkin, formant una visió inigualable d’un paratge màgic i místic d’illes tallades per la naturalesa. Hi ha 500 vaixells turístics que naveguen per Halong Bay. La llegenda explica que les illes de la Badia de Halong van ser creades per una drac que vivia a les muntanyes i es va dirigir cap a la costa, es va submergir al mar i la seva cua va trencar les muntanyes creant les sinuoses illetes.

Anem fins l'Annam Junk, el vaixell típic que ens portarà entre les illetes durant 2 dies. És un preciós vaixell de poques habitacions, inspeccionem la popa i la proa, el bavor i l'estribor, i la terrassa amb tumbones que hi ha al terrat. Estem gairebé sols, només hi ha dues senyores més que viatgen juntes. Tenim un guia que ens acompanyarà i ens diu que ja tenen el dinar preparat, mengem una mariscada de cranc, cloïsses, un exquisit peix i fruites tropicals de postres. Deliciós.

Amb una barqueta ens apropen a una de les illes i pugem per una escalinata fins a un mirador on gaudim de les fantàstiques vistes de la Badia, és un dels llocs més bonics que hem estat i ens transmet sensacions úniques. L'illa té una platgeta i aprofitem per nedar i refrescar-nos de la forta calor que fa.

Estem tant fascinats que demanem agafar un Kayak per navegar entre les illes. Estar en una paratge com aquest, desperta una sensació indescriptible per a tots els sentits i sobretot visualment és una goig veure'ns rodejats de tantes illes petites sortides del mar com bolets sota les fulles.

Al capvespre, el cuiner de l'Annam Junk ens fa un petit curset de cuina i ens ensenya a cuinar els típics rotllets vietnamites amb paper d’arròs que degustem un cop ben embolicats, mentre gaudim de la posta del sol i el cel agafar games de colors vermelloses, liloses i blaves. Sopem marisc envoltats d’un paisatge màgic. Anem a l’habitació, ens estirem al llit i mirem a través dels grans finestrals. La vista ens regala un dels millors moments en un dels millors paratges del món mentre se’ns tanquen els ulls.

De bon matí, amb la sortida del sol i només obrir els ulls i veure on som se’ns posen els pèls de punta, per un cop la realitat ha superat els somnis, això és meravellós! Esmorzem i el guia ens porta a visitar unes grans coves il·luminades, plenes d’estalactites i estalagmites. Dinem a bord del vaixell de camí cap a la terra ferma. Ens brillen els ulls de l’emoció, això ja s’acaba.

L’autobús ens torna a Hanoi en un trajecte de 4h mentre tanquem els ulls i encara ens veiem rodejats d’illetes verdes interminables.

Aquestes darreres hores les invertim per anar de compres per Hanoi per inspeccionar els clàssics souvenirs que hem estat capaços d'esquivar fins a dia d'avui. Comprem polseres, postals fetes a mà, samarretes amb la bandera del Vietnam, una figura de fusta, en Pau es compra l’equipació del Barça d’imitació per 4 dòlars, molt ben feta per cert, i també comprem 2 motxilles falses North Face per 10$ pels nostres respectius germans. Cada dia les imitacions són millors. Dinem Pho a un lloc fashion amb música tecno, surrealista. Casualment aquesta mateixa tarda ens trobem amb l’Anna i l’Edgar, amb ells vam entrar al Vietnam pel Mekong i amb ells passem l’últim dia al Vietnam. Anem a fer una Bia Hoi (cervesa) per celebrar-ho, i ens porten a sopar plats vietnamites a un restaurant que ja coneixen del dia anterior.

Ara sí, últim dia al Vietnam. Ens llevem aviat, ens toca fer maletes. Volem de retorn cap a Bangkok (Tailàndia) a la mateixa hora que els nostres amics Anna i Edgar, així que compartim taxi (15$) fins l’aeroport.

Deixem enrere el fascinant viatge pel Vietnam. Vietnam, sempre et portarem dins el nostre record. Viatge increïble, de grans sensacions i noves emocions. Adéu Vietnam.

A Bangkok agafem un taxi tots 4 fins al centre (400 baths). Anem a visitar, finalment, el Palau Reial i les Pagodes del recinte (que se'ns havien resistit 20 dies abans). Ens perdem per les botigues del MBK, el més gran i famós centre comercial de la ciutat, on ens comprem texans d’imitació de bones marques per 17$. Aquest any hem anticipat les rebaixes. Sopem molt bé a un Japonès del mateix MBK. Es fa fosc, agafem un taxi amb preu pactat a 400 baths que ens porta a l’aeroport destinació... Barcelona!

Deixem enrere un viatge fantàstic, ple d'aventures, d'emocions, d'olors i gustos, de colors i dels records de tota la gent que hem conegut i amb els que hem tingut el plaer de compartir algun trosset de viatge. Però no ens posem sentimentals, el que tenim per endavant, estem segurs que serà tant o més apassionant del que hem viscut durant aquest dies a Indoxina.