Ens conjurem la família Vilaplana per anar a passar el cap d'any a Andalusia i fer "teràpia familiar-motivacional". Ja ens toca que fa molt de temps que no fem un viatge conjunt. Evidentment, l’Eva s’apunta a la festa, només faltaria que sempre dona el punt de serenitat i alegria necessari.
Nosaltres arribem el dijous 30 de desembre a Sevilla, la resta de l’expedició Vilaplana (Oriol, Mercè i Nué) ja fa un parell de dies que corren per aquesta terra. Avui a dormir aviat que demà és el dia de l’home dels nassos.
L’últim dia de l’any ens dediquem a fer turisme per Sanlucar de Barrameda, un destí turístic d’estiu per excel·lència però que en aquesta època de l’any s’hi respira tranquil·litat. Hi anem per passejar pel seu passeig marítim i per fer uns tastets en els famosos bars de tapes i manzanilla. A la tarda intentem acordar una visita en alguna de les diverses bodegues de Jerez, però ens és impossible, està tot tancat el darrer dia de l’any per la qual cosa fem un passeig per Jerez, anem a comprar el sopar de cap d’any i tornem cap a la nostra base a Sevilla. A Sevilla ens allotgem en uns apartaments (apartamentossevilla.com) relativament cèntrics, que són força correctes en la relació qualitat-preu.
El sopar de cap d’any el passem en família tot desitjant-nos un millor i feliç any 2011. Ens fonem en una emotiva abraçada…
Els joves del grup, decidim anar a investigar la nit de cap sevillana i ens enduem algues sorpreses. La primera de totes és que hi ha la tira de taxis per Sevilla que van buits! Inaudit en un dia com avui a les nostres latituds! I la segona és la calle Betis, un punt de trobada per fer gresca i xerinola dels joves sevillans. La situació és realment surrealista, hi ha un munt de gent jove (posem-li entre 18 i 25 anys) que fan botellon al carrer, un macrobotellon on tots els nois duen vestit negre, camisa blanca i corbata, i les noies vestits de nit espectaculars. Tots ells amb el got de plàstic, les ampolles embolicades amb bosses del “carrefú” i bevent i xerrant tranquil·lament celebrant l’inici del nou any. És curiós perquè tot i la quantitat de gent present que forma petits grups, l’ambient que s’hi respira és de calma i tranquil·litat. Un cop observat aquest fenomen decidim tornar a dormir que nosaltres estem de minivacances i demà s’ha d’aprofitar bé el dia.
L’endemà fem visita a Cadiz, la part de la ciutat emmurallada. És dia 1 de gener i està pràcticament tot tancat i poc moviment de gent, per la qual cosa ens dediquem a caminar i recórrer els estrets carrers del casc antic. A la tarda anem a investigar el poble veí, San Fernando.
I per fi, arriba el dia 2 de gener a on fem la visita estrella d’aquest viatge, el Parc Nacional de Doñana. Abans fem una visita fugaç per les dunes de la costa propera a Matalascañas. Doñana és un espai natural protegit situat a Andalusia, que té una extensió de 53.709 ha, entre el Parc Natural de Doñana i el Parc Nacional de Doñana, comprèn una gran extensió de maresmes que acull durant l'hivern nombroses espècies d'aus aquàtiques, que cada any arriben als 200.000 individus. Hi treballen diferents institucions científiques que vetllen per un desenvolupament adequat de les comarques limítrofs i per la conservació d'algunes espècies molt amenaçades que hi habiten. Doñana es considera la més gran reserva ecològica d'Europa i està declarat patrimoni de la humanitat per la Unesco. Fem una visita al parc amb un guia que ens acompanya amb un bus 4x4 i ens va explicant cada racó que veiem. Avui hem tingut mala sort i hem vist pocs animalons, i evidentment ni rastre del felí més famós d’aquestes contrades, el linx ibèric. Finalitzada l’excursió fem una visita ràpida al poble de l’Ermita del Rocio, famós per la seva romeria i la seva verge és un poble dels i pels cavalls que és el vehicle i l’individu protagonista d’un espai fet a la seva mida. Sense carrers asfaltats, amb amarradors de cavalls a totes les cases i fins i tot taules de bars a l’alçada dels genets.
L’últim dia de les vacances les passem de visita per Sevilla, “carrerejant” i menjant les tapes més típiques i exquisides que trobem.
Un bon viatge, per desitjar-nos un nou any 2011 ple de felicitat.
Nosaltres arribem el dijous 30 de desembre a Sevilla, la resta de l’expedició Vilaplana (Oriol, Mercè i Nué) ja fa un parell de dies que corren per aquesta terra. Avui a dormir aviat que demà és el dia de l’home dels nassos.
L’últim dia de l’any ens dediquem a fer turisme per Sanlucar de Barrameda, un destí turístic d’estiu per excel·lència però que en aquesta època de l’any s’hi respira tranquil·litat. Hi anem per passejar pel seu passeig marítim i per fer uns tastets en els famosos bars de tapes i manzanilla. A la tarda intentem acordar una visita en alguna de les diverses bodegues de Jerez, però ens és impossible, està tot tancat el darrer dia de l’any per la qual cosa fem un passeig per Jerez, anem a comprar el sopar de cap d’any i tornem cap a la nostra base a Sevilla. A Sevilla ens allotgem en uns apartaments (apartamentossevilla.com) relativament cèntrics, que són força correctes en la relació qualitat-preu.
El sopar de cap d’any el passem en família tot desitjant-nos un millor i feliç any 2011. Ens fonem en una emotiva abraçada…
Els joves del grup, decidim anar a investigar la nit de cap sevillana i ens enduem algues sorpreses. La primera de totes és que hi ha la tira de taxis per Sevilla que van buits! Inaudit en un dia com avui a les nostres latituds! I la segona és la calle Betis, un punt de trobada per fer gresca i xerinola dels joves sevillans. La situació és realment surrealista, hi ha un munt de gent jove (posem-li entre 18 i 25 anys) que fan botellon al carrer, un macrobotellon on tots els nois duen vestit negre, camisa blanca i corbata, i les noies vestits de nit espectaculars. Tots ells amb el got de plàstic, les ampolles embolicades amb bosses del “carrefú” i bevent i xerrant tranquil·lament celebrant l’inici del nou any. És curiós perquè tot i la quantitat de gent present que forma petits grups, l’ambient que s’hi respira és de calma i tranquil·litat. Un cop observat aquest fenomen decidim tornar a dormir que nosaltres estem de minivacances i demà s’ha d’aprofitar bé el dia.
L’endemà fem visita a Cadiz, la part de la ciutat emmurallada. És dia 1 de gener i està pràcticament tot tancat i poc moviment de gent, per la qual cosa ens dediquem a caminar i recórrer els estrets carrers del casc antic. A la tarda anem a investigar el poble veí, San Fernando.
I per fi, arriba el dia 2 de gener a on fem la visita estrella d’aquest viatge, el Parc Nacional de Doñana. Abans fem una visita fugaç per les dunes de la costa propera a Matalascañas. Doñana és un espai natural protegit situat a Andalusia, que té una extensió de 53.709 ha, entre el Parc Natural de Doñana i el Parc Nacional de Doñana, comprèn una gran extensió de maresmes que acull durant l'hivern nombroses espècies d'aus aquàtiques, que cada any arriben als 200.000 individus. Hi treballen diferents institucions científiques que vetllen per un desenvolupament adequat de les comarques limítrofs i per la conservació d'algunes espècies molt amenaçades que hi habiten. Doñana es considera la més gran reserva ecològica d'Europa i està declarat patrimoni de la humanitat per la Unesco. Fem una visita al parc amb un guia que ens acompanya amb un bus 4x4 i ens va explicant cada racó que veiem. Avui hem tingut mala sort i hem vist pocs animalons, i evidentment ni rastre del felí més famós d’aquestes contrades, el linx ibèric. Finalitzada l’excursió fem una visita ràpida al poble de l’Ermita del Rocio, famós per la seva romeria i la seva verge és un poble dels i pels cavalls que és el vehicle i l’individu protagonista d’un espai fet a la seva mida. Sense carrers asfaltats, amb amarradors de cavalls a totes les cases i fins i tot taules de bars a l’alçada dels genets.
L’últim dia de les vacances les passem de visita per Sevilla, “carrerejant” i menjant les tapes més típiques i exquisides que trobem.
Un bon viatge, per desitjar-nos un nou any 2011 ple de felicitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada