Demà faig 30 anys i l'Eva se m'endú cap a una destinació secreta i amb unes intencions indeterminades (per mi). M'ensumo que anem cap a la Cerdanya.
Efectivament, a les tantes de la nit de divendres arribem a Càldegues, sigui el que sigui que té preparat anar a Càldegues pels 30 anys ja és un bon regal pels sentits! Sopem a casa tranquil·lament i brindem pels meus 30 anys. La sobretaula és el moment que l’Eva ha triat per treure el pastís que ha preparat i ho aprofita per fer aparèixer un paquet embolicat, vaja el que tradicionalment es coneix com a regal. El moment de sospesar i obrir un regal és un d’aquests instants més màgics i que a mi m’agrada allargar... Ohh! Un àlbum de fotos amb els nostre millors moments! Que bonic i quina feinada! No s’ha deixat res! Entre fotos que immortalitzen vivències amb la família i amics també hi ha les nostres activitats, viatges i excursions.
Anem a dormir que sembla que demà al matí ha preparat alguna cosa i al vespre tinc sopar amb els amics a Barcelona.
L’endemà al matí, ja sóc oficialment de club super 3. Mentre preparo l’esmorzar, escolto un cop al vidre de la Terrassa... osti, sembla que algú està tirant alguna cosa a la terrassa... Al sortir a la terrassa i comprovar que està passant, em trobo amb la més gran de les sorpreses. A l’uníson criden una colla d’”energúmens” des del jardí! Han pujat tots els meus amics a fer-me una sorpresa!! Increïble, quina emoció.
Esmorzem tots junts a l’apartament i decidim anar als Banys de Dorres. Sembla ser que hi ha preparada alguna sorpresa més tard i hem de fer temps... Sortint dels Banys de Dorres ben relaxats em comuniquen que ara comença lo bo... em tenen espantat, ai, quina em deuen haver preparat...
Doncs tindré el plaer de passar els meus 30 anys acompanyat dels meus amics i amigues jugant un partit de bàsquet al Pavelló de Puigcerdà! Jeje que bo! Juguem un partit de bàsquet equipats amb una samarreta de bàsquet que han fet per la ocasió a la qual hi ha impresa una caricatura meva que ha fet la Marta, la meva tieta. M’encanta. Entre triple i triple només tinc paraules d’agraïment. La tarda la passem tranquil·lament junts mentre la gent va tornant cap a casa i d’altres ens quedem una nit més a Càldegues.
L’endemà retornem a Premià, però de cop i volta l’Eva es desvia cap al poble d’Olvan. Una altra sorpresa més! M’ha preparat una activitat de dues hores amb Segway de muntanya! Una nova experiència pels sentits. Realment és una sensació que s’ha de viure per entendre com funciona aquest artilugi. Però potser el que no cal és viure-la com jo que m’he fotut de lloros en un moment determinat i m’ha cruixit la carcanada. Ull, que ja tinc una edat ehh!!
Moltes gràcies a tots i totes per aquest cap de setmana que recordaré sempre!
Efectivament, a les tantes de la nit de divendres arribem a Càldegues, sigui el que sigui que té preparat anar a Càldegues pels 30 anys ja és un bon regal pels sentits! Sopem a casa tranquil·lament i brindem pels meus 30 anys. La sobretaula és el moment que l’Eva ha triat per treure el pastís que ha preparat i ho aprofita per fer aparèixer un paquet embolicat, vaja el que tradicionalment es coneix com a regal. El moment de sospesar i obrir un regal és un d’aquests instants més màgics i que a mi m’agrada allargar... Ohh! Un àlbum de fotos amb els nostre millors moments! Que bonic i quina feinada! No s’ha deixat res! Entre fotos que immortalitzen vivències amb la família i amics també hi ha les nostres activitats, viatges i excursions.
Anem a dormir que sembla que demà al matí ha preparat alguna cosa i al vespre tinc sopar amb els amics a Barcelona.
L’endemà al matí, ja sóc oficialment de club super 3. Mentre preparo l’esmorzar, escolto un cop al vidre de la Terrassa... osti, sembla que algú està tirant alguna cosa a la terrassa... Al sortir a la terrassa i comprovar que està passant, em trobo amb la més gran de les sorpreses. A l’uníson criden una colla d’”energúmens” des del jardí! Han pujat tots els meus amics a fer-me una sorpresa!! Increïble, quina emoció.
Esmorzem tots junts a l’apartament i decidim anar als Banys de Dorres. Sembla ser que hi ha preparada alguna sorpresa més tard i hem de fer temps... Sortint dels Banys de Dorres ben relaxats em comuniquen que ara comença lo bo... em tenen espantat, ai, quina em deuen haver preparat...
Doncs tindré el plaer de passar els meus 30 anys acompanyat dels meus amics i amigues jugant un partit de bàsquet al Pavelló de Puigcerdà! Jeje que bo! Juguem un partit de bàsquet equipats amb una samarreta de bàsquet que han fet per la ocasió a la qual hi ha impresa una caricatura meva que ha fet la Marta, la meva tieta. M’encanta. Entre triple i triple només tinc paraules d’agraïment. La tarda la passem tranquil·lament junts mentre la gent va tornant cap a casa i d’altres ens quedem una nit més a Càldegues.
L’endemà retornem a Premià, però de cop i volta l’Eva es desvia cap al poble d’Olvan. Una altra sorpresa més! M’ha preparat una activitat de dues hores amb Segway de muntanya! Una nova experiència pels sentits. Realment és una sensació que s’ha de viure per entendre com funciona aquest artilugi. Però potser el que no cal és viure-la com jo que m’he fotut de lloros en un moment determinat i m’ha cruixit la carcanada. Ull, que ja tinc una edat ehh!!
Moltes gràcies a tots i totes per aquest cap de setmana que recordaré sempre!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada