dimarts, 11 d’agost del 2009

Soho, Little Italy, Chinatown i Tribeca, agost de 2009



Avui agafem el metro fins al Soho. El metro de NY és increïble, igual que a les pel·lícules! hi ha gent de tot tipus, sense prejudicis en la vestimenta.


El Soho està ple de botigues molt xic, poc accessibles per les nostres butxaques, però on es pot entrar i mirar, només mirar. Molta gent utilitza la bicicleta com a mitjà de transport en aquest barri, hi ha carrils preparats per elles i en trobem de tots tipus i gustos, aparcades en les voreres formen part de la decoració dels carrers. Passem per botigues de famosos dissenyadors i fins i tot trobem Mango en un edifici de ferro treballat i vidres que és molt bonic, i per dins la botiga és increïble, amb miralls i grans focus. Bolsos, sabates, restaurants de moda, uuaaaa aquí em torno boja!!!


Seguim la caminada per Little Italy, plena d'italians amb cares de mafiosos, però amb el millor cafè que hem pres fins ara! Anem cap al sud fins a Chinatown, tots els cartells estan escrits en xinés, i està ple de restaurants, botigues de curiositats, mercats de menjar... No ens perdem el Columbus Park, ple de xinesos assentats a taules i jugant a cartes i d'altres jocs. És impactant! Ens ofereixen rellotges al mig del carrer poc legals que ni regatejant ens convencen. Per alleugerir les sobrecàrregues musculars dels meus peus em decideixo a deixar-me fer un massatge als peus en una mena d'antro on un xino, que parla l’anglès igual de malament que jo, m'apreta els punts més dolorosos del meu peu.


Alleujada i a punt per continuar la passejada per la ciutat anem cap a Tribeca. Zona amb grans botigues, més accessibles i on ens firem bastant, camisa de quadres, Levi's, pantalons d'esquí en ple mes d'agost, i el "gran xollu" unes bambes Merrel molt xules per només 20€ (en Pau ha triomfat avui)!!! Impressionant la botiga Holisters de tot un edifici. Per dins, llum molt tènue amb decoració surfera, el moviment de les ones del mar es visualitza a l'interior de les finestres i t'atenen nois i noies mig nus, físicament perfectes, i el més estrany de tot és que els preus són bastant accessibles.


Per acabar amb el dia d'avui anem a passejar pel Washington Square Park, passem per sota l'”arc de triomf” i ens relaxem escoltant de fons l'ambient que ens rodeja, amb nois cantant i tocant diferents instruments.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Nois i nois mig nus, físicament perfectes...els preus són el de menys!!!!!!!!!!! I de noies, què?

Pau Vilaplana ha dit...

I noies també!!! Ja està rectificat... ;)