Shopping, The Theatre District i The View, agost de 2009

Bon dia, ha arribat el penúltim dia de les nostres vacances, això ja s’acaba… Però no ens posem tristos, que avui segur que també ens espera un gran dia. Aprofitem per anar de compres en el 34 street i la part sud de Broadway, en Pau s’està firant aquests dies a NY, de “sales” en “sales”, no para de comprar!

Ens han sorprès molt els americans, són molt atents i simpàtics. Si volen saber quelcom de tu, directament t’ho pregunten. Molts quan ens senten parlar ens pregunten si som francesos o espanyols, si els diem que som de Barcelona tots saben on és (malaurdament la majoria és el primer cop que sent parlar de Catalunya, aviam si ens començem a vendre més pel món...). Si ens veuen mig perduts mirant el mapa, de seguida se’ns acosta algú per ajudar-nos, quina amabilitat i predisposició, a veure si n’aprenem una mica!

Ja es pon el sol i ens tanquen les botigues. Anem cap a Broadway, a la zona dels teatres (Theatre District). En Pau s’estira i em convida al teatre a veure el clàssic musical The Phantom of the Opera, al Majestic Theatre. Les entrades són cares, esperem que valgui la pena. Durant dues hores i mitja els actors ens deleiten amb les seves espectaculars veus, és quasi bé tot cantat, ho fan molt bé, tot hi que no entenem ni la meitat del que diuen. Sort que l’argument ens és conegut. L’escenari canvia a cada escena de forma màgica, resulta tot molt emotiu. Sortim del teatre encantats, hem gaudit moltíssim, quina emoció de cançons!

En Pau es torna a estirar per segona vegada aquesta nit, que ja tocava, i em convida a sopar a un dels millors restaurants amb vistes a Manhattan. El restaurant The View de l’Hotel Marriot de Times Square. Un bufet amb moltíssim menjar per escollir, una copeta de Cabernet Sauvignon i uns desserts per llepar-se els dits. Tot això mentre una estructura giratòria ens permet anar girant lentament per gaudir de tots els gratacels que ens envolten. Tornem a viure un moment màgic aquesta nit, és preciós. Quan ens porten el compte tornem a la vida real...

Ens despedim de Times Square mirant la llum i els colors que ens envolten. Si mirem el cel no veiem estrelles, el cel de Manhattan no té estrelles, i es transforma cap a tonalitats més púrpura en les zones on hi ha gratacels més il·luminats. Tot i això, es venen molts telescòpics, que deuen mirar des de les finestres del alts gratacels de Manhattan?

Es fa tard i ja no queda més que anar a reposar forces per tornar a començar i descobrir un nou trocet (i l'últim) de la ciutat que mai dorm... i en el nostre cas, mai millor dit. Exhausts, ens estirem al llit entre els grinyols de les molles que se’ns claven entre vertebra i vertebra... però ens és igual... volem descançar que demà ens espera un llarg dia.
! I quan no somniem que seguim caminant per la ciutat, finalment, ho aconseguim...zzzz... demà més!

Washington D.C., agost de 2009

Avui ens ha tocat matinar, un autobús de l’empresa HOLA BUS ens espera a les 8:45h a una parada de New Jersey. Arribem a Washington D. C. a les 12:30h. Ens deixa a prop d’on ens allotgem, el Hostelling International, situat al barri Xino, però molt diferent dels altres Chinatowns. Aquest està més arreglat, net i és més luxós. Hi ha pocs cartells en xinès, però no és tan autèntic i passa quasi bé desapercebut.

Abans de res, anem a dinar. No hi ha gaires restaurants, tot el que veiem són edificis d’oficines, bancs i Ministeris. Els edificis són alts, però res comparat amb Manhattan. La gent va arreglada, trajats i vestits jaqueta. En veiem molts que entren a un bar, i hi anem. S’agafen l’entrepà i l’amanida i s’ho emporten cap a l’oficina. Nosaltres ens ho mengem tranquil·lament, que estem de vacances.

Un cop tips comencem la nostra visita turística d’avui caminant en direcció sud cap al National Mall, és un parc natural enjardinat al sud de Washington. Al seu extrem oest trobem el Washington Monument, l’estructura més prominent de Washington. El monument té forma d’obelisc de color blanc d’uns 170 m. Va ser construït en honor a George Washington que va portar el país a la independència i es va convertir en el primer President. Caminant més cap a l’oest, uns enormes jardins ens porten fins al Lincoln Memorial, un monument commemoratiu creat per honrar la memòria del president Abraham Lincoln. L’edifici té forma de temple grec i té una escultura d’Abraham Lincoln assegut amb les inscripcions de dos coneguts discursos seus. En aquest lloc s’han dut a terme molts discursos importants, trobem la inscripció a terra del famós discurs que va fer Martin Luther King “ I have a dream”, el 1963.

Direcció nord trobem The White House, la residència oficial i principal zona de treball del president dels Estats Units. No sembla gaire gran i està molt tapada dels arbres del jardí, es veu que gran part de les sales es troben distribuïdes en els subterranis. Aparentment sense una vigilància extrema, l’Obama deu estar de vacations.

Al costat est dels enormes jardins del National Mall, hi ha el U.S. Capitol. Té una gran cúpula al centre, amb unes escalinates que no ens deixen pujar, i dos edificis annexes a cada costat. L’ala nord correspon al Senat i l’ala sud és la càmera dels Representants, on es reuneixen els congressistes. Des del Capitoli en línea recta tenim una meravellosa vista del gran obelisc i dels jardins del National Mall.

Es comença a fer fosc, a veure que trobem per sopar. No hi ha massa coses, hem trobat un carrer que hi ha més moviment, algun restaurant car, i un bar de tapes! Doncs sí, cansats de tantes slice de pizza i hot dogs anem a fer un pa amb tomàquet i manxego, unes patates braves i unes croquetes de pollastre. Tot és molt semblant a la cuina catalana, però el tomàquet no és sucat, és triturat amb ceba i julivert, és molt bo! La carta està en castellà, i fan mongetes amb botifarra, truita de patates... Deu venir l’Antoni Bassas a fer unes tapes?

2on dia:

Bon dia, hem descansat prou bé en aquestes lliteres del Hostelling. Ens vestim i ara cap al National Mall un altre cop. Al voltant d’aquest jardins es troba The Smithsonian Institution. Va ser fundada per un anglès que va dedicar tota la seva vida a la investigació de mineralogia i geologia, i va donar milions de dòlars per que es crees aquesta institució dedicada a la difusió, coneixement i investigació entre els homes. Està format per diferents museus (alguns museus adjunts situats a Nova York) amb peces de gran valor per ajudar al coneixement entre les persones, són molt didàctics i amb grans centres d’investigació que actualitzen la informació. Hi ha moltíssims museus de molts temes diferents, nosaltres en triem dos.

El National Air and Space Museum, que té la col·lecció més gran del món de naus espacials i avions. A part, és un centre d’investigació de la història, la ciència i la tecnologia de l’aviació i el vol espacial, així com de les ciències planetàries, la geologia terrestre i la geofísica. És un museu molt entretingut de visitar, en el qual et fan participar en jocs que t’ajuden a entendre temes complexes i fins i tot pots entrar dins d’una nau espacial, és molt recomanable.

I el National Museum of Natural History, que té més de 125 milions d’espècimens de plantes, animals, fòssils, minerals, meteorits i objectes culturals humans. És el grup més grans d’investigació dedicat a l’estudi cultural i natural del món. La Butterfly Pavilion, amb papallones de més de 300 especies diferents, és la part del museu que gaudim més i la càmera treu fum buscant papallones de mil colors que volen en llibertat pel modern hivernacle. Hem de vigilar no trepitjar-les, perquè n’hi ha per tot arreu. Al Pau, una se li enganxa a la motxilla, però a l’Eva... la papallona més grossa de totes decideix fer un aterratge forçós al seu front, s’hi deu trobar bé allí i l’hem de forçar a marxar. Bona jornada de museus. I sobretot, són free! (quasi tots).

YES WE CAN.

Coney Island i Empire State Building, agost de 2009

Hi! Avui agafem el metro per fer un trajecte aproximadament d’una hora, anem a Coney Island, Brooklyn. Hi ha el famós i històric parc d’atraccions a l’estil americà que surt a moltes pel·lícules. A principis del segle XX és quan va ser més famós i després de la segona guerra mundial va decaure. Avui en dia han tancat moltes atraccions i està força deixat i brut, però encara continua conservant el seu encant i fantasia. De fet, es veu que tenen plans per restaurar el poc que queda d’aquell gran parc d’atraccions. Hi ha la Wonder Wheel, la famosa nòria. Però l’atracció per excel·lència és la muntanya russa, el Cyclone, que és una de les poques que queden al món que funciona per gravetat i sobre rails de fusta. Això no ens ho podem perdre. Per 8$ cada un accedim a l’atracció. Aquests rails de fusta no donen gaire confiança i l’aspecte deixat de tot plegat encara menys. Per acabar-ho d’adobar el noi ens fa seure davant de tot, i ens diu que tenim sort, que aquesta plaça capdavantera del vagó va molt sol·licitada. La primera pujada ens remunten cap a dalt de tot, la primera és la més alta i a partir d’aquí dalt una caiguda en vertical (en vertical de veritat, aaaahh!) ens fa fer un crit com feia temps que no fèiem. Va molt ràpid i no tenim força ni per aguantar el cap!! i d’aquesta velocitat n’aconsegueix l’embranzida suficient per tornar a fer pujar el vagó i tornar a baixar verticalment, i tornar a pujar, i així ja no recordo quantes vegades, és espectacular la velocitat que hem agafat. Arriba fins els 95 km/h, i els experts la consideren una de les millors del món. No fa cap looping, però us dic del cert que impressiona molt més que el Dragon Khan. Buf, sort que s’ha acabat, les cames ens tremolen, uau! Quanta adrenalina, estem molt exaltats, ha sigut brutal!

Triguem força estona per recuperar-nos de l’emoció. Decidim anar a relaxar-nos a les platges que hi ha a tota aquesta zona. És una zona molt típica pels habitants de NY per que són les platges que tenen més properes. Grans extensions de sorra fina i una mica fosca amb la imatge de la nòria i el parc d’atraccions al darrera. Hi ha socorristes amb un xiulet que no paren de fer servir per avisar als banyistes que no nedin mar endins, ens queda un zona força petita per banyar-nos tenint en compte la quantitat de gent que hi ha. Però farem cas als socorristes, ja que ens diuen que fa un parell d’anys van aparèixer taurons a la zona, i no voldríem pas tenir un ensurt d’aquesta categoria.

Abans d’acomiadar-nos de Coney Island no podíem passar per alt anar a fer un mós al Famous Nathan’s original. Fan Hot Dogs des del 1916 i és on es fa el concurs internacional de qui se’n menja més en un temps determinat. El rècord masculí està en 68 i el femení en 41. Crec que més de 8 no ens els podríem menjar, però tampoc ho provarem. Ens mengem un Hot Dog i un fish and chips, està força bo. El perrito caliente es va inventar a Coney Island el 1874.

Per acabar el dia, anem a veure la posta de sol des del més alt de Manhattan. Aquest títol honorífic correspon a l’Empire State Building! Es va inaugurar el 1931 i va costar 45 milions de dòlars. A l’antena de l’Empire State és on es va penjar en King Kong en la clàssica pel·lícula el 1933. El 1970 va perdre el títol de l’edifici més alt del món. Tenim NY als nostres peus, una bonica imatge de la ciutat en miniatura que queda gravada a les nostres pupiles, mentre es van encenent els llums dels edificis al mateix ritme que el cel es va enfosquint. Cada dia l'il·luminen d’un color diferent, haurem de baixar per mirar-lo des d'una altre perspectiva i veure de quin color és avui.

A dormir poques hores per demà marxar cap a una nova ciutat, Washington DC, la capital.

Nevada Smith, Brooklyn i Times Square, agost de 2009

Bon dia a tots! Avui ens hem llevat una mica tard, el cansament ja es comença a acumular. Ens decidim a anar a buscar el metro, a veure si sabeu on anirem avui? .... doncs no! anem a l’East Village a passejar pels seus bonics carrers de cases i fins al mític Nevada Smiths. És un pub Irlandès ple de grans pantalles on emeten partits de diferents equips de futbol i és a on s’ubica la seu de la Penya Barcelonista de NY (el seu lema és: “where futbol is religon”. En Pau és inclús soci d’aquesta Penya, així que no podem obviar un partit com el d’avui on a les 16h juga el Barça- Athlètic de Bilbao. Hi ha molt d’ambient, la gent canta i crida a favor del seu equip, fins hi tot hi ha gent amb la samarreta del Barça, està ple de catalans! Estem per a tot arreu.

Després de l’eufòria, el Barça ha guanyat, anem a relaxar-nos tot creuant el Pont de Brooklyn caminant. És el primer pont penjant del món i tot un símbol pels neoyorquins. Estem uns 30 min. comptant les grans parades tècniques per fer les fotografies que ara tan contents us mireu. Les vistes a Manhattan són magnífiques, però com cada dia encalitjades.

Fem una visita ràpida a Brooklyn. La majoria dels seus habitants són negres, però nosaltres anirem a visitar un barri en concret, Williamsburg on justament són els que menys abunden. És curiós, però tota la ciutat de NY està segregada per barris amb zones més o menys grans que engloben ètnies, cultures, formes de pensar, religions, etc... molt diferents. El barri que visitarem avui consta de tres zones: els portorriquenys, els “moderns” i els jueus. Anem cap el barri jueu, ens assentem en un parc a descansar. Els jueus d’aquest barri són hasídics i dins d’aquests formen part de la secta Satmar, que són molt conservadors i estrictes, inclús no reconeixen l’estat d’Israel i creuen que el messies arribarà i fundarà el seu país. Els veiem d’aprop, parlen en Yiddish, i en Hebreu per resar. Els cartells que hi ha pel carrer estan escrits en Yiddish i inclús els autobusos són propis i conduits per ells mateixos. Els nens porten el kipah al cap i salten tots contents fent volar els dos rínxols que els pengen del davant de les seves orelles. Les dones discretes, vestint robes fosques i molt austeres, dissimulant els seus cabells sota un turbant, inclús apreciem algunes que porten perruca (potser per això hi ha tantes botigues de perruques per NY, no sabíem el perquè, i estem veiem que els jueus tenen molt i molt pes en aquest país) i els homes amb tratge negre i llarg i un sombrero com el del Màgic Andreu amb els rínxols ben llargs, fan que la seva presència no passi gens desapercebuda. Notem que no els agrada que els mirem, ni que els hi fem fotos. Viuen en una zona aïllada, força degradada i bruta, tot i que porten cotxes espectaculars, i se sap que són gent econòmicament bastant pudent. Encara no hem pogut parpadejar que ja canviem de zona i anem a veure els “moderns”, a Bedford Street, que són grups de gent molt jove vestits des de l’estil vintage i fins l’estil dels anys 80. Els nois van amb elàstics, pantalons molt cenyits i samarreta blanca imperi, els cabells amb la ralla de costat i com si no s’haguessin pentinat, i les noies amb vestidets de nenes, llacets, pentinats amb tupés i porten roba de l’època dels nostres avis, és realment impressionant de veure. És com si fossin actors de pel·lícules com Grease, i de l’estil. Ara ens passen pel costat uns que són Heavys, vestits amb indumentària negre i els cabells llargs, i uns altres que semblen monjos franciscans amb els hàbits i el cordó franciscà. Quin dia el d’avui, sembla ben ve que estiguem dins del rodatge d’una pel·lícula i que en un moment o altre sentirem: Talleu! I tots es trauran les disfresses.

S’ha fet fosc, agafem el metro i aprofitem per que en Pau faci unes fotillus a Times Square de nit, amb la gran lluminositat dels cartells, la multitud de gent i la gran quantitat de taxis que ens envolten.

Un altra dia que anirem a dormir tard, fins demà i visca el Barça!!

Times Square, Central Park i Chrysler Building, agost de 2009

El metro ens deixa a Times Square, la unió entre la 7a avinguda i Broadway. Està plena de cartells de neó lluminosos, leds i pantalles gegants on hi ha els anuncis de Coca-Cola, Corona, Samsung, Chevrolet, Toshiva, Yahoo, el musicals que fan actualment a Broadway, actualitzacions del mercat procedents de les principals cadenes CNN, BBC... i la demostració d’alta tecnologia en un edifici cilíndric amb informació del NASDAQ. Hi ha molta gent caminant en totes direccions, és un caos. Aquí hi ha les guixetes TKTS per comprar amb descomptes pel mateix dia les obres de teatre que es fan actualment, amb unes cues impressionants que decidim no fer. Veiem el “Vaquero desnudo”, que s’ha fet popular per que l’home és passeja per Times Square només amb uns calçotets i una guitarra i si li pagues 1$ es deixa fer una foto amb tu. Potser així ens guanyaríem millor la vida fins hi tot nosaltres, no?

Allà hi ha l’Hotel Marriot Marquis, agafem l’ascensor per fer una mica els xafarders. Primer hem de marcar el pis on volem anar i el marcador et diu quin ascensor has d’agafar de la A a la P, o inclús més. Pugem en el D i en un moment estem al pis 60, va molt ràpid. És transparent i podem veure tot l’hotel i el hall per dins que és força luxós.

No podíem obviar el Toys’R’us, amb una nòria immensa dins la botiga, en la qual es pot pujar. Els edificis més emblemàtics de la ciutat estan fets amb peces de Lego, aquests americans no tenen mida! Trobem la casa de la Barbi, quins records en la infantesa de l’Eva, però en Ken i la Skipper no hi són, es devien separar, i ara han fet moltíssimes versions de la mateixa Barbi, un bogeria.

Passem per davant l’Hotel Plaza on s’allotgen grans famosos, veiem sortir gent molt elegant però no sabem pas qui són.

Cap al Central Park! Passegem pels seus caminets, té unes dimensions gegantesques. Anem fins el llac menjant un Hot dog i ens estirem a descansar i prendre una mica el sol a una esplanada on la gent s’hi posa amb banyador a menjar una mica o fer uns refrescos. Hi ha el famós restaurant Tavern on the Green amb cotxes espectaculars aparcats al davant, i tauletes en un gran jardí il·luminat. Passem per l’Strawberry Fields un jardí amb un mosaic amb la paraula Imagine que honra a John Lenon.

En el 73 street West hi ha l’edifici Dakota, on vivia en John Lenon i on l’any 1980 el van assassinar.

Direcció sud passem pel Columbus Circle, on hi ha el Times Warner Centre, un complexe d’oci, compres i gastronomia que formen dues torres bessones que s’aprecien en el skyline de Manhattan.

A la 5a avinguda trobem les millors marques del grans dissenyadors com Bergdorf Goodman, Bulgari, Cartier, Versace, Ferragamo, Gucci, Gap... (aquestes botigues sense el preu marcat enlloc fa molta por entrar, per raons obvies, i no ho fem). Entremig entrem a la Nike Town i trobem un parell de peces de roba que ens fan el pes i ens firem. També hi ha la botiga de joies Tiffany, aquí però, només hi entrem per fer el tafaner. Hi ha boniques peces d’or i brillants amb molt poca gent disposada a pagar les grans quantitats que en demanen. També hi trobem la FAO Schwarz, una botiga de joguines i sobretot peluixos, força espectacular. Entrem a la Trump Tower, amb unes escales mecàniques que ens pugen a la planta superior i des d’on podem observar una gran cascada d’aigua que llisca per la paret del hall, en Donald Trump té molt de gust i diners.

Finalment veiem el Chrysler Building que és el segon edifici més alt de NY però no es pot visitar. L’arquitecte que el va construir va utilitzar símbols com rodes i tapes de radiadors d’acer inoxidable que s’assemblen als ornaments del capó dels cotxes Chrysler.

Fins aquí per avui, que hem de fer una laundry, comprar sopar i, sobretot, necessitem descansar, good night.