Coney Island i Empire State Building, agost de 2009

Hi! Avui agafem el metro per fer un trajecte aproximadament d’una hora, anem a Coney Island, Brooklyn. Hi ha el famós i històric parc d’atraccions a l’estil americà que surt a moltes pel·lícules. A principis del segle XX és quan va ser més famós i després de la segona guerra mundial va decaure. Avui en dia han tancat moltes atraccions i està força deixat i brut, però encara continua conservant el seu encant i fantasia. De fet, es veu que tenen plans per restaurar el poc que queda d’aquell gran parc d’atraccions. Hi ha la Wonder Wheel, la famosa nòria. Però l’atracció per excel·lència és la muntanya russa, el Cyclone, que és una de les poques que queden al món que funciona per gravetat i sobre rails de fusta. Això no ens ho podem perdre. Per 8$ cada un accedim a l’atracció. Aquests rails de fusta no donen gaire confiança i l’aspecte deixat de tot plegat encara menys. Per acabar-ho d’adobar el noi ens fa seure davant de tot, i ens diu que tenim sort, que aquesta plaça capdavantera del vagó va molt sol·licitada. La primera pujada ens remunten cap a dalt de tot, la primera és la més alta i a partir d’aquí dalt una caiguda en vertical (en vertical de veritat, aaaahh!) ens fa fer un crit com feia temps que no fèiem. Va molt ràpid i no tenim força ni per aguantar el cap!! i d’aquesta velocitat n’aconsegueix l’embranzida suficient per tornar a fer pujar el vagó i tornar a baixar verticalment, i tornar a pujar, i així ja no recordo quantes vegades, és espectacular la velocitat que hem agafat. Arriba fins els 95 km/h, i els experts la consideren una de les millors del món. No fa cap looping, però us dic del cert que impressiona molt més que el Dragon Khan. Buf, sort que s’ha acabat, les cames ens tremolen, uau! Quanta adrenalina, estem molt exaltats, ha sigut brutal!

Triguem força estona per recuperar-nos de l’emoció. Decidim anar a relaxar-nos a les platges que hi ha a tota aquesta zona. És una zona molt típica pels habitants de NY per que són les platges que tenen més properes. Grans extensions de sorra fina i una mica fosca amb la imatge de la nòria i el parc d’atraccions al darrera. Hi ha socorristes amb un xiulet que no paren de fer servir per avisar als banyistes que no nedin mar endins, ens queda un zona força petita per banyar-nos tenint en compte la quantitat de gent que hi ha. Però farem cas als socorristes, ja que ens diuen que fa un parell d’anys van aparèixer taurons a la zona, i no voldríem pas tenir un ensurt d’aquesta categoria.

Abans d’acomiadar-nos de Coney Island no podíem passar per alt anar a fer un mós al Famous Nathan’s original. Fan Hot Dogs des del 1916 i és on es fa el concurs internacional de qui se’n menja més en un temps determinat. El rècord masculí està en 68 i el femení en 41. Crec que més de 8 no ens els podríem menjar, però tampoc ho provarem. Ens mengem un Hot Dog i un fish and chips, està força bo. El perrito caliente es va inventar a Coney Island el 1874.

Per acabar el dia, anem a veure la posta de sol des del més alt de Manhattan. Aquest títol honorífic correspon a l’Empire State Building! Es va inaugurar el 1931 i va costar 45 milions de dòlars. A l’antena de l’Empire State és on es va penjar en King Kong en la clàssica pel·lícula el 1933. El 1970 va perdre el títol de l’edifici més alt del món. Tenim NY als nostres peus, una bonica imatge de la ciutat en miniatura que queda gravada a les nostres pupiles, mentre es van encenent els llums dels edificis al mateix ritme que el cel es va enfosquint. Cada dia l'il·luminen d’un color diferent, haurem de baixar per mirar-lo des d'una altre perspectiva i veure de quin color és avui.

A dormir poques hores per demà marxar cap a una nova ciutat, Washington DC, la capital.

Nevada Smith, Brooklyn i Times Square, agost de 2009

Bon dia a tots! Avui ens hem llevat una mica tard, el cansament ja es comença a acumular. Ens decidim a anar a buscar el metro, a veure si sabeu on anirem avui? .... doncs no! anem a l’East Village a passejar pels seus bonics carrers de cases i fins al mític Nevada Smiths. És un pub Irlandès ple de grans pantalles on emeten partits de diferents equips de futbol i és a on s’ubica la seu de la Penya Barcelonista de NY (el seu lema és: “where futbol is religon”. En Pau és inclús soci d’aquesta Penya, així que no podem obviar un partit com el d’avui on a les 16h juga el Barça- Athlètic de Bilbao. Hi ha molt d’ambient, la gent canta i crida a favor del seu equip, fins hi tot hi ha gent amb la samarreta del Barça, està ple de catalans! Estem per a tot arreu.

Després de l’eufòria, el Barça ha guanyat, anem a relaxar-nos tot creuant el Pont de Brooklyn caminant. És el primer pont penjant del món i tot un símbol pels neoyorquins. Estem uns 30 min. comptant les grans parades tècniques per fer les fotografies que ara tan contents us mireu. Les vistes a Manhattan són magnífiques, però com cada dia encalitjades.

Fem una visita ràpida a Brooklyn. La majoria dels seus habitants són negres, però nosaltres anirem a visitar un barri en concret, Williamsburg on justament són els que menys abunden. És curiós, però tota la ciutat de NY està segregada per barris amb zones més o menys grans que engloben ètnies, cultures, formes de pensar, religions, etc... molt diferents. El barri que visitarem avui consta de tres zones: els portorriquenys, els “moderns” i els jueus. Anem cap el barri jueu, ens assentem en un parc a descansar. Els jueus d’aquest barri són hasídics i dins d’aquests formen part de la secta Satmar, que són molt conservadors i estrictes, inclús no reconeixen l’estat d’Israel i creuen que el messies arribarà i fundarà el seu país. Els veiem d’aprop, parlen en Yiddish, i en Hebreu per resar. Els cartells que hi ha pel carrer estan escrits en Yiddish i inclús els autobusos són propis i conduits per ells mateixos. Els nens porten el kipah al cap i salten tots contents fent volar els dos rínxols que els pengen del davant de les seves orelles. Les dones discretes, vestint robes fosques i molt austeres, dissimulant els seus cabells sota un turbant, inclús apreciem algunes que porten perruca (potser per això hi ha tantes botigues de perruques per NY, no sabíem el perquè, i estem veiem que els jueus tenen molt i molt pes en aquest país) i els homes amb tratge negre i llarg i un sombrero com el del Màgic Andreu amb els rínxols ben llargs, fan que la seva presència no passi gens desapercebuda. Notem que no els agrada que els mirem, ni que els hi fem fotos. Viuen en una zona aïllada, força degradada i bruta, tot i que porten cotxes espectaculars, i se sap que són gent econòmicament bastant pudent. Encara no hem pogut parpadejar que ja canviem de zona i anem a veure els “moderns”, a Bedford Street, que són grups de gent molt jove vestits des de l’estil vintage i fins l’estil dels anys 80. Els nois van amb elàstics, pantalons molt cenyits i samarreta blanca imperi, els cabells amb la ralla de costat i com si no s’haguessin pentinat, i les noies amb vestidets de nenes, llacets, pentinats amb tupés i porten roba de l’època dels nostres avis, és realment impressionant de veure. És com si fossin actors de pel·lícules com Grease, i de l’estil. Ara ens passen pel costat uns que són Heavys, vestits amb indumentària negre i els cabells llargs, i uns altres que semblen monjos franciscans amb els hàbits i el cordó franciscà. Quin dia el d’avui, sembla ben ve que estiguem dins del rodatge d’una pel·lícula i que en un moment o altre sentirem: Talleu! I tots es trauran les disfresses.

S’ha fet fosc, agafem el metro i aprofitem per que en Pau faci unes fotillus a Times Square de nit, amb la gran lluminositat dels cartells, la multitud de gent i la gran quantitat de taxis que ens envolten.

Un altra dia que anirem a dormir tard, fins demà i visca el Barça!!

Times Square, Central Park i Chrysler Building, agost de 2009

El metro ens deixa a Times Square, la unió entre la 7a avinguda i Broadway. Està plena de cartells de neó lluminosos, leds i pantalles gegants on hi ha els anuncis de Coca-Cola, Corona, Samsung, Chevrolet, Toshiva, Yahoo, el musicals que fan actualment a Broadway, actualitzacions del mercat procedents de les principals cadenes CNN, BBC... i la demostració d’alta tecnologia en un edifici cilíndric amb informació del NASDAQ. Hi ha molta gent caminant en totes direccions, és un caos. Aquí hi ha les guixetes TKTS per comprar amb descomptes pel mateix dia les obres de teatre que es fan actualment, amb unes cues impressionants que decidim no fer. Veiem el “Vaquero desnudo”, que s’ha fet popular per que l’home és passeja per Times Square només amb uns calçotets i una guitarra i si li pagues 1$ es deixa fer una foto amb tu. Potser així ens guanyaríem millor la vida fins hi tot nosaltres, no?

Allà hi ha l’Hotel Marriot Marquis, agafem l’ascensor per fer una mica els xafarders. Primer hem de marcar el pis on volem anar i el marcador et diu quin ascensor has d’agafar de la A a la P, o inclús més. Pugem en el D i en un moment estem al pis 60, va molt ràpid. És transparent i podem veure tot l’hotel i el hall per dins que és força luxós.

No podíem obviar el Toys’R’us, amb una nòria immensa dins la botiga, en la qual es pot pujar. Els edificis més emblemàtics de la ciutat estan fets amb peces de Lego, aquests americans no tenen mida! Trobem la casa de la Barbi, quins records en la infantesa de l’Eva, però en Ken i la Skipper no hi són, es devien separar, i ara han fet moltíssimes versions de la mateixa Barbi, un bogeria.

Passem per davant l’Hotel Plaza on s’allotgen grans famosos, veiem sortir gent molt elegant però no sabem pas qui són.

Cap al Central Park! Passegem pels seus caminets, té unes dimensions gegantesques. Anem fins el llac menjant un Hot dog i ens estirem a descansar i prendre una mica el sol a una esplanada on la gent s’hi posa amb banyador a menjar una mica o fer uns refrescos. Hi ha el famós restaurant Tavern on the Green amb cotxes espectaculars aparcats al davant, i tauletes en un gran jardí il·luminat. Passem per l’Strawberry Fields un jardí amb un mosaic amb la paraula Imagine que honra a John Lenon.

En el 73 street West hi ha l’edifici Dakota, on vivia en John Lenon i on l’any 1980 el van assassinar.

Direcció sud passem pel Columbus Circle, on hi ha el Times Warner Centre, un complexe d’oci, compres i gastronomia que formen dues torres bessones que s’aprecien en el skyline de Manhattan.

A la 5a avinguda trobem les millors marques del grans dissenyadors com Bergdorf Goodman, Bulgari, Cartier, Versace, Ferragamo, Gucci, Gap... (aquestes botigues sense el preu marcat enlloc fa molta por entrar, per raons obvies, i no ho fem). Entremig entrem a la Nike Town i trobem un parell de peces de roba que ens fan el pes i ens firem. També hi ha la botiga de joies Tiffany, aquí però, només hi entrem per fer el tafaner. Hi ha boniques peces d’or i brillants amb molt poca gent disposada a pagar les grans quantitats que en demanen. També hi trobem la FAO Schwarz, una botiga de joguines i sobretot peluixos, força espectacular. Entrem a la Trump Tower, amb unes escales mecàniques que ens pugen a la planta superior i des d’on podem observar una gran cascada d’aigua que llisca per la paret del hall, en Donald Trump té molt de gust i diners.

Finalment veiem el Chrysler Building que és el segon edifici més alt de NY però no es pot visitar. L’arquitecte que el va construir va utilitzar símbols com rodes i tapes de radiadors d’acer inoxidable que s’assemblen als ornaments del capó dels cotxes Chrysler.

Fins aquí per avui, que hem de fer una laundry, comprar sopar i, sobretot, necessitem descansar, good night.

Guggenheim, MoMA, Rockefeller Center, agost de 2009

Bon dia a tots! Fem un cafetó i comencem la nostra ruta, avui museus. Agafem la línea verda del metro, però quina calor que fa a les estacions i quin fred fa dins el vagó, el nostre termostat corporal no ho aguanta!

Ens deixa a prop del museu Solomon R. Guggenheim que és l’únic edifici que Frank Lloyd Wright va construir a NY. És un edifici blanc que ascendeix en espiral fins acabar en una claraboia en forma de bòveda. Wright va ser un brillant arquitecte capaç de dissenyar edificis molt sòlids, pràctics i alhora d’espectaculars formes circulars en espais rectilinis. De la gran quantitat d’edificis que va dissenyar, que es poden veure en el museu en diferents planells, maquetes i imatges en 3D, se n’ha arribat a construir molt pocs. Trobem grans obres de Kandinsky, La dona planxant de Picasso, entre moltes d’altres.

Ara cap a visitar les grans sales del Museum of Modern Art (MoMA). L’arquitecte va construir l’edifici del museu i després el va emmarcar amb un nou edifici que el cobreix amb vidres per veure l’exterior. Les obres més admirades del museu per nosaltres són entre moltes d’altres: La Nit estrellada de Vincent Van Gogh, La persistència de la Memòria de Salvador Dalí (quadre que fa uns mesos estava exposat al Museu Dalí de Figueres i que també vem veure en directe) , Les senyoretes d’Avinyó de Pablo Picasso, L’ocell del món de Joan Miró, els Nenúfars de Monet, pel·lícules i audiovisuals, gravats i llibres il·lustrats, fotografia, escultura, la Gold Marilyn Monroe i les Campbell’s Soap Cans de l’Andy Warhol. En el nostre mosaic damunt la crònica hem afegit una gran obra falsa, a veure quin expert en història de l'art (sense ofendre a ningú) la troba primer?

Passem per davant d'un Deli, entrem, paguem, mengem i marxem.

Ens orientem i comencem a caminar cap a St. Patrick’s Cathedral, és de les catedrals més grans del món, tot hi que és espectacular no té res a envejar a la de Barcelona.

Anem entre la 5a i 6a avinguda, passem pel Radio City Music Hall, un dels teatres més coneguts del món. Continuem fins arribar al famós Rockefeller Center, ara ple de bars per a consumir i sense la mítica pista de gel ni l’enorme arbre de Nadal. Sabeu on està l’arbre ara? Si només hi és per Nadal, és que deu ésser de plàstic? Quines preguntes que us plantejo...

En Pau augmenta el ritme de caminar i la llargada de la seva ja llarga passa, ah!! la NBA Store. Es compra un pantaló de bàsquet a la secció de nens, és que les talles són enormes!! Però samarretes amb el 23 dels Chicago Bulls del mític Michael Jordan ens diuen que ja no es fabriquen, com pot ésser això!

Aprofitem que ja es comença a pondre el sol per pujar al Top of the Rock, l’observatori que hi ha a dalt de l’edifici del Rockefeller. Des d’aquí dalt tenim una vista privilegiada de tot Manhattan, veiem tots el gratacels des del Dakota, la Trump Tower, el Sony Building, el Waldorf Astoria, el Crysler i sobretot l’Empire State Building (avui il·luminada de color verd i vermell). En Pau busca un bon espai on plantar el petit trípode i alleujar les seves ànsies de fotografia.

Estem rebentats, fins demà, zzzz zzzzz...

Met, Central Station, Flatiron i Madison Sq Garden, agost de 2009

Comencem el dia d’avui amb una visita a un dels grans museus de la ciutat, el Metropolitan Museum of Art (Met). Aquest museu és enorme, té una gran col·lecció aparentment interminable. Fem una selecció del que volem anar a veure: l’art egipci amb diferents tombes de mòmies, estàtues, papirs i el Temple de Dendur; l’art grec i romà amb escultures i joies; l’art modern on trobem pintures de Picasso, Miró, Roy Lichtenstein i molts d’altres; pintures europees amb grans quadres de Van Gogh, Dalí, Monet, Johan Christian Dahl i una infinitat d’etcs més.

Necessitem omplir l’estomac, una Big Burger amb coca-cola ens va perfecte. Sembla que a avui ens acompanyarà un xirimiri tot el dia i nosaltres sense paraigua!

Agafem el metro fins a la Gran Central Terminal, la principal estació de ferrocarrils de NY amb un gran vestíbul central, dels més grans del món. Hi ha un gran bullici de gent que van amunt i avall, és preciós observar-ho des de dalt de les grans escales, on en un lateral en Michael Jordan hi té un restaurant molt xic.

Anem cap al Gramercy Park que és l’únic parc privat de la ciutat, exclusiu pels residents de la zona. Continuem caminant fins a Union Square, plaça molt concorreguda, amb molta gent jove i peculiar.

Pugem per Broadway fins al Madison Square Park des d’on podem observar el famós Flatiron (en forma de planxa), que va ser el primer gratacels i es va construir el 1903.

Continuem direcció cap al midtown fins a la Pennsylvania (Pen) Station. Al costat hi ha l’espectacular, i ara ja il·luminat, Madison Square Garden que és l’estadi dels New York Knicks i dels New York Rangers. Podem accedir a l’interior, però avui fan un concert i no ens deixen visitar l’estadi. A prop hi ha la monumental General Post Office (oficina de correus).

Passem per la famosa Fashion Avenue (7a av.) on hi ha el conegudíssim Macy’s, un dels magatzems més grans del món. Hi ha moltíssimes coses per triar i remenar, bolsos, perfums, roba..., però l’Eva es compra unes ulleres d’un dissenyador americà a la última moda. Et fan unes targetes internacionals d’estalvi del 10%, dada important per les butxaques!

Fins demà, que també ens espera un altre gran dia!