La Mar a la seva primera cursa

Aquest any tornem a fer la Cursa del Corte Inglés, tot i que d’una forma molt diferent…

Agafem el tren a Premià i cap a les 9h arribem a Plaça Catalunya. Bufff, aquest any hi ha molta gent. Hem quedat al quiosc del Corte Inglés com tanta altra gent, però sortosament aconseguim trobar-nos amb una part dels amics, el Guti i la Naroa i la Neus i l’Edu.

9:30h Comença la cursa! ells intenten córrer esquivant a la multitud de gent i així aconsegueixen avançar posicions. Nosaltres no podem, anem amb el cotxet i la Mar. És la primera cursa que participem tots 3! Quina emoció...

Tot i anar amb el cotxet ens agradaria poder córrer una miqueta, però ens resulta quasi impossible durant tota la cursa, hi ha molta gent i la majoria van caminant, inclús molta gent joveneta. Hi ha moments que som nosaltres els únics que intentem córrer una mica. M’agrada poder anar pel mig dels carrers i avingudes de Barcelona sense cotxes, i sobretot fer la volta a l’Estadi Olímpic de Montjuïc. 

La Mar dorm tota la Cursa. A l'entrar a l’Estadi obre un ull però amb tanta gent i tant soroll decideix tornar a dormir fins al final.

Sí, sí, per fi arribem, amb un temps de 2:10h. Això no ha estat la cursa del Corte Inglés, sinó la passejada del Corte Inglés!

Un cop acabada la Cursa ens trobem amb l’Esther, el Nacho i la Marta i ja tornem amb el tren cap a casa.  Ha estat una bona jornada esportiva malgrat la multitud. La Mar podrà explicar que ha fet la primera cursa! 

La Mar a la neu de la Cerdanya

Aquesta Setmana Santa aprofitem per portar la Mar a la Cerdanya, mai ha anat tant lluny i serà la primera vegada que dormi fora de casa.

El dimecres al matí posem les maletes al cotxe i cap a Càldegues. El trajecte és plàcid, ningú a la carretera i la Mar dorm al seu maxicosi. Parem al Restaurant Cadí a fer un mos i continuem el trajecte.

Està molt emocionada quan arribem, moltes coses noves i els avis que ens esperen. Li costa adormir-se, deu notar que no som a casa...

L’endemà és lleva amb energia, la carreguem a la motxilla i anem a fer un passeig des d’Alp fins a l’església romànica de Santa Maria de Mosoll. S’ho mira tot, i tenim molta expectació al voltant de la reacció que farà quan vegi una vaca. Quan tot d'una passem per davant d’una vaca solitària en un prat i no li fa ni cas! A la tarda anem a presentar en societat a la Mar al Josep Maria i la Teresa, i la Mar ja en té prou per avui. A la banyera, a sopar i al llit!

Ens llevem amb un temps assolellat, perfecte per sortir de passeig amb el cotxet pel poble de Càldegues. Anem a visitar les gallines i vaques, que segueixen sense impressionar a la Mar. Després anem a jugar al parc infantil, i la petita seu damunt la gespa mentre amb les manetes va tocant les herbes i descobrint coses noves, això li agrada molt. A menjar i després cau rendida de son.

Avui anem a tocar neu. L'avi Nué ens fa anar ben calçats perquè ha preparat una ruta a peu per la neu des del Refugi de Fornells dels boscos de Font Romeu fins arribar a la zona de Bolquera a les pistes d’esquí de Font Romeu. És una passejada curteta i fàcil per la neu, fins i tot quan comença a nevar tímidament. La Mar veu neu per primera vegada i, com no, en menja i tot! A la nit sopem una bona fondue de comté, beaufort i emmental, que algun dia compartirem amb ella. I a dormir!

Per rematar les vacances no podíem deixar passar el típic passeig per Puigcerdà, pels carrers de les botigues, a comprar la Mona i a fer una volta pels preciós llac de Puigcerdà.

Dilluns de Pasqua matí, seguint la tradició, anem a dinar la Mona a casa els avis de Vilassar.

La Mar a Montserrat

Avui ens llevem ben aviat, anem a fer la segona excursió muntanyenca amb la Mar. Anem a un indret molt emblemàtic, Montserrat! 

Agafem el cotxe fins al pàrquing gratuït que hi ha situat al peu del cremallera de Montserrat. Allà ens trobem amb el grup d’amics, en Jordi, el Guti, la Naroa... ens carreguem la Mar a la seva motxilla i comencem a caminar direcció al Monestir. Fa un dia esplèndid, quin sol! Protegim la Mar amb un barret i unes fantàstiques ulleres de sol, ideals per la ocasió, que llueix amb satisfacció. 

A mig camí, ens trobem amb la Neus i l’Edu, no pas per casualitat, sinó que li fem una sorpresa tots els amics per celebrar el seu 30 aniversari. La Mar amb la nostra ajuda li fa entrega d’una rosa, és la segona que rep i les altres 28 li van entregant amics i família, estratègicament situats, a mesura que el camí s’apropa al Monestir.

Durada de l’ascensió unes 2h, a pas lent i relaxat, i amb una parada tècnica per menjar i hidratar-nos. Ascensió molt fàcil, no presenta cap dificultat.

Arribem al Monestir, la Mar s’ho està passant molt bé, mirant cap un costat i cap a l’altre. Aquí ens trobem amb la resta d’amics, Sara, Ernest, Ira, Obach, Anna, Miso, Maja (amb la seva panxeta), Edgard, Anna i els pares i resta de família i amics de la Neus. 

Fem una visita ràpida al Monestir, la Moreneta un altre dia que hi ha massa cua. I ara a dinar tots junts! Al poble de Marganell, ens esperen a Can Font un menjar boníssim per posar la cirereta a la jornada.

Primer cim amb la Mar

Avui ens llevem amb un dia molt solejat desprès d’uns dies de temporal de vent, pluja i una mica de neu. Aprofitem per anar a fer el primer cim amb la Mar. Quin cim serà?

No podia ser cap altre. Agafem el cotxe cap a Cabrils fins a la zona d’aparcament. Allà ens carreguem la Mar a la motxilla Boba que avui estrenem i cap amunt per la pista forestal. La Mar dorm tota l’ascensió que fem amb 45 minuts. Mengem una poma, un plàtan i ens hidratem mentre gaudim de les vistes del Maresme, des de Barcelona fins a Mataró, i del mar Mediterrani fins al Montseny nevat. La Mar s’està despertant, riallera i contenta com sempre, mira cap un costat i cap a l’altre, sembla que li agrada. Ara que s’ha despertat aprofitem per ensenyar-li les ruïnes del Castell de Burriac, situat a 387’5 m del nivell del mar. Pugem a dalt de la Torre, avui està oberta, per gaudir de tot el paisatge en el punt més alt. La Mar s’ho està passant molt bé! Quines rialles! 

Durant la baixada està ben desperta, d’allò més còmoda a la seva motxilla ergonòmica, i mirant cap a cada costat per no perdre’s res de res. Baixem per la mateixa pista forestal, bon camí i fàcil de fer.

Primer cim aconseguit, molt bé Mar!