Una setmana santa més a la Cerdanya, definitivament és el nostre racó preferit per passar aquestes dates.
Aquesta vegada, però, no tenim previst fer activitats d’alta muntanya, hem de ser curosos amb la nova situació que es gesta i prendre’ns les vacances amb la calma i tranquil·litat que correspon a l'ocasió. Aquesta factor diferencial és, ni més ni menys, que el cigronet o cigroneta que l’Eva du dins seu! Quina emoció parlar-ne per primer cop al blog. Fins ara l'Eva s’ha trobat molt bé i ara, que comença el segon trimestre, la panxa comença a fer-se visible.
Les primeres hores a la Cerdanya tenim una treva meteorològica i ho aprofitem per fer una passejadeta generosa per cadascun dels racons d’Alp, cap al tard, que l’aigua cau amb força, descansem al petit però acollidor apartament.
L’endemà, el sol ja brilla i aprofitem per treure-li partit a al bon dia que fa, passejant i fent fotos pel poble de Càldegues, i ens assabentem que l’escola la Bressola tanca l’any que ve, que trist. Però, de fet, avui no hem anat enlloc perquè esperàvem la visita del Miso i la Maja que s’ha retrassat per una problema tècnic al cotxe del bosni. Per fi, arriben a l’hora de dinar (tard), i podem felicitar al Miso que avui fa 32 anys!
A la tarda, els hi organitzem una visita per Mont-Lluís, un poble emmurallat, molt autèntic, que té una fortificació militar, i després, just abans de la posta del sòl, els portem a conèixer Llívia i la seva història, que l’ha acabat convertint en un enclavament català a territori francès.
El darrer dia sencer toca el plat fort, anem al Peu del Cadí per gaudir del magnífic dia que ens fa i de les espectaculars vistes de la Serra del Cadí nevada.
Deixem el cotxe a Estana i des d’aquest pintoresc poble perdut enmig dels Pirineus, iniciem l’excursió cap a Prat de Cadí. És una excursió fàcil, però el Miso i la Maja, que no estan habituats a caminar per la muntanya i no porten un bon calçat, suen la cansalada l’hora de pujada fins a l’objectiu. L’esforç, té el seu premi. Primer per les magnífiques vistes del Cadí i posteriorment a la baixada pel magnífica dinar casolà que ens preparen a Cal Basté.
Definitivament una bona rúbrica pel pont de setmana santa, amb magnífica companyia.
1 comentari:
Encara que tard, he llegit la crònica de setmana santa. Aquesta cigroneta -ara ja sabem que és cigroneta- va poder gaudir d'uns dies ben tranquils i això segur que li va anar d'allò més bé. Enhorabona!!!
Publica un comentari a l'entrada