divendres, 29 d’abril del 2011

Setmana Santa a la Cerdanya


Sortim el dijous a la tarda de Premià de Mar cap a Càldegues, la Cerdanya. No trobem gens de trànsit i a les 20:30h ja fem una parada al Carrefour de Puigcerdà per omplir bé la nevera. Un cop a casa sopem un pa amb tomàquet amb embotits, formatge de vaca i l’appenzell que tan ens agrada, tot acompanyat d’un Izadi (Rioja criança 2006), una delícia. Caiem molt ràpid al llit, un gran cansament s’apodera de nosaltres....

Ens llevem tard i esmorzem unes torradetes amb melmelada i un cafè. La previsió meteorològica augura mal temps, núvols i inclús pluja. De moment encara veiem el sol i decidim sortir en bici abans que arribin els núvols. Pedalem direcció l’estació de tren de Puigcerdà per la carretera, creuem pel pont de la via del tren i agafem un trencall a la dreta direcció Guils-Saneja. A 200m passem per un pont romànic a Sant Martí d’Aravó, compte amb el semàfor. Després del càmping entrem al poble de Saneja i ens dirigim cap a l’església. Seguim el GR fins al final del poble. S’acaba l’asfalt i trobem un tram pedregós (deixem una pista a la dreta que va a Iravals) és un tram amb força desnivell i força dur. He de baixar de la bici, no puc... fins que arribem a una carretera i l’agafem cap a l’esquerra direcció Gils, després seguim recte per una pista i entrem al poble de Gils. Veiem varies fonts en aquest poblet, és bonic. Fem una parada per recuperar forces, la pujada ha estat dura. Pensàvem fer una ruta més llarga però els ocells voleien baix i els núvols creixen i s’aproximen. Tornem enrere sobre les nostres pedalades però ens desviem en un petit camí per on hi passa un Rierol fins a La Tor de Querol. A partir d’aquí, ja circulem per camí asfaltat i seguim la via del tren pel pla d’Enveig. Des d’aquest petit poble surt una carretera direcció Ur i ja està indicat per carretera la tornada cap a Càldegues. El temps ens ha respectat. Arribem a casa perfecte per fer una mica d’estiraments i dinar un bon tros de carn amb amanida.

Ens llevem l'endemà, és el dia de Sant Jordi. Anem a passejar per Puigcerdà, tota la zona del llac i la plaça de l’església a mirar llibres i olorar roses. Fem un petit descans per fer els canvis del Supermanager, que tot i no sé el nostre millor any no fos cas que se’ns oblidés! Després anem cap a Llívia, on hi ha una fira artesana pels seus carrerons. Passegem pel poblet francés de Saillagouse i visitem Err (hi ha un parc d'atraccions aquàtiques que obren a l'estiu, ideal per a nens).

Avui anem cap a Andorra, a prop de Sant Julià hi ha un poblet que és diu Santa Coloma, allà farem la Via ferrada de Sant Vicenç d'Enclar. Al arribar a Santa Coloma hi ha una rotonda ovalada, en forma de 8, la passem i més enllà ja ens indica la direcció de la via ferrata. Hi ha uns bancs de fusta i el panell informatiu de la ferrata. Comencem pujant per un bosc uns 15 minuts seguint les marques grogues. Duració ferrata: 1:30h. Aquesta via està molt ben equipada, per això és ideal per la majoria de principiants però hi ha un pas força desplomat que requereix força de braços, es tracta de passar-la ràpid per no cansar-te i un cop passada pots descansar per poder continuar. Hi ha trams que estan equipats amb cadenes, fem alguns flanqueigs i aprofitem l’esquerda de la roca per posar els peus i seguir avançant. A l’arribar a dalt ens trobem amb la bonica Ermita de Sant Vicenç d'Enclar i les immenses vistes que ens ofereix. Hi va haver uns despreniments per sobre la tartera importants el 2008 i en el camí de descens s'ha d'anar en compte no ficar-s’hi perquè hi ha camins tallats amb la indicació del camí correcte. Anem baixant pel caminet entre la tartera durant uns 20 minuts. Perfecte, una altre ferrata a la nostra llista personal!

Ara a mirar botigues per Andorra, que no sigui dit! Un cop tornats a la Cerdanya, l'esforç físic d'avui el compensarem sopant una fondue de formatges (emental, appenzell i beaufort) exquisida!! Cada dia la cuinem millor!

Avui ja és dilluns de Pasqua, anem a Llívia a comprar una Mona i baixem a dinar amb la família. Bona Mona a tots!

2 comentaris:

Esther ha dit...

Escolta, un dia ens haureu de fer una fondue de formatge d'aquestes que expliques!!!

M'alegro que us ho passessiu tan bé.

Petons,

Esther

Eva Farrerons ha dit...

I tant, però per fer la fondue hem de pujar a la Cerdanya, així que quan vulgueu!!!

1 petó!