dimarts, 6 d’abril del 2010

Setmana Santa a la Cerdanya, abril de 2010

Dimecres:

Hem plegat de treballar, per nosaltres avui comença la Setmana Santa. Fem les maletes, carreguem les bicis al cotxe i cap a la Cerdanya. No trobem gaire caravana i amb una mica de sort arribarem just per veure la segona part de l’Arsenal- Barça. Malauradament no tenim l’aparell de TDT a casa i ens hem de conformar escoltant l’empat final a 2 per la ràdio.


Dijous:

Ens llevem tardet que estem de vacances, i cap al Carrefour de Bourg-Madame a proveir-nos de menjar per passar aquests dies, pasta, patés, formatges francesos, iogurts de la formatgeria de llívia, mmm...

Avui fem una petita ruta en bicicleta per escalfar els músculs. Passem per diferents poblets, a Llívia anem a la Farmàcia, que encara està en reformes i passem per la plaça plena de restaurants i continuem cap a Ur i Bourg-Madame, són uns 20 km. Bonica i fàcil ruta amb trams de carretera.

Ens dutxem ràpid, ja arriben els nostres amics, són la Cristina i en Jordi. Els portem a visitar Llívia, aquest cop però amb cotxe, tot aprofitant l’esdeveniment esportiu de la tarda. Passegem i busquem un bar on fan el Barça-Madrid de bàsquet. Victòria blaugrana!

Després tornem a casa, mirem l’últim capítol de Lost i a dormir aviat que demà ens espera un llarg dia.

Bona nit!


Divendres:

Sona els despertador a les 8:45h. Agafem els entrepans, l’aigua, les bambes i tot l’equipament per fer vies ferrades. Tots dins el cotxe ens dirigim cap Andorra, concretament a la Parròquia de Canillo, tot i que abans deixem a en Jordi i la Cris a Escaldes, on fan ruta comercial. A Canillo, ens espera la via ferrada Directíssima del Roc del Quer (al costat del Canal de la Mora, via que ja hem fet). Hi ha bastant de neu a les muntanyes però la via sembla neta i apte per fer l’ascensió. Ens col·loquem l’arnés, el dissipador, les cintes exprés per si necessitem descansar i, som-hi! La paret comença força dreta, em costa començar, la cama em tremola de l’emoció (sóc l’Eva), és una sensació indescriptible la que se sent estan aquí dalt penjat. Un cop passat el primer tram ja em sento més còmoda. Està molt ben equipada, amb algunes presses curioses d’escalada. Hi ha trams aeris força espectaculars amb un parell de trams extraplomats, que requereixen força de braços i que superem amb agilitat. Arribem a dalt, fem una mica d’estiraments musculars des de Mirador del Roc del Quer, amb unes vistes precioses de Canillo. Buufff! Una via més a la llista de reptes aconseguits, uuau! El descens, seguint un camí a mà dreta és curt però molt bonic, amb algunes plaques grans de neu entre els arbres que ens fan patinar i mullar els peus.


Desnivell: 358 m

Recorregut: 550 m

Durada: 1h pujada i 45 min baixada


Un cop al cotxe ens canviem de roba i cap al centre d’Andorra la Vella. Passegem per l’Avinguda Carlemany i cap a dinar al mític Don Denis. Està ple de botigues, inclús un nou centre comercial enorme, entrem al Viladomat i als Piryneés, les típiques botigues d’Andorra. Ja estem cansats, tornem cap a Càldegas.

Ens dutxem i a preparar el sopar que avui tenim sopar del bo! La Cristina prepara una amanida suculenta, en Jordi destapa l’ampolla de vi blanc francès, l’Eva talla llesquetes de pa i prepara la taula, en Pau talla els tres tipus de formatges francesos i els posa a l’aparell de la fondue amb un got de vi blanc, encén el foc i a remenar!!

Mmmm, que bo!! Suquem els trossos de pa a la barreja de formatges i devorem, quina gana que tenim. Després d’un dia intens d’esport, em cremat molta energia, necessitem recuperar les forces. Ara a pair jugant a l’Scrabble i cap a dormir. Per cert, existeix la paraula arrufar?


Dissabte:

Avui anem a visitar Puigcerdà. Pugem fins al llac, on un sol esplèndid crea reflexes perfectes en les seves aigües. Hi ha dos cignes que festegen i ens deleiten amb les seves danses amoroses, tot hi que sembla que la femella es fa rogar bastant... Anem al centre, a la plaça del campanar, l’han arreglat aquest any, l’han fet tota per a vianants, amb un parc infantil, bancs... ve de gust passejar-hi. Anem fins a l’Ajuntament per gaudir de les vistes del Cadí que ens ofereix la plaça, passant pels carrers plens de botigues i de molta gent comprant i passejant.

Ens despedim dels nostres amics, que tingueu bona tornada amb cotxe!

Les pastisseries estan plenes de Mones, pastissos i no ens podem estar de comprar bunyols, alguns farcits de crema per portar aquesta nit ja que ens han convidat a sopar en Lluís i la Catherine. Ens ofereixen un bon aperitiu amb champagne. Una sopa calenta de xampinyons, que amb el fred de la Cerdanya ens be molt de gust, i calamars farcits amb arròs. Maduixots amb nata, i els bunyols de postres. Tot això acompanyat d’una bona conversa i fotos del petit Nathanael que cada dia està més gran.


Diumenge:

Ens llevem tard. En Pau em prepara una bona tassa de xocolata per esmorzar. Ens ha de donar prou energia per fer la ruta en bici que tenim prevista.


Ruta: 45 Km

Duració: 4:30 h


Sortim de Càldegas direcció Puigcerdà per la carretera de Bourg-Madame i ens dirigim cap a Queixans per un camí paral·lel al riu Segre. Continuem pedalant cap al Vilar d’Urtx i seguim cap a Escadarcs i Estoll. Per una camí esfaltat seguim direcció l’Aeròdrom d’Alp fins a Sanavastre, passem pel costat de la mina i cap a Molí de Prats. Passem per rierols i bassals de fang que ens deixen la bici i tots nosaltres ben enfangats. Arribem a la part més allunyada del recorregut. Pedalem per Sansó i ens dirigim a Prats, el Plà i fins la Tartera. Creuem el riu la Vallirota fins a Mossoll, passem per la seva esglèsia i seguim fins a Alp. Retornem agafant un tros de carretera i a Queixans agafem el camí de sorra d’abans paral·lel a la carretera que ens duu fins a Puigcerdà. Per la carretera de Bourg-Madame arribem a Càldegas. Ens fa un dia preciós de sol durant tot el trajecte, però a la tornada comença de fer un vent en contra que ens dificulta molt la pedalada. Els nostres petits quàdriceps pateixen de valent però aconseguim pedalar contra el vent i arribem extasiats a casa desprès d’una bonica excursió per les entranyes de la Cerdanya.

Sopem escoltant el Barça de futbol per RAC1. Quina setmana santa més esportiva! I el color blaugrana torna a guanyar!


Dilluns:

Avui ja tornem, s’han acabat les mini vacances. Ens toca recollir-ho tot. Per Catalunya Informació ens diuen que l’operació retorn està essent esglaonada i que no hi ha massa retenció. Després de dinar marxem, no trobem gens de caravana, amb 2 horetes ja som a casa un altre cop.


Fins la propera, bona Mona per tots!



3 comentaris:

Anònim ha dit...

Aquesta via em sona :-)

Sóc l'Arnau!! Records i més cròniques!

Pau Vilaplana ha dit...

Arnaaaau!!

Et confons de via, aquesta és a Andorra, el Roc del Quer... molt recomanable!

Abraçada

Eva Farrerons ha dit...

Per esclarir el tema de les Caramelles: són cançons i balls populars que canten per Pasqua els nens i nenes del poble amb els vestits tradicionals. Les caramelles tenien una temàtica religiosa, però en els últims temps han agafat un to festiu i un caire satíric sobre fets d'actualitat de cada poble.
Això és el que us puc dir de les Caramelles!!