XXI Caminada Ripollet – Montserrat, abril de 2008

Es va celebrar la tradicional caminada Ripollet-Montserrat, que enguany feia la 21ena edició. Aquesta vegada l’equip va ser format per a dos insensats. L’un va venir expressament des de Madrid, enganyat per la seva inconsciència, amb la voluntat de tastar-se en aquesta llarga caminada i descobrir que 12 hores diàries tancat a l’oficina, evidentment, passa factura. L’altre foll, repetia per 3a vegada una caminada que dóna el tret de sortida a les excursions primaverals.

A 47 quilòmetres ens esperava la Moreneta de Montserrat.

La caminada, que en un 90% de recorregut transcórrer per pistes de terra o camins de muntanya, s’inicia a les 5.00h a l’ajuntament i comencen els primers quilòmetres remuntant la llera del riu Ripoll al seu pas per Ripollet, Barberà i Sabadell (pk 0-11). Al pk 14 creuem el Bosc de Can Déu i ens dirigim cap a Terrassa a on passem per Can Montllor, la carretera de Terrassa a Castellar (a on surten els primers rajos de llum) i l’avinguda de les Arenes. Fins aquí el ritme és molt bo, portem unes 3 hores de camí.

La Cruïlla del Pla de Bonaire (pk 22) és l’inici del primer gran desnivell a assolir ja que ens dirigim cap Sant Llorenç del Munt i la Serra de l’Obac. Arribem a la casa Nova de l’Obac al pk 30. En aquest punt, ja es mostren els primers símptomes de flaquesa i a la conversa hi sobrevola la paraula “no puc més”. Aprofitem per menjar una mica, beure força i posar-nos alguna que altre tirita, ja que les butllofes han començat a fer acte de presència. Els 5 quilòmetres següents que creuen el Mas de les Vendranes, el Torrent del Teix i el Collet de Vacarisses es fan llarguíssims i el nostre ritme ja és lent, molt lent, i ens veiem superats per molts companys de travessa.

Finalment, arribem a l’esperat avituallament de les botifarres (pk 35) a Vacarisses. Aquesta és la parada més llarga. L’objectiu d’intentar fer un bon temps, ha passat a millor vida i ara el nostre cervell, necessita ser enganyat per un bon mos. La botifarra està boníssima i les braves que l’acompanyen són una llaminadura, però abans de caure en la temptació de fer una segona botifarra i abandonar les nostres ànimes al més gran dels pecats, decidim reprendre la marxa i afrontar amb unes condicions pèssimes els darrers quilòmetres. A algú se li ha ocorregut la brillant idea de plantejar que els 12 quilòmetres que ens falten és com una cursa del Corte Inglés, i això, a aquestes alçades fa molt de mal.

Superem la temptació d’agafar el tren a l’estació de Vacarisses (pk 37) i, amb un estat físic lamentable, travessem infinitats d’urbanitzacions que semblen no acabar mai fins arribar a Monistrol de Montserrat (pk 42,5).

Ara, ens queda el més difícil, les nostres cames porten 42,5 quilòmetres amb 9 hores gairebé sense parar. L’últim alè, ens serveix per afrontar el fort desnivell que ens separa de la meta. Passem pel camí de les canals, el camí dels tres quarts, el camí de l’aigua, el camí de la Santa Cova i afrontem els últims metres amb les reserves als mínims, les cames ja no responen, ja no caminem, deambulem, les articulacions han patit massa, els genolls, els turmells fins i tot els malucs, però la il.lusió d’assolir el gran repte pot amb els mals i ara sí, arribem al desitjat final de la caminada, el Monestir de Montserrat (pk 47).

Montserrat és, segons la tradició, la muntanya més important i misteriosa de Catalunya. Situada a cavall de les comarques del Bages, l'Anoia i el Baix Llobregat, s'hi aixeca una abadia benedictina consagrada a la Mare de Déu de Montserrat, una marededéu trobada.

El nom prové de la paraula mont, muntanya, i serrat, cadena muntanyosa. Tant serrat com serralada provenen de serra (un seguit de muntanyes), i precisament aquesta paraula deriva del llatí serra, que és el nom de l'instrument per serrar (o xerrac), per la forma que tenen les muntanyes encadenades una al costat de l'altra, que fan pensar en dents de serra. Precisament en les representacions heràldiques, Montserrat apareix com un grapat de muntanyes d'or sobre camper de gules, amb una serra d'or tallant-les pel damunt.


Distància: 47km (90% de corriols, pistes o camins de terra).

Alçada màxima: 750m

Desnivell teòric acumulat: 1.300m

Desnivell de baixada: 750m