Viatge a Madrid, gener de 2008

Madrid és la capital del Regne d'Espanya. Està situada al centre de la Península Ibèrica. Té una població de 3.187.062 habitants. A més, Madrid també és capital de la província i de la comunitat autònoma del mateix nom. La seva àrea metropolitana és la més gran de la península i compta ja amb 5.843.031 habitants.

La delegació catalana encarregada de visitar el nostre compatriota destinat a l’estranger, ha quedat representada per 4 dels 5 magnífics. Miso, ue!; Jordi, ue!; Eva, ue!; Pau, ue!

La peça que completa el pentàgon màgic es diu Edgard, ue! Ell és el mestre de cerimònies encarregat d’acollir-nos, guiar-nos i entrenar-nos per superar les adversitats que ens podem trobar, a la capital, traduïdes en quilòmetres d’asfalt, entrepans de calamars, cerveses a mig matí, ossos (els de l’arboç)...

L’entrenament es tradueix en una classe de nivell avançat per practicar els nous usos lingüístics els quals ens hem hagut d’acostumar per tal de passar desapercebuts en la densa colònia castiza:

Ells diuen "perro viejo" i "mosquita muerta" allà on nosaltres diem: "gat vell" i "gata maula".

La sort màxima de la rifa és un masculí "el gordo", allà, i un femení, "la grossa", aquí.

De la dona de Sant Josep els espanyols destaquen que sigui "Virgen" i nosaltres que sigui "Mare (de Déu)".

Ells paguen "impuestos", que ve d'"imponer", i nosaltres "contribucions" que ve de "contribuir".

Els espanyols desvergonyits ho són del tot, no tenen gens ni mica de vergonya, ja que són uns sinvergüenzas", mentre que els corresponents catalans són, només, uns "poca-vergonyes".

Com a mesura preventiva o deslliuradora, ells toquen "madera" quan nosaltres toquem "ferro".

Allà celebren cada any les "Navidades" mentre que aquí amb un sol "Nadal" anual ja en tenim prou, com en tenim prou també amb un "bon dia" i una "bona nit" cada vint-i-quatre hores, enfront dels seus, múltiples buenos días" i "buenas noches" diaris.

Dels ous de gallina que no són blancs, ells en diuen "morenos" i nosaltres "rossos", colors que s'oposen habitualment parlant dels cabells de les persones.

Dels genitals femenins, allà en diuen vulgarment "almeja" i aquí "figa", mots que designen dues realitats tan diferents com és un mol·lusc salat, aspre, dur, grisenc i difícil d'obrir, en un cas, i, en l'altre, un fruit dolç, sucós, tou, rogenc i de tacte agradable i fàcil.

Mentre ells "hablan" -i fan!- aquí "enraonem", és a dir, fem anar la raó, sense èxit, tanmateix.

Allà per ensenyar alguna cosa a algú "adiestran" i aquí "ensinistrem". Més enllà dels conceptes polítics actuals, els uns basen l'ensenyament sobre la "destra" (dreta) i els altres sobre la sinistra"(esquerra)...

Tota una concepció del món, doncs, s’endevina rere cada mot d'una llengua, perquè la llengua és l’expressió d’un comportament col·lectiu, d'una psicologia nacional, diferent, no pas millor o pitjor que altres. No es tracta, en conseqüència, de traduir només, sinó d’entendre. Per això, tots els qui han canviat de llengua a casa, al carrer, al treball, no únicament canvien de llengua. També canvien de punt de vista.

Gràcies Edgard! Tornarem!

Excursió al Puigmal, juliol de 2007

El Puigmal, amb 2.910 metres, és la muntanya més alta de la província de Girona i de tot el Pirineu Oriental Català. Està situat entre la comarca del Ripollès i la Cerdanya francesa. És un dels pics mítics de l'excursionisme català i, per aquest motiu, als mesos d'estiu els seus vessants es converteixen en autèntiques processons de gent (no ens deixéssim pas el ciri!). El seu nom, Puigmal, és sinònim de "puigmajor" (cim major) i és anomenat també Puigmal d'Er a l'Alta Cerdanya.

Està situat entre els termes municipals de Queralbs (Ripollès) i Er (Alta Cerdanya) i s'alça com el més alt dels cims que configuren l'anomenada Gran Olla, que rodeja la vall de Núria. És un pic ample i arrodonit i la seva ascensió és senzilla si les condicions climàtiques no són molt adverses. Al seu cim hi ha la una creu de ferro forjat i una placa amb versos de Mossèn Cinto Verdaguer:

«De puig en puig pel coll de Finestrelles s'enfilen del Puigmal a l'alta cima tota la terra que el meu cor estima des d'ací es veu en serres onejar». La Ruta prevista per aquest cim, és una de les clàssiques i tradicionals per l'excursionista català. Però nosaltres hi afegirem una llarga parada nocturna per a dormir al costat mateix del Santuari de Núria.

Comença a Fontalba i en aproximadament una hora i mitja, ens conduirà fins al santuari de Núria.

En aquest punt farem la plantada de la tenda (l'alberg està a topeee!! i no hi ha places... ooohh).

Des del santuari, començarem un camí senzill en direcció oest travessant el bosc de Sant Gil, des d'on seguirem el curs del torrent endinsant-nos a la coma de l'Embut i arribant finalment a un pluviòmetre. A partir d'aquí el camí es torna més rocós amb el pendent més pronunciat i s'ha de superar una feixuga tartera (si Edgard si! una altre!). Un cop arribats a la creu del cim haurem fet uns 900 metres de desnivell des del Santuari de Núria en unes dues o tres hores (depèn de les fotos que tinguem ganes de fer).

La tornada a Fontalba la farem per la vessant sud.

Alçada màxima: 2.910m

Desnivell teòric: 900m

Ver mapa más grande

Excursió al Bassegoda, juny de 2007

El nostre segon gran repte, en la conquesta dels cims més emblemàtics de Catalunya, ens portarà a la Comarca de la Garrotxa. La Garrotxa és una comarca pre-pirinenca que limita amb les comarques del Ripollès, Osona, la Selva, el Gironès, el Pla de l'Estany , l'Alt Empordà i el Vallespir. Té una extensió de 735,39 km2 i una població de 52.834 habitants. Comprèn l'alta conca del Fluvià i les capçaleres de les rieres d'Amer i de Llémena.

Justament un dels seus "sub-afluents" que neix a l'Alta Garrotxa, a la vall de Sant Aniol, ens acompanyarà en l'inici de la nostre excursió cap al Puig de Bassegoda. Està situat entre els municipis de Montagut i d'Albanyà. La seva característica forma punxeguda, la seva alçada i el fet d'estar aïllat dels altres cims més propers el fan fàcilment identificable.

El Puig de Bassegoda és el cim més emblemàtic de l'Alta Garrotxa (Girona), que encara que no és el cim més alt de la comarca, amb els seus 1373 metres gaudeix d'una vista excel·lent. Nosaltres farem la ruta proposada a la imatge que us adjunto. A més, el desnivell acumulat i la grimpada final, li donen un atractiu afegit. La grimpada farà contenta a una persona en particular, que s'ha descobert com un cul inquiet i que li agrada enfilar-se per les parets (en el bon i literal sentit de l'expressió)....

Al cim, hi ha una placa commemorativa on es recorda que Marià Vayreda (Olot, 1853 - 1903) fou un escriptor i pintor català. Hi va situar el començament de la Punyalada.

Dalt del Puig de Bassegoda, com posat exprés per a confort de l'excursionista afadigat, hi ha un canapè de blaníssima herba i sòlid respatller de pedra, on algun temps jo m'hi asseia sovint, contemplant sempre amb el mateix interès el grandiós panorama que s'estenia a mos peus.

Alçada màxima: 1.373 m

Desnivell teòric: 1.000 m

Ver mapa más grande

Excursió al Pedraforca, maig de 2007

El Pedraforca és una de les muntanyes més emblemàtiques de Catalunya. Té una forma molt peculiar, ja que està formada per dues carenes paral·leles (els pollegons) unides per un coll (l'Enforcadura). El Pollegó superior té una altura de 2.497 metres (amb un cim secundari, el Calderer de 2.493 metres) i el Pollegó inferior de 2436 m. L'Enforcadura se situa a 2.348 m i té una tartera a cada banda.

Està situat dins del Parc Natural del Cadi-Moixeró i, a més, els voltants del Pedraforca han estat declarats paratge natural d'interès nacional.

Els pobles del voltant són Gósol (a l'oest) i Saldes (a l'est); el Pedraforca fa de límit entre els seus dos termes.

Localització:
El massís del Pedraforca està situat al nord-oest de la comarca del Berguedà. S'hi pot arribar a través de la carretera B-400 que parteix del Collet, al quilòmetre 112,9 de la carretera comarcal d'Abrera a Bellver de Cerdanya Bellver de Cerdanya (eix del Llobregat: antiga C-1411 i actualment C-16/E-9). També podem arribar-hi venint a través de la carretera que passa per Tuixén, Josa de Cadí i Gósol(C-563).

És molt recomanable visitar el mirador de Gresolet. Es tracta d'un mirador que queda literalment penjant d'un cingle i des d'on, si el dia és clar, la vista general del paisatge és espectacular.

Excursionisme:
El Pedraforca és una de les muntanyes mítiques dels excursionistes. Dels dos cims, al Pollegó superior només s'hi pot pujar escalant. El cim del Calderer és el visitat pels excursionistes que hi pugen caminant. Les principals vies d’ascensió al Calderer són:

· Des de Gósol, pel camí de la clota, el bosc de la Tossa i la Tartera.

· També des de Gósol, seguint el tram del GR-107 fins a Font Terrers i anant per Set-Fonts i la Canal del Verdet.

· Des del Refugi Lluís Estasen, també seguint la Canal de Verdet (és el que farem nosaltres).

Alçada màxima: 2.493m

Desnivell teòric: 960m

Ver mapa más grande

Menorca, abril de 2007

Menorca és una de les illes de l'arxipèlag de les Balears. El seu nom prové de Minorica, ja que és més petita que la illa de Mallorca. Té una extensió de 701.84 m2. La situació llevantina en el conjunt de les illes balears li dóna una situació privilegiada en la Mediterrània occidental. La situació geogràfica ha condicionat fortament la història, les formes de vida i l'economia menorquines i ha donat a l'illa una personalitat molt característica i diferenciada dins del conjunt balear.

L'horitzontalitat és la nota dominant del relleu menorquí. El terreny és pla, suaument ondulat.

El clima menorquí correspon al model mediterrani marítim i temperat.

L'agricultura és una de les activitats fonamentals, equilibrada amb una indústria i un creixent moviment turístic.

L'etapa més representativa en la història de Menorca i de la qual pertanyen la majoria de jaciments prehistòrics és la cultura talaiòtica. Hi ha grans monuments, poblats, a vegades molt grans, defensats per recintes amb muralles, amb grans torres (talaiots), cases de planta circular amb pati central i diverses cambres al voltant. D'altres monuments són la taula i la naveta.

No ens oblidarem de la gastronomia. Plats típics com la caldereta de llagosta, els xipirons (eh, Pau!), les ensaïmades de Menorca, la sobrassada, el formatge de Mahó i Sa gelateria, fan de Menorca una illa que ens deixa molt bon gust de boca.

Tornarem!

Mostra un mapa més gran