Vol a Vela a la Cerdanya, octubre de 2009

Ha estat qüestió d’un instant i ara ja sóc oficialment un any més gran. Avui faig 29 anys.

És divendres i tot i que m’hagués agradat prendre’m el gustàs de fer festa, el gruix de la feina pendent no em permet demanar el dia lliure, i tal i com està el món doncs més val així. Correus electrònics, sms, trucades no paren de recordar-me que és el dia que van néixer personatges tan coneguts a la història mundial com Mahatma Gandhi, Groucho Marx o Sting.

Ja és hora de marxar cap a casa i tot just sortir de la feina em trobo a l’Eva! Que fas aquí!? Vinga anem a dinar al restaurant d’aquí davant que és tard i tenim un dia per celebrar. Sortim ben tips i l’Eva que agafa el volant del cotxe resulta que no es dirigeix cap a casa. A on em portes Eva?? Però si anem en direcció contraria… Tot sembla indicar que es cou una sorpresa. Apa doncs a deixar-se sorprendre. … i tal és la sorpresa que de cop i volta ja estem a la Cerdanya… però que fem a la Cerdanya i jo sense pijama, ni mudes, ni abric… Resulta que la nena ha pensat en tot i em treu la meva bossa del maleter per passar el cap de setmana a la Cerdanya. Quina il·lusió gaudir dels darrers “vinti” en aquest paratge. És tard i com no, tornem a tenir gana. Aquest cop em convida a sopar a la Formatgeria de Llívia, boníssima la raclet que serveixen. Finalment les postres venen acompanyades d’un avió de paper… un avió de paper que és un val regal per efectuar un vol a vela a la Cerdanya! Uaauu!! Compliré una d’aquelles il·lusions de petit… quan em preguntava com devia ser volar en un planejador d’aquells amb les ales tant llargues…

El vol a vela, té la peculiaritat que l’aparell no es propulsa amb un motor sinó que, senzillament, planeja a l’aire. Aquest fet, obliga a que una avioneta l’hagi de remolcar fins ben amunt i un cop a l’alçada establerta l’aparell es desenganxa i planeja buscant els moviments de les masses d’aire.

Dissabte ens llevem a una hora prudent i ens dirigim cap a l’Aeròdrom. Començo a notar les primeres pessigolles a la panxa… em poso el paracaigudes (espero no haver-lo de menester… ara que pel mateix preu… quina mentalitat tant catalana), i m’assec, no em dificultats dins de l’estreta cabina de l’aparell. El pilot, que seurà darrera meu, m’explica els últims detalls de seguretat. Un cop ficats a dins l’aeronau, l’avioneta que ens remolca agafa velocitat i ens elevem. Aquest moment m’impressiona molt…. Veure els moviments oscil·lants que agiten l’avioneta fa una mica de iuiu. Però a mesura que agafem alçada la tranquil·litat m’envaeix i començo a gaudir de les vistes i de la sensació de volar. Ara ens desenganxem de l’avioneta, hem pujat uns 1.000 metres respecte la plana (2.200m d’alçada) i sobrevolem el sector de la Molina, Alp, i la plana de la Cerdanya… el paisatge és preciós i el dia és magnífic. L’únic soroll que sento és el tall de l’aire amb les ales de l’aeronau i algun click de la meva càmera… això és impressionant! Les turbulències es fan notar i de tant en tant s’arronsa una mica l’estómac, però és genial. Mitja hora de vol i prenem terra. La sensació de volar com un ocell sobre la Cerdanya ha estat magnífica. Una experiència que em fa viure noves sensacions. Gràcies Eva!

Eva, ara et toca a tu, no t’ho deixis perdre, t’ho recomano! I així és, l’Eva també gaudeix del vol a vela tot i que arriba un pel marejadeta. Avís per a navegants sensibles.

Eva, et torno a donar les gràcies!