Travessa pel Pirineu occidental català, agost de 2008

Mapa Topogràfic amb el dibuix del recorregut del conjunt de les jornades.

Jornada 1: Refugi Colomers (2.135m)

Iniciem la nostra aventura a la Vall d’Aran on abandonem el cotxe als Banhs de Tredòs (1.750m). Ens carreguem les pesades motxilles a l’esquena i comencem a caminar en direcció al nou Refugi de Colomers (2.135m). Fa sol i molta calor. L’ascensió fins al refugi és molt bonica i el paisatge és realment preciós. El contrast dels diversos colors verds ens relaxa, ens ajuden a desconnectar i ens motiven per a començar a realitzar el reportatge fotogràfic. Però després d’una hora caminant amb 8 quilos a l’esquena, la nostra sort ha sigut veure aparèixer del no res en Josep, el guarda del Refugi de Colomers, amb el seu Mitsubishi 4x4. En Josep s’ho ha currat i ens ha carregat les motxilles fins més amunt, al pàrquing del guarda. Ens ha semblat volar! Hem recuperat les motxilles i l’últim tram fins al refugi ha passat ràpid. Primer hem arribat en el refugi antic de Colomers a on en Pau hi havia treballat tres estius (99-00-01) i després pocs metres més endavant arribem al nou refugi recentment estrenat. En Sergi, també guarda del refugi, ens ha rebut amb un parell de cerveses ben fresques i ens ha ensenyat les noves i modernes instal·lacions. A les 19:00h, el nostre primer sopar a més de 2.000 metres. El menú és una de les poques coses que no han canviat, sopa calenta de fideus, llenties, truita de riu, amanida i poma, tot un clàssic a Colomers. Les bones costums no s’han de perdre mai! Preparem el llit, estrenem els nous sacs de dormir d’expedició (aguanten fins a -8 graus) i cap a dormir que demà ens espera una llarga jornada. Bona nit i fins demà...

Desnivell: 400m
Temps: 2.30h

Jornada 2: El Gran Tuc de Colomers (2.936m)

Ens llevem aviat i esmorzem un cafè amb llet, cereals, i unes bones torrades amb mantega i melmelada. Ja estem preparats, la jornada d’avui promet. La meteorologia no sabem si ens acompanyarà, cel ennuvolat i molta boira. Ens decidim a sortir del refugi i caminem vorejant els llacs que caracteritzen el Circ de Colomers. El nostre primer coll d’alta muntanya és el Portal de Colomers (2.729m) que ens aproxima a l’objectiu de la jornada, el Gran Tuc de Colomers (2.936m). Aquest últim tram es caracteritza per inacabables grans blocs de roca que hem de superar un a un, sort dels pals que ens ajuden a no desequilibrar-nos i seguir amb èxit. Al llarg de la caminada ens hem creuat amb una família d’isards que saltaven els blocs de roca amb gran agilitat, destresa i sense pals... Alguna cosa es mou entre les roques, una marmota! 5h caminant i gairebé tocant els negres núvols que ens han acompanyat durant l’ascensió fem cim, i quin vent que fa! Després de l’humil però sofert rècord de l’Eva desfem el camí per tornar al refugi. Els genolls no perdonen l’intens treball d’estabilitat articular que han hagut de fer sobretot en el descens. Arribem al refugi 10 hores després de la marxa satisfets del nostre cim però esgotats i afamats.

Desnivell: 800m
Desnivell acumulat: 1.200m
Temps: 10h

Jornada 3: Refugi de Ventosa i Calvell (2.220m)

Ens acomiadem dels guardes del refugi de Colomers, ens han cuidat molt! Emprenem la marxa i ens dirigim cap al següent refugi. La jornada d’ahir va passar factura i els nostres genolls en queden ressentits, per la qual cosa, la fisio de l’expedició posa un embenatge neuromuscular (Kinetape) als genolls més malmesos per a protegir l’articulació per a la resta de les jornades. La meteorologia manté el cel ennuvolat i la previsió no és esperançadora. Seguim el GR-11 cap al Port de Caldes (2.550m) i descendim passant per l’Estany des Monges al peu del Montardo. Cim que queda pendent per a una propera ocasió. En aquest punt ens desviem cap al següent refugi i aprofitem aquesta jornada curta i sense complicacions tècniques per fer fotos de la flora i la fauna que ens envolta. Les granotes en són les protagonistes. Arribem al Refugi Ventosa i Calvell amb l’Estany Negre al seu peu. Aquest refugi ens sorprèn per la seva estructura de fusta que cobreix terra, parets i sostre, un refugi molt tradicional i acollidor.

Desnivell: 584m
Desnivell acumulat: 1.784m
Temps: 6h

Jornada 4: Refugi de l’Estany Llong (2.000m)

El dia comença amb fort vent. Hem sortit a les 8.30h en direcció al Coll de Contraix (2.745m), el més dur de la ruta dels Carros de Foc (la travessa dels refugis del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici). Passem per la zona de prats verds de l’Estany de Colieto a on hi ha el desviament cap a Punta Alta de Comalesbienes (3.013m), un dels cims més alts de la zona que també deixarem per a una altra ocasió. Observem alguna àguila reial i el mític trencalòs sobrevolant les zones més altes dels cims. Seguint la ruta fitada iniciem la pujada al Coll de Contraix després de superar amb dificultat innombrables blocs de roca que ens fan avançar molt lentament degut al fort desnivell que presenta aquest tram. Un cop arribat a l’estret Coll se’ns presenta un descens complicat, llarg, dur i entre blocs de pedra que aguditza el fort vent que ens ve de cara. En un moment determinat hem pogut aprofitar una placa de neu per improvisar una esquiada sobre botes i evitar els grans blocs de roca. Seguim la ruta vorejant per la seva dreta l’Estany de Contraix que ens obre la porta a les Raspes de Contraix, un fort descens amb molt de vent que ens duu muntanya avall. El paisatge abrupte i feréstec característic fins ara ha canviat, han aparegut avets, pins negres i vegetació que denota que ens aproximem a la Vall d’Aigüestortes. Finalment topem amb la pista forestal que ens condueix al cap de nou hores i mitja fins al Refugi d’Estany Llong (2.000m), el més petit dels refugis que ens han acollit.

Aquesta ha estat la jornada més dura i difícil però una inesperada, grata i necessària sorpresa ens espera a l’arribada. Per uns còmodes eurillos ens han permès gaudir del màxim plaer que mai ens haguéssim imaginat a aquelles alçades i després de quatre intenses i suades jornades. Tenim 7 minuts (ni un més ni un menys) d’aigua calenta per dutxar-nos a fons.

Sopem, fem la partida de cartes i sortim a rentar-nos les dents. Es mou alguna cosa i el frontal il·lumina dos punts que brillen entre la foscor. Algú ens està observant... es mou i s’apropa. Sense por també ens hi acostem i l’il·luminem amb més força. És una guineu!

Ara a recuperar forces i a descansar. Bona nit a tothom!

Desnivell: 700m
Desnivell acumulat: 2.470m
Temps: 9.30h

Jornada 5: Refugi d’Amitges (2.380m)

Ens llevem amb pluja al Refugi d’Estany Llong. Decidim emprendre la marxa ben equipats per les inclemències meteorològiques. La intensitat de la pluja disminueix, però la boira ens impedeix, durant tot el recorregut, gaudir dels magnífics paisatges que ens envolten. Avui toca jornada fàcil i curta i les nostres cames ho agraeixen. Seguim la pista forestal passant per l’Estany Llong i ràpidament remunta cap al Portarró d’Espot (2.428m). Seguim la marxa fins trobar un desviament al mirador de l’Estany de Sant Maurici però decidim seguir la ruta perquè degut a la boira pixanera no el podrem veure en la seva màxima esplendor. Continuem el camí fent fotografies a la flora i la fauna, el paisatge és idíl·lic, sembla tret d’un conte de fades. Ens trobem rodejats d’altes i grans muntanyes que de tant en tant es deixen veure entre la boira, i envoltats de petits rierols i cascades que dibuixen una geomorfologia ben característica. Ben aviat arribem al Refugi d’Amitges (2.380m).

Des del refugi veiem les Agulles d’Amitges, espectaculars muntanyes afilades, i al fons de la Vall, tenim el mític massís dels Encantats.

Desnivell: 650m
Desnivell acumulat: 3.120m
Temps: 4h

Jornada 6: Tornada a casa

El despertador sona ben aviat, a les 6.45h perquè ens espera una dia llarg de tornada a casa. Però una sorpresa inesperada ens dóna el bon dia. És tot blanc, està nevant! Hi ha tanta boira i cau tanta neu que no veiem ni les Agulles, ni els Encantats, ni l’Estany d’Amitges amb la seva presa que queda tot just a 50 metres. La gent no s’acaba de decidir però nosaltres, els més valents, ni les inclemències del temps ens aturen i decidim emprendre la marxa. Ben abrigats comencem a caminar trepitjant la manta de neu que ha caigut durant la matinada i que segueix caient sense parar. Com a bons expedicionaris obrim traça seguint el GR-11 cap al Port de Ratera. Avui volíem fer el Tuc de Ratera (2.857m), però el temporal de neu, boira i vent que se’ns presenta ens obliga a reduir el ritme prou bo que dúiem i a descartar fer el cim. El fort vent no ens deixa avançar i la intensa tempesta de neu se’ns clava a la cara com si fossin agulles, aquest és el moment més crític però seguim les fites que van apareixen darrera la boira i a poc a poc però sense parar arribem al Port a on la tempesta ens rep amb la seva màxima intensitat. A partir d’aquí comencem el descens i de la mateixa manera el vent, el fred i la boira deixen de ser tant intensos, la neu continua caient. Ho hem superat amb èxit. Sort de les botes i la jaqueta Gore-tex però els pantalons no ho resisteixen i el fred ens cala a les cames.

Tornem a ser al Circ de Colomers i segueix nevant però ja és una altra cosa. Passem a prop del Refugi de Colomers i ja no neva ni fa tant de fred, ens anem recuperant. Ara ja només ens queda seguir la pista forestal fins a on fa sis dies vam deixar el cotxe, els Banhs de Tredós. 5 hores de travessa, ens n’hem sortit! Quina aventura més emocionant... amb una mica de por durant la forta tempesta de neu, però ha valgut la pena. El paisatge nevat és preciós.

Desnivell: 580m
Desnivell acumulat: 3.700m
Temps: 5h